Anna Comnena

Infotaula de personaAnna Comnena
Biografia
Naixement1r desembre 1083 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1153 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • (1148) Alexíada Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaComnens Modifica el valor a Wikidata
CònjugeNicèfor Brienni (1097 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAleix Brienni Modifica el valor a Wikidata
ParesAleix I Comnè Modifica el valor a Wikidata  i Irene Ducena Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Comnena, Joan II Comnè, Andrònic Comnè, Isaac Comnè, Eudòxia Comnena i Teodora Comnena Angelina Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 96394

Anna Comnena (grec medieval: Ἄννα Κομνηνή, Anna Komniní) fou una princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.[1]

Biografia

Anna, filla d'Aleix I Comnè i de l'emperadriu Irene Ducena, va néixer l'1 de desembre del 1083 a Constantinoble i era la més gran de nou germans: Maria Comnena, Joan Comnè (que seria el futur emperador), Andrònic Comnè, Isaac Comnè, Eudòxia Comnena, Teodora Comnena, Manuel Comnè i Zoè Comnena.[2][1]

Durant la seva infantesa va ser criada per la que havia de ser la seva sogra, Maria d'Alània, amb qui mantindria una forta relació d'amistat, i va rebre una educació clàssica estudiant literatura, grec antic, retòrica, ciències, geografia, matemàtiques, medicina i coneixements militars. Tot i que a l'Imperi Romà d'Orient ho era més que a Europa occidental, aquest nivell d'educació per a una dona era poc habitual.[2]

Sent una nena fou promesa, per tal d'aconseguir una aliança, a Constantí Ducas, fill de l'emperador Miquel VII i Maria d'Alània, però aquest va morir als voltants del 1094, sent encara molt jove, cosa que va provocar que s'arrangés un altre matrimoni amb Nicèfor Brienni, un noble grec. Tot i ser, inicialment, un matrimoni de conveniència, es va convertir en un matrimoni molt estable i feliç, com va escriure Anna a l'Alexíada, i junts van tenir quatre fills: Aleix, que seria el comandant de l'armada romana d'Orient, Joan, Irene i Maria.[2]

A banda de la seva cultura, Anna Comnena també va ser una gran educadora i gestora, com va demostrar en organitzar i administrar un gran hospital i orfenat donat pel seu pare on tenia cura de prop de 10.000 nens; també ensenyava medicina als treballadors i donava classes de reforç als orfes.[2] La gran intel·ligència d'Anna Comnena, complementada amb la de Nicèfor, va convertir la seva residència a Constantinoble en el centre de les arts i les ciències de la ciutat. Anna Comnena és considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement, prenent com a models els historiadors grecs Tucídides i Polibi i amb un estil caracteritzat per l'aticisme característic de la literatura romana d'Orient de l'època.

El 1118, el seu germà Joan II Comnè va succeir Aleix I, però molts, incloses Anna i la seva mare Irene, esperaven que Nicèfor Brienni en seria el successor escollit. Anna va incitar Nicèfor a prendre el poder quan fos possible, arribant a planificar l'assassinat de Joan durant el funeral del seu pare. Brienni s'hi va negar, la conspiració va fracassar, les seves propietats i títols van ser confiscats i Anna fou enviada a l'exili al monestir de la Mare de Déu Plena de Gràcia, on més endavant s'afegiria la seva germana Eudòxia. Brienni, en canvi, va continuar com a conseller de Joan II fins a la seva mort l'any 1137. Durant l'exili, Anna Comnena va compondre l'Alexíada (Ἀλεξίας, Alexias) sobre la vida del seu pare, en 15 volums,[2] i va morir al convent l'any 1153.

Referències

  1. 1,0 1,1 «Ana Comneno, la princesa historiadora de Bizancio» (en castellà). National Geographic, 06-02-2022. [Consulta: 5 novembre 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Rank, Melissa & Michael. The most powerful women in the middle ages (en anglès), 2013, p. 22-29. ISBN 9781492173960. 

Bibliografia complementària

  • Fasano, A. Anna Comnena: La donna che sognava l'Impero (Done di Bisanzio *). Edizioni Tassinari. (italià)
  • Vegeu aquesta plantilla
1a generació
2a generació
3a generació
4a generació
5a generació
6a generació
7a generació
8a generació
9a generació
10a generació
11a generació
12a generació
13a generació
14a generació
15a generació
16a generació
Generació incerta
Articles relacionats
Únicament descendents per la via paterna que foren notables per si mateixos. Els governants apareixen en negreta.
Registres d'autoritat
Bases d'informació