Cenòmans

Els Cenòmans (o Cnomani, en llatí) són un poble gal (o celta), de la Gàl·lia Cisalpina que, com els Sènons, els Língons i els Bois, emigraren a la Península Itàlica, envers el segle IV aC. Són una fracció del poble dels Aulercs i, més precisament, una porció dels cenòmans aulerc transalpins . El nom de la ciutat de Le Mans, al País de Loira, prové etimològicament del nom d'aquest poble.

Història

Fundació de Brixia

Segons Tit Livi, els cenòmans provenen de la Gàl·lia, probablement de la regió de l'est de la regió del Maine, amb Le Mans com a capital, on es van establir els cenòmans aulerci. Sota el lideratge d'Etitovios, la seva migració i el seu establiment a la Península Itàlica hauria estat facilitat pel llegendari rei gal Bellovese.

La capital dels cenòmans era Brixia (l'actual municipi de Brescia) ^[3] .

Aquest nom de Brescia deriva del radical gal *brica / *briga (cim, turó, alçada). Radical que trobem en d'altres topònims de la zona d'influència celta, com ara Bresse, la Brie, Brixen, etc.

Oposició a Roma

"Els cenòmans de Bríxia es van revoltar quan van ser cridats a files pel darrer cap cartaginès que es dirigi a la Península Itàlica, Amílcar" ^[4]. Efectivament, el 201 aC, els cenòmans, cridats per Amílcar ^[5] van capturar la vila de Cremona (al nord de l'actual Itàlia), tanmateix, van ser derrotats el 200 aC i foren sotmesos el 197 aC^[6] .

Les relacions entre els cenòmans i els romans van romandre fluctuants durant un temps:

Els insubrians i els boians també van donar suport amb constància en la decissió que s'havia pres; però els vènets i els cenòmans es van posar al costat dels romans, guanyats pels ambaixadors que els havien enviat, la qual cosa va obligar els reis gals a deixar una part del seu exèrcit al país, per protegir-lo d'aquests pobles^[7][Quan?]

El cònsol romà Corneli va establir el seu campament en aquest riu, a cinc milles per sota de l'enemic. Des d'allí va enviar emissaris a les ciutats dels cenòmans i a Brixia, la seva capital, i va adquirir la certesa que, si el jovent del país s'havia aixecat en armes, era sense l'aprovació dels ancians, i que cap decisió pública havia autoritzat als cenòmans a unir-se a les revoltes dels Insubres. Així, va fer cridar als líders de la nació i va fer tot el possible per guanyar-los i aconseguir que es separessin dels insubres i, elevant els seus estàndards, decidissin tornar a casa o passar-se al costat dels romans. No va tenir èxit; però va rebre la seva paraula que es mantindrien neutrals en la lluita o que, si es presentava l'oportunitat, ajudarien als romans. Els insubres desconeixien aquest acord, no obstant, tenien algunes sospites al respecte^[8].^[Quan?]

A la Gàl·lia, el pretor M. Furius, que buscava un pretext per fer la guerra en plena pau, havia desarmat els cenòmans, malgrat no tenir cap queixa contra ells. Els cenòmans van anar a Roma a queixar-se i el senat els va enviar al cònsol Emili, a qui va encarregar la investigació i el judici d'aquest afer. Després de debats molt animats, els cenòmans van guanyar el seu cas; el pretor va rebre l'ordre de retornar-los les armes i d'abandonar la província^[9].^[Quan?]

Concentració a Roma

Els cenòmans eren aliats dels Romans. El 49 aC, sota Juli Cèsar, van obtenir la plena ciutadania romana a tota la Gàl·lia Cisalpina^{[cal citació]}

Va seguir un període de pau i prosperitat econòmica, sobretot gràcies a l'agricultura, el comerç, les pedreres de marbre i la mineria, que van convertir la regió en un dels pols centrals del nord de la Península Itàlica a l'època romana.^{[cal citació]}

Un poble, entre els pobles gals, de la Gàl·lia Cisalpina

El nom "gals" (en llatí, galli ) és testimoniat per primera vegada sota la ploma de Cató el Censor, cap al 168 aC, per designar els habitants que havien envaït la plana del Po, és a dir, els habitants de la Gàl·lia Cisalpina. Sabem, sobretot gràcies a l'etimologia, que efectivament es tractava de pobles nord-alpins.

La Gàl·lia Cisalpina (en llatí, Gallia cisalpina, Gallia transpadana, Gallia citerior, Provincia ariminum o Gallia togata) s'estenia per la plana del Po, al nord de la Península Itàlica. Va ser anomenada així pels romans per la seva posició en aquesta banda dels Alps i en oposició a la Gàl·lia transalpina (més enllà dels Alps).

Aquesta zona de la Gàl·lia Cisalpina corresponia a les actuals regions italianes d'Emília-Romanya, Friül Venècia Júlia, Ligúria, Llombardia, Piemont i Vèneto. Els seus límits eren els següents: a l'oest, els Alps; al nord, els Alps i els llacs, al seu peu; a l'est, el territori de Trieste; al sud, el Rubicó i l'Arno o el Macra (territori dels etruscs) i els Apenins ligurs .

Situada al nord de la Península itàlica, la Gàl·lia Cisalpina va ser creada sota la República Romana l'any 81 aC i va ser administrada per un pretor. Per tant, no formava part de l'Adminitració provincial romana imperial. La província era governada des de Mutina (actual Mòdena). La província va ser annexada a Roma envers el 42 o 43 aC, en temps del Segon Triumvirat .

Curiositats

• Clivana: divinitat que apareix només en una única inscripció, descoberta a Canale, al nord d'Itàlia, al territori dels Cenòmans.

Era una divinitat associada a la deessa Juno i apareix en companyia d'Annea (també assimilada a Juno), i dels genius locus (genis del lloc). No es proposa cap etimologia pel nom, però l'origen gal d'aquesta deessa sembla acceptat per una majoria d'especialistes.

Viredia - Nom femení que apareix en una inscripció funerària, descoberta a Brescia. Es una de les difuntes, filla de Tertullà. El seu nom es basa en l'arrel celta virido-, que vol dir "lleialtat, coratge, justícia".

Fonts

• Kruta, Venceslas. Les Celtes, histoire et dictionnaire (en francès). Robert Laffont, 2000, p. 1005 (Bouquins). ISBN 2-221-05690-6. 
• X. Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise, Errance, Paris, 2003
• X. Delamarre, Noms de personnes celtiques dans l'épigraphie classique, Errance, Paris, 2007
• Vitali, Daniel. Les Celtes d'Italie (en francès). Collège de France/Fayard, 2007, p. 80 (Leçons inaugurales du Collège de France). ISBN 978-2-213-63289-6. 

Notes i referències

Annexos

Portal: Monde celtique