Atikum

Infotaula de llenguaAtikum
Tipusllengua, llengua morta i llengua extinta Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton dePernambuco Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3uam Modifica el valor a Wikidata
Glottologuamu1236 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueuam Modifica el valor a Wikidata
IETFuam Modifica el valor a Wikidata

El huamoé (Wamoe), uamué, uman, o atikum, és una llengua extingida del Brasil que és massa mal certificada per classificar-la. El seu grup ètnic, els uamué o atikums actualment parlen portuguès. El pankararú es parla just al sud.[1]

També s'escriu Huamuê, Huamoi, Uame, Wamoé. Altres noms alternatius són Umã i Aticum (Atikum, Araticum).

Història

Els atikums viuen ara en diversos enclavaments dels estats de Pernambuco i Bahia, al nord-est del Brasil. A Pernambuco, cap al 1985, es van comptabilitzar 3.852 atikums en una vintena de pobles a l'oest de la Reserva Biològica Serra Negra, al municipi de Carnaubeira da Penha i a uns 40 a 50 km de la ciutat de Floresta. També hi ha alguns atikums a la Serra do Ramalho, al municipi de Bom Jesus da Lapa, a Bahia, encara que probablement van ser desplaçats més enllà de la seva zona original.

Vocabulari

Loukotka (1968)

Loukotka (1968) llista els següents ítems bàsics de vocabulari per l'umán.[2]

glossa Umán
home porkia
sol karí
lluna t'upañé
tabac kuprioː

Pompeu (1958)

Varietat lingüística parlada pels indis de la Serra Negra a Pernambuco, registrada a Brejo dos Padres:[3]

Portuguès
(original)
Anglès
(traduït)
"Serra Negra"
sol sun kari
lua moon tyupanyé
trovão thunder traikozã
homem man porkiá
mulher woman sikiurú
macaco monkey arinã
cachorro dog sará
tatu-peba Euphractus sexcinctus tukuaranã
tatu-bola Tolypeutes tricinctus kwaráu
tatu verdadeiro Dasypus novemcinctus arikyó
tamanduá colete Tamandua tetradactyla muze káu káukrí
porco pig aleal
veado deer kwãú
gado vacum cattle kõnã
cavalo horse tyaparú
ema rhea lashikrá
tabaco, fumo tobacco, smoke kupriô
bom good niré
rancho ranch poró
branco white karikyá
negro black tapsishunã
mosca fly moka
vaca cow tyanã
bezerro calf tyapatã
Deus God panyé

Referències

  1. Meader, R. E.. Indios do nordeste. Levantamento sobre os remanescentes tribais do nordeste brasileiro.. Brasilia: SIL Internacional, 1978, p. 65-92. 
  2. Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 
  3. Pompeu Sobrinho, Thomaz. 1958. Línguas Tapuias desconhecidas do Nordeste: Alguns vocabulários inéditos. Boletim de Antropologia (Fortaleza-Ceará) 2. 3-19.
  • Vegeu aquesta plantilla
Àfrica
Euràsia
Nova Guinea
Amto-musan · Austronèsies · Baining-taulil · Bayono-awbono · Border · Salomon central · East Bird's Head–Sentani · East Geelvink Bay · Eastern Trans-Fly · Kwomtari · Lakes Plain · Left May · Mairasi · Nimboran · Nord Bougainville · Piawi · Ramu–Lower Sepik · Senagi · Sepik · Sko · Sud Bougainville · Papua centro-meridional · Tor-Kwerba · Torricelli · Trans-Nova Guinea · Papua occidental · Pauwasi · Yuat
Aïllades: Yele–West New Britain · Abinomn · Busa · Kol · Kuot · Taiap · Yalë · Sulka
Austràlia
Bunuban · Daly · Giimbiyu · Gunwinyguan · Iwaidjan · Djeragan · Limilngan · Nyulnyulan · Pama-Nyunga · Tankic · Tasmaniana · Wororan
Aïllades: Enindhilyagwa · Laragiya · Ngurmbur · Tiwi · Umbugarla
Amèrica del nord
Amèrica central
Txibtxa · Huave · Maia · Misumalpa · Mixezoque · Otomang · Purépetxa · Tequistlateca · Tol · Totonaques · Uto-asteca
Aïllades: Lenca · Seri · Xinca
Amèrica del sud
Alacaluf · Arauan · Araucanes · Arutani-sape · Arawak · Aimara · Barbacoa · Cahuapanan · Caribe · Catacaoa · Chapacura · Charruan · Txibtxa · Chocó · Chon · Guajiboa · Macro-gê · Harakmbet · Jirajaran · Jívaro · Karirí · Katukina · Lule-vilela · Mascoi · Mataco · Mura · Nambiquara · Otomako-taparita · Pano · Peba-yaguan · Quítxua · Saliba · Tucano · Tupí · Uru-chipaya · Bora-witoto · Ianomami · Zamuco · Zaparoanes
Aïllades: Aikanã · Andoque · Camsa · Canichana · Huaorani · Itonama · Yuwana · Movima · Taushiro · Ticuna · Trumaí · Warao · Yaghan · Yuracaré
Altres
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües ameríndies de Sud-amèrica
(basat en la classificació de Campbell 2012)
Famílies lingüístiques
i aïllades
Gê-tupí-carib
Macro-Gê
  • Jabutianes
  • Kamakã
  • Karajá
  • Krenakanrd
  • Maxakalianes
  • Jaikó
  • Ofayé
  • Rikbaktsá
  • Chiquitano
  • ? Guató
Brasil Oriental
Orinoco (Veneçuela)
? Duho
Andes (Colòmbia i Veneçuela)
Amazones (Colòmbia, àrea JapuráVaupés)
Costa del Pacífic (Colòmbia i Equador)
Costa del Pacífic (Perú)
Amazones (Perú)
Amazones (Brasil centre-oriental)
Mamoré–Guaporé
Andes (Perú, Bolívia, i Xile)
Chaco–Pampas
  • ? Mataco–Guaicuru
    • Matacoanes
    • Guaicuruanes
    • Guachí
    • Payaguá
  • Mascoyan
  • Zamucoa
  • Charrua
  • Huarpes
  • Lule–Vilelan
  • Chon
Extrem sud (Xile)
Famílies proposades
Àrees lingüístiques
Països
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengua oficial
Llengües regionals
Llengües
indígenes
Arawak
Arawanes
Carib
Pano
Macro-Gê
Nadahup
Tupí
Chapakura
Tukano
Nambikwares
Ianomami
Altres
Interllengües
Llengües de signes
  • Brasilera
  • Ka'apor
  • Maxakalí
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües indígenes del Nord-est del Brasil
Famílies
Aïllades o sense classificar
Grups proposats