Albert Bandura
 (2005)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 desembre 1925 Mundare (Canadà) (en)  |
| Mort | 26 juliol 2021 (95 anys) Stanford (Califòrnia) |
| Causa de mort | Insuficiència cardíaca |
| President de l'Associació Americana de Psicologia | |
| 1974 – 1974 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de la Colúmbia Britànica - Grau en Arts (–1949) Universitat d'Iowa - Master of Arts (–1951) |
| Director de tesi | Arthur Lester Benton |
| Activitat | |
| Camp de treball | Psicologia, psicologia cognitiva i conductisme |
| Ocupació | psicòleg, professor d'universitat, educador |
| Ocupador | Universitat de Stanford (1953–2021) |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Daniel Bullock (en) |
Premis
| |
 | |
Albert Bandura (Mundare, 4 de desembre de 1925 - Stanford, 26 de juliol de 2021) va ser un psicòleg famós per la seva teoria de l'aprenentatge social, que es basa en la constatació que gran part de la conducta humana, inclosa la relacionada amb l'aprenentatge, s'adquireix a través de models del propi grup.[1] Aquest grup projecta una imatge sobre l'eficàcia del subjecte en la tasca, que aquest interioritza, anomenant-la autoeficàcia i que repercuteix en l'autoestima del subjecte i posteriorment en la seva habilitat realitzant tasques.
Considera que l'explicació de l'aprenentatge a partir de les propostes del conductisme de l'època no són suficients per explicar tots els factors que influeixen en el seu procés i hi inclou un nou element: l'aprenentatge per observació o aprenentatge observacional. Les teories de l'aprenentatge social apareixen com a complementàries de les teories conductistes. En aquest cas, però, la resposta que una persona dona davant d'una determinada situació pot estar mediatitzada pel que la persona ha vist fer abans a altres persones.
D'aquesta manera, Bandura considerava que la major part de les conductes, especialment en els infants, es donen a conseqüència de l'aprenentatge a través de l'observació i la imitació dels seus pares o de les persones que hi ha al seu voltant.
Aquestes conductes s'incorporen al repertori de l'infant i es mantenen gràcies al reforç directe o l'aprenentatge vicari. Bandura també va fer aportacions a la psicologia de la personalitat, estudiant l'agressivitat, i a la psicoteràpia, promovent la tècnica del modelat. A partir de la dècada del 1980, expandeix la seva teoria de l'aprenentatge social i la denomina teoria social cognitiva, de manera que es converteix en un dels autors pont entre el paradigma conductual i cognitiu.
És el quart psicòleg més citat de tots els temps, darrere de Skinner, Freud i Piaget, i a data de la seva mort era el psicòleg viu més citat.[2]
Obres
- Bandura, Albert (María Zaplana, trad.) (1987). Pensamiento y acción: Fundamentos sociales. Barcelona, Spain: Ediciones Martínez Roca. ISBN 8427011628.4
- Bandura, A. (1999). Auto- Eficacia: cómo afrontamos los cambios de la sociedad actual. (J. Aldekoa, Trad.) Bilbao: Desclée de Brouwer
Referències
- ↑ Concepción AROCA MONTOLÍO, Mª Carmen BELLVER MORENO, José Luis ALBA ROBLES «Concepción Aroca Montolío et al. La teoría del aprendizaje social como modelo…» (en castellà). Revista Complutense de Educación, 23, 2, 2012, pàg. 493. ISSN: 1130-2496 [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑ Haggbloom, Steven J.; Warnick, Renee; Warnick, Jason E.; Jones, Vinessa K.; Yarbrough, Gary L. «The 100 Most Eminent Psychologists of the 20th Century» (en anglès). Review of General Psychology, 6, 2, 2002-06, pàg. 139–152. DOI: 10.1037/1089-2680.6.2.139. ISSN: 1089-2680.
Bibliografia
- Papalia, Diane E. i Wendkos Olds, Sally (1992). Psicología del desarrollo de la infancia a la adolescencia, 5a edició. McGraw-Hill.
Enllaços externs
- Breu biografia amb motiu de la investidura com a doctor honoris causa per la Universitat Jaume I
