Amin Maalouf
 (2009)  | |
| Nom original | (fr) Amin Maalouf (ar) أمين معلوف |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ar) أمين رشدي معلوف 25 febrer 1949 (75 anys)Beirut (Líban) |
| Secretari vitalici de l'Acadèmia Francesa | |
| 28 setembre 2023 – ← Hélène Carrère d'Encausse | |
| Seient 29 de l'Acadèmia Francesa | |
| 23 juny 2011 – ← Claude Lévi-Strauss | |
| Dades personals | |
| Formació | Collège Notre Dame de Jamhour (en)  Universitat Sant Josep |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura, novel·la i novel·la històrica |
| Ocupació | periodista (–1986), escriptor de ciència-ficció, autor, llibretista, escriptor, novel·lista |
| Membre de | Acadèmia Francesa (2011–) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Andrée Maalouf (en) |
| Mare | Odette Maalouf (en) |
| Germans | Hind Maalouf (en) |
Premis
| |
| Lloc web | aminmaalouf.org |
   | |
Amin Maalouf (Beirut, 25 de febrer del 1949) és un escriptor libanès en llengua francesa.[1]
Biografia
Els pares d'Amin Maalouf eren periodistes d'ascendència cristiana. La seva mare procedia d'una família tradicionalment catòlica i francòfona, i el seu pare, de formació anglòfona, procedia de la comunitat melquita. Amin Maalouf cursà estudis de sociologia i d'economia política en una escola jesuïta francesa i a la universitat francesa de Beirut.
Va treballar com periodista durant dotze anys. Fou director del diari an-Nahar fins al començament de la guerra civil libanesa del 1975, quan es va exiliar a França amb la seva dona i els seus tres fills, i on resideix des d'aleshores. Allà fou redactor en cap de la revista Jeune Afrique, va cobrir nombrosos esdeveniments importants com la guerra de Vietnam o la revolució de l'Iran, i va fer reportatges en més de seixanta països. A partir del 1985, arran de l'èxit obtingut amb Les croades vistes pels àrabs, es dedica exclusivament a l'escriptura.[2]
La seva obra es troba marcada per les seves pròpies vivències: la diversitat dels seus orígens, la convivència amb diferents llengües i religions, l'enfrontament entre comunitats i l'exili.[3] En la ressenya de la UAB EN ocasió de l'Any de la Mediterrània 2003/2004, es comenta:
Maalouf combina la narració de fets històrics fascinants amb fantasia i amb idees filosòfiques. Les seves novel·les ofereixen una visió sensible i refinada dels valors i les actituds de les diferents cultures del Pròxim Orient i del Nord d'Àfrica i, en conjunt, del món mediterrani, entre les quals intenta sempre d'establir ponts de diàleg i de comprensió.[4]
L'any 2005 va guanyar el Premi Internacional Terenci Moix al millor llibre de l'any 2004 per Orígens.[5] El 6 d'abril del 2006 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili i el juny del 2010 va rebre el premi Príncep d'Astúries de les lletres.[6]
Obra
Novel·la
- Lleó l'africà (1986), premi de l'Amistat franco-àrab 1985
- Samarcanda (1988), que parla del poeta i savi Omar Khayyam
- Els jardins de llum (1991), biografia novel·litzada del profeta Mani
- El segle primer després de Beatrice (1992)
- La roca de Tanios (Premi Goncourt 1993)
- Les escales de Llevant (1996)
- El periple de Baldassare (2000). Un mercader genovès, instal·lat a Orient, se'n va a la recerca d'un llibre mític on es diu que s'hi troba «el centè nom», és a dir, el nom ocult de Déu. (Premi Jacques Audiberti-ville d'Antibes 2000)
- Les Désorientés (2012)
- Nos frères inattendus (2020)
Assaig
- Les croades vistes pels àrabs (1983)
- Les identitats que maten (1998)
- Orígens (Premi Méditerranée 2004)
- Un món desajustat (2009)
- Un fauteuil sur la Seine: quatre siècles d'histoire de France (2016)
Llibret d'òpera
- L'amor de lluny de Kaija Saariaho (2000)
- Adriana Mater de Kaija Saariaho (2004)
- La Passion de Simone, oratori de Kaija Saariaho (2006)
- Émilie de Kaija Saariaho (2010)
Referències
- ↑ «Amin Maalouf». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 13 abril 2016].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ [1] Arxivat 2011-09-08 a Wayback Machine. Entrevista a Amin Maalouf al setmanari Presència
- ↑ «ANY DE LA MEDITERRÀNIA». [Consulta: 26 juliol 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ Julie Christie, Espert, Sampedro y Maalouf, Premios Terenci Moix a El País, 23/4/2005 (castellà)
- ↑ «El Punt Avui - Notícia: Amin Maalouf, premi Príncep d'Astúries de les lletres 2010». [Consulta: 26 juliol 2012].
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons |
 | Viquidites |
- Amin Maalouf - Lloc web oficial
- Llibres de l'autor a les Biblioteques de Barcelona
- Fundació Príncep d'Astúries - Premi de les Lletres 2010 Arxivat 2010-06-30 a Wayback Machine.
