Aixurnirari V
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VIII aC |
| Mort | 746 aC |
| Rei d'Assíria | |
| 755 aC – 745 aC ← Aixurdan III – Teglatfalassar III → | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Família | |
| Pare | Adadnirari III |
| Germans | Salmanassar IV i Aixurdan III |
Aixurnirari o Aššur-nirari V va ser rei d'Assíria del 755 aC al 745 aC. Era fill d'Adadnirari III i va succeir al seu germà Aixurdan III, segons la Llista dels reis d'Assíria.[1]
Biografia
Es creu que va heretar una situació difícil pel país i la monarquia, amb l'autoritat en gran part en mans dels alts dignataris, especialment Xamxi-Ilu, tartan o comandant en cap de l'exèrcit. Segons el cànon dels limmu (o epònims) va haver de restar quatre anys seguits a la terra, és a dir sense fer les habituals expedicions anuals, cosa que demostraria la debilitat de l'estat.
Al primer any va fer campanya contra Arpad, capital de Bit Agusi, on regnava Mati-Ilu (Matiel) que va pagar tribut.[a] El rei de Meliddu, Khilaurada, va fer aliança amb Urartu i el va seguir el rei de Kummukhi, (o sigui Commagena, en urartià Qumakha), Kastaixpili. Gumgum també va entrar a l'aliança. El rei Mati-Ilu de Bit Agusi va establir també lligams amb Urartu. Cap als anys 749 aC i 748 aC va fer campanyes a Namri, a la part oriental. Sembla que després (potser el 747 aC) s'hauria produït una gran revolta dirigida per Nabu Daimani, que hauria agafat el títol reial i el conflicte va acabar amb l'assassinat del rei (745 aC) a Kalah (Nimrud). Va ser posat al tron Teglatfalassar III. No se sap si aquest era un usurpador, un germà o un fill del rei assassinat.[2]
Notes
Referències
Bibliografia
- Robert William Rogers A History of Babylonia and Assyria.
- C. Dreys, Historia Universal, Barcelona: Labor, 1894
Vegeu també
- Itua.
