Carles I de Flandes

Per a altres significats, vegeu «Carles#Sants i beats».
Infotaula de personaCarles de Flandes, o
Carles el Bo

Mort de Carles el Bo, a un missal del s. XIV (París, Bibliothèque nationale)
Nom original(da) Karl I. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementCarl, Karel I de Goede
1083 Modifica el valor a Wikidata
Odense (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 1127 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Catedral de Sant Donacià Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Assassinat premeditat Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCatedral de Sant Donacià (Bruges); restes desaparegudes en 1793 
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
comte, màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació1884 , Roma nomenat per Lleó XIII
Festivitat2 de març
IconografiaCom a noble, amb espasa; essent mort mentre prega
Altres
TítolPríncep Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa d'Estridsen Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargarida de Clermont (1115–) Modifica el valor a Wikidata
ParesCanut IV de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata  i Adela de Flandes Modifica el valor a Wikidata
GermansGuillem II de la Pulla, Ingegerd Knutsdotter of Denmark (en) Tradueix i Cæcilia af Danmark Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 122587

Carles I de Flandes, anomenat també Carles el Bo (Odense, Dinamarca, 1083 - Bruges, Flandes, 2 de març de 1127) va ser comte de Flandes entre 1119 i 1127. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Vida

Talla del beat a la capella de la Santa Sang de Bruges.

Carles era fill de Canut IV de Dinamarca i d'Adela de Flandes. El seu pare va morir assassinat en 1086 i Adela va decidir de tornar a Flandes amb el seu fill, que llavors tenia tres anys. Carles va Robert Flandes i del seu oncle Robert II. El 1111 Robert II morí i Balduí VII pujà al tron. Carles va ser conseller del seu cosí, llavors molt jove, qui acordà el matrimoni de Carles amb la vídua del comte d'Amiens, Margarida de Clermont. Balduí va morir durant la guerra contra Lluís IV de França, a la batalla de Bures-en-Brai (setembre de 1119) i va deixar Carles com a hereu.

Carles va ser un sobirà generós i preocupat pels més necessitats: durant la greu carestia de 1126-1127, va distribuir pa i diners entre ells, a costa seva. A més, va aconseguir acabar amb l'especulació sobre el gra, prohibint que fos emmagatzemat perquè en apugessin els preus i prohibint la fabricació de cervesa, per dedicar el gra disponible a l'alimentació. Va castigar una família noble, els Erembald, que havia volgut evitar aquestes reformes socials traient-los els seus privilegis i reduint-los a l'estat de servents de la gleba. Com a resposta, un dels membres d'aquesta família, Berthold, prebost de Bruges, va organitzar una conxorxa per matar el comte. El 2 de març de 1127, mentre Carles pregava a la catedral de Sant Donacià de Bruges,[1] un grup de soldats fidels a la família dels Erembald van assassinar-lo.

L'assassinat i sacrilegi va sublevar el poble, que s'aixecà contra aquesta família i va aclamar el comte com a màrtir i sant, anomenant-lo el Bo. No fou beatificat, però, fins al 1884. La família Erembald va ser desposseïda dels seus béns, els seus membres detinguts o desterrats, i va ésser suprimida de l'elenc de famílies nobles de Bruges i Gant.

A Carles va succeir-lo Guillem I.

Referències

  1. Gaillard, Victor Louis Marie. Inscriptions funéraires et monumentales de la Flandre occidentale avec des données historiques et généalogiques: arrondissements de Bruges. 1 (en francès). Gailliard, 1861, p. 7–15 [Consulta: 2 juliol 2011]. 

Enllaços externs

  • Blessed Charles the Good (Patron Saint Index) Arxivat 2008-04-20 a Wayback Machine.
  • Bl. Charles the Good (Catholic Online)


Precedit per:
Balduí VII
Comte de Flandes
1119-1127
Succeït per:
Guillem de Normandia


  • Vegeu aquesta plantilla
Els Balduínides
Balduí I Braç de Ferro (vers 865-879) • Balduí II el Calb (879-918) • Arnold I el Vell (918-964 ) • Balduí III el Jove (958-962) • Arnold II el Jove (965-987) • Balduí IV el Barbut (987-1035) • Balduí V el Pietós (1035-1067) • Balduí VI el Bo (1067-1070) • Arnold III el Desgraciat (1070-1071) • Robert I el Frisó(1071-1093) • Robert II de Jerusalem (1093-1111) • Balduí VII la Destral (1111-1119)

Blasó suposat del comtat de Flandes a partir del 621


Bandera utilitzada pels flamencs a la Tercera Croada


Felip d'Alsàcia hauria pres l'escut d'armes d'Abilena durant la tercera croada
Casa de Dinamarca
Carles I de Flandes (1119-1127)
Casa de Normandia
Casa d'Alsàcia
Teodoric o Thierry d'Alsàcia (1128-1168) • Felip d'Alsàcia (1168-1191) • Margarida d'Alsàcia (1191-1194)
Casa d'Hainaut,
després casa de Constantinoble
Balduí VIII el Coratjós (1191-1194) • Balduí IX de Flandes (1194-vers 1205) •Joana I de Flandes (1205-1244)
Casa de Portugal
Ferran de Flandes (1211-1233)
Casa de Savoia
Casa de Constantinoble
Casa de Dampierre
Guiu I de Flandes (1278-1305) • Robert III de Flandes (1305-1322) • Lluís I de Flandes (1322-1346) • Lluís II de Flandes (1346-1384)
Casa de Borgonya
Casa d'Àustria (Habsburg)
Felip I de Castella el Bell (1482-1506) • Carles V (1519-1555) • Felip II (1555-1598)
Registres d'autoritat