Bloqueig econòmic dels Estats Units a Cuba

Plantilla:Infotaula esdevenimentBloqueig econòmic dels Estats Units a Cuba
Imatge
Cuba es troba a 145 quilòmetres de Florida
Tipusbloqueig
guerra comercial
sanció econòmica Modifica el valor a Wikidata
Vigència1958 Modifica el valor a Wikidata - 
EstatCuba Modifica el valor a Wikidata

El bloqueig econòmic dels Estats Units a Cuba fa referència a una sèrie de disposicions legals que estableixen la prohibició que les empreses dels Estats Units d'Amèrica (EUA) comercialitzin amb la Republicació de Cuba.[1] És l'embargament comercial més durador de la història contemporània.[2]

Descripció

Fidel Castro en una reunió de l'Assemblea General de l'ONU el 1960

El 19 d'octubre de 1960, gairebé dos anys després que la Revolució Cubana aconseguís la deposició del règim de Fulgencio Batista, els EUA van sancionar les exportacions a Cuba, excepte les d'aliments i medicaments, després que es nacionalitzessin les refineries de petroli de propietat estatunidenca sense compensació. El 7 de febrer de 1962, John F. Kennedy va ampliar l'embargament per a incloure-hi qualsevol exportació[3] a fi de «provocar la fam, la desesperació i l'enderrocament del Govern».[4] Des de llavors, l'Assemblea General de les Nacions Unides ha aprovat una resolució cada any des de 1992 que exigeix la fi del bloqueig econòmic, essent els EUA i l'Estat d'Israel els únics països que han votat permanentment en contra de les resolucions.[5]

L'embargament s'aplica principalment a través de la Llei de comerç amb l'enemic de 1917, la Llei d'assistència estrangera de 1961, el Reglament de control d'actius cubans de 1963, la Llei de democràcia cubana de 1992 i la Llei Helms-Burton de 1996.[6][7][8]

William M. LeoGrande va resumir el bloqueig econòmic contra Cuba com «el règim de sancions econòmiques més antic i complet dels EUA contra qualsevol país del món» imposat fa més de mig segle. Segons LeoGrande, «l'embargament mai no ha estat efectiu per assolir el seu principal objectiu: forçar el règim revolucionari cubà a doblegar-lo a la voluntat de Washington».[9]

El govern cubà acusa sovint al bloqueig econòmic dels problemes d'abastiment de l'illa. Per la seva part, els EUA han amenaçat d'aturar l'ajuda financera d'aquells països que comercialitzin amb Cuba. Els intents dels EUA de fer-ho han estat condemnats explícitament per l'Assemblea General de les Nacions Unides com una mesura extraterritorial que contravé «la igualtat sobirana, la no intervenció en els afers interns i la llibertat de comerç i navegació com a primordials per a la gestió dels afers internacionals».[10][11]

Barack Obama i Raul Castro al Palau de la Revolució de l'Havana el 2016

Malgrat l'existència de l'embargament, Cuba realitza comerç internacional amb molts països, inclosos alguns aliats dels EUA. Tanmateix, les empreses amb seu als EUA i les empreses que fan negocis amb els EUA que comercialitzen amb Cuba ho fan a risc de ser sancionats pels EUA.[12] Cuba és membre de l'Organització Mundial del Comerç des de 1995.[13] La Unió Europea és el principal soci comercial de Cuba i els EUA són el cinquè exportador a Cuba amb el 6,6% de les importacions cubanes.[14] El govern cubà, però, ha de pagar en efectiu totes les importacions d'aliments dels EUA, ja que no es permet el crèdit.[15]

Organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional, Human Rights Watch,[16] i la Comissió Interamericana de Drets Humans[17] s'han manifestat en contra del bloqueig econòmic.[6]

Referències

  1. ↑ «Cuba en Datos: ¿Cómo se cuenta el bloqueo?». Cubadebate, 21-10-2022.
  2. ↑ «¿Por qué Estados Unidos impuso en 1962 el bloqueo a Cuba?» (en espanyol europeu). Tele Sur, 07-02-2022. [Consulta: 4 maig 2023].
  3. ↑ «FOREIGN RELATIONS OF THE UNITED STATES, 1958–1960, CUBA, VOLUME VI 499. Memorandum From the Deputy Assistant Secretary of State for Inter-American Affairs (Mallory) to the Assistant Secretary of State for Inter-American Affairs (Rubottom)».
  4. ↑ Vicent, Mauricio. «60 años de embargo estadounidense a Cuba y sin cambios a la vista» (en castellà), 05-02-2022. [Consulta: 4 maig 2023].
  5. ↑ «UN General Assembly calls for U.S. to end Cuba embargo for 29th consecutive year». United Nations General Assembly, June 23, 2021.
  6. ↑ 6,0 6,1 «The US Embargo Against Cuba: Its Impact on Economic and Social Rights». Amnesty International, September 2009. [Consulta: December 29, 2013].
  7. ↑ «Cuban Democracy Act of 1992». U.S. Department of State.
  8. ↑ «Case Studies in Economic Sanctions and Terrorism: US v. Gta 5 (1960– : Castro)». Peterson Institute for International Economics, October 2011. Arxivat de l'original el March 4, 2016. [Consulta: December 29, 2013].
  9. ↑ LeoGrande, William M. Social Research, 82, 4, Winter 2015, pàg. 939–966. ISSN: 0037-783X. JSTOR: 44282148.
  10. ↑ «Speakers Denounce Cuban Embargo as 'Sad Echo' of Failed Cold War Politics; General Assembly, for Twentieth Year, Demands Lifting of Economic Blockade». Un.org. Arxivat de l'original el October 26, 2011. [Consulta: December 6, 2013].
  11. ↑ Davis, Stuart. Sanctions as War: Anti-Imperialist Perspectives on American Geo-Economic Strategy, 2023, p. 131. ISBN 978-1-64259-812-4. OCLC 1345216431. 
  12. ↑ «European Union, Trade in goods with Cuba». European Commission. [Consulta: July 9, 2019].
  13. ↑ «Cuba - Member information». WTO. [Consulta: December 6, 2013].
  14. ↑ «Cuba». The World Factbook. Cia.gov. [Consulta: June 9, 2012].
  15. ↑ , September 2, 2009.
  16. ↑ «Cuba: A Step Forward on US Travel Regulations». Human Rights Watch, January 19, 2011. [Consulta: January 5, 2014].
  17. ↑ «IACHR Annual Report 2011». Inter-American Commission on Human Rights. [Consulta: January 5, 2014].