Aureliano Linares Rivas

Infotaula de personaAureliano Linares Rivas

Retrat d'Aureliano Linares Rivas publicat en 1883 a La Ilustración Española y Americana Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r juny 1841 Modifica el valor a Wikidata
Santiago de Compostel·la (província de la Corunya) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 1903 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
1901 – 1902
Ministre de Foment d'Espanya
14 desembre 1895 – 4 octubre 1897
← Albert Bosch i FusteguerasJosé Álvarez de Toledo y Acuña →
Ministre de Foment d'Espanya
23 novembre 1891 – 11 febrer 1892
← Santos de Isasa y ValsecaSegismundo Moret y Prendergast →
Ministre de Gràcia i Justícia
31 octubre 1883 – 18 gener 1884
← Vicente Romero GirónFrancisco Silvela y de Le Villeuze → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, periodista, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsManuel Linares Rivas Modifica el valor a Wikidata
GermansMaximiliano Linares Rivas Modifica el valor a Wikidata

Aureliano Linares Rivas (Santiago de Compostel·la, 1 de juny de 1841[1] - Madrid, 31 de març de 1903), polític i periodista espanyol, fill de l'escultor i advocat José Linares De la Peña i de María Rivas y Rivas, germà de Maximiliano Linares Rivas, qui també va fer política a La Corunya, i pare del comediògraf Manuel Linares Rivas

Biografia

Polític espanyol, va ser ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Alfons XII i de Foment durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

Llicenciat en 1864 en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la, va iniciar la seva carrera política com a diputat per La Corunya en les eleccions de 1872. Amb la proclamació de la Primera República Espanyola s'aparta de la política hi no hi va retornar fins a la restauració monàrquica obtenint novament un escó per La Corunya a les eleccions de 1876 que repetirà en els successius processos electorals fins al de 1899[2] passant el 1901 a ser nomenat senador per "Dret Propi".[3]

Va ser ministre de Gracia i Justícia entre el 31 d'octubre de 1883 i el 18 de gener de 1884 al govern que va presidir José de Posada Herrera. Així mateix va ser Ministre de Foment entre el 23 de novembre de 1891 i l'11 de febrer de 1892 i entre el 14 de desembre de 1895 i el 4 d'octubre de 1897 a sengles governs presidits per Antonio Cánovas del Castillo.[4]

President del Consell d'Estat és autor de l'obra La primera Cámara de la Restauración. Retratos y semblanzas (1878).

Es va casar amb Adela Astray-Caneda y Álvarez-Builla, aristòcrata gallega. Va tenir dos fills, el comediògraf i famós escriptor teatral Manuel i Emilio Linares-Rivas, el darrer delegat d'Hisenda, tots dos també advocats.

Referències

  1. «Linares Rivas». La Correspondencia de España núm. 16.490 de 1. Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d'Espanya.
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. Fitxa del Senat
  4. Biografia a xtec.es


Càrrecs públics
Precedit per:
Vicente Romero Girón
Ministre de Gràcia i Justícia

1883 - 1884
Succeït per:
Francisco Silvela y de Le Villeuze
Precedit per:
Santos de Isasa y Valseca
Albert Bosch i Fustegueras
Ministre de Foment

1891 - 1891
1895 - 1897
Succeït per:
Segismundo Moret y Prendergast
José Álvarez de Toledo y Acuña
Premis i fites
Precedit per:
Vicente de la Fuente y Condón
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 34

1890-1903
Succeït per:
Francisco Javier González de Castejón y Elío
  • Vegeu aquesta plantilla
5è i 6è Governs d'Antonio Cánovas del Castillo (Conservador) (1890 – 1892)
President de Govern
Ministre de la Governació
Ministre d'Estat
Ministre de Gràcia i Justícia
Ministre d'Hisenda
Ministre de Foment
Santos de Isasa y Valseca  · Aureliano Linares Rivas
Ministre de Guerra
Ministre de Marina
Ministre d'Ultramar
(← II-V SAGASTA) Govern anterior •••• Govern següent (← VI-VII SAGASTA)