El poble chulupí (nom guaraní) o nivaclé són un poble indígena del Gran Chaco a l'Argentina format pels chulupís de Salta una branca del poble nivaclé. Apareixen esmentats també com a churupí, chulupie, chulupe, ashlushlay i axluslay. En algunes fonts antigues se'ls anomena també chorpil o chunupí.
Viuen a algunes comunitats de la província de Salta. Històricament han estat caçadors-recol·lectors. La seva llengua forma part de la família lingüística mataco-guaycurú, subfamília Mataco-mataguayo.
Cens
L'Enquesta Complementària de Pobles Indígenes (ECPI) 2004-2005, complementària del Cens Nacional de Població, Llars i Habitatges 2001, va donar com a resultat que es reconeixen o descendeixen en primera generació del poble chulupí i nivaclé 440 persones a les províncies de Salta i Formosa dels quals 392 resideixen en comunitats. A tot el país es van reconèixer 553 chulupís i nivaclés.[1]
La majoria de comunitats del poble a l'Argentina són a Salta (18 comunitats). La branca de les muntanyes, que s'anomena chulupí, viu a Salta i formen de fet una branca separada del poble principal, però la branca dels nivaclés dits de riu viuen a la província de Formosa, sobre el riu Pilcomayo on hi ha dues comunitats principals: Missió La Pau i La Borsa. A Paraguai es creu que són uns 18.000, que viuen en els departaments de Presidente Hayes i Boquerón. Entre Argentina i Paraguai i entre els nivaclés propis i la branca chulupí, no serien gaire més de 20.000 persones.[2]
Subgrups
- Tovoc Lhavos, branca del riu
- Chishamnee Lhavos, poble de dalt
- Shichaam Lhavos, poble de baix
- Yita' Lhavos, poble del bosc
- C'utjaan Lhavos, poble de les puntxes
- Jotoi Lhavos, poble ode l'herba d'espart
- Tavashai Lhavos, poble de la sabana[3]
Llengua
La llengua chulupí o nivaclé és parlada per aproximadament 15.000 persones (incloent-hi els chulupís i els nivaclés de Formosa i del Paraguai), però només uns centenars la parlen a l'Argentina. Hi ha dos dialectes principals, el dels chulupí de l'interior o de la muntanya i el dels chulupí dels rius; els de Salta parlen castella però originalment parlaven el dialecte de l'interior.[2]
Referències
- ↑ «INDEC. Cens 2001 - Encuesta Complementaria de Pueblos Indígenas». Arxivat de l'original el 2007-04-06. [Consulta: 16 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Glosario de lenguas indígenas sudamericanas, Edgardo Civallero, Universidad Nacional de Córdoba
- ↑ "Nivaclé - Orientation." Countries and Their Cultures, a [1]
 Bolivians |
|---|
| Indígenes | |
|---|
| Europeus | - Croats
- Alemanys, Mennonites
- Espanyols
|
|---|
| Asiàtics | |
|---|
| Americans | - Argentins
- Brasilers
- Uruguaians
|
|---|
| altres | |
|---|
Categoria:Grups humans de Bolívia |
|
|---|
| Indígenes | |
|---|
| No indígenes | | Europa | - Anglesos
- Alemanys
- Italians
- Polonesos
- Ucraïnesos
|
|---|
| Àsia | - Japonesos
- Jews
- Coreans
- Libanesos
|
|---|
| Amèrica | - Brasiguayos
- Uruguaians
- Veneçolans
|
|---|
| Altres | - Afroparaguaians
- Australians
|
|---|
|
|---|
 Grups humans de l'Argentina |
|---|
| Africans | |
|---|
| Americans | | Indígenes | |
|---|
| No indígenes | - Americans
- Bolivians
- Xilens
- Colombians
- Dominicans
- Mexicanss
- Paraguaians
- Peruan
- Uruguaians
- Veneçolans
|
|---|
|
|---|
| Asiàtics | - Àrabs
- Armenis
- Xinesos
- Indis
- Japonesos
- Jueus
- Coreans
- Romani
|
|---|
| Europeus | | Per creences religioses | |
|---|
Per regió
i país | | Central | - Austríacs
- Txecs
- Alemanys
- Hongaresos
- Polonesos
- Eslovens
- Suissos
|
|---|
| Oriental | - Belarussos
- Rússos
- Ucraïnesos
|
|---|
| Septentrionals | - Bàltics
- Nòrdics
- Danesos
- Finlandesos
- Suecs
|
|---|
| Sud-est | - Búlgars
- Croats
- Grecs
- Macedonis
- Montenegrins
- Romanesos
- Serbis
|
|---|
| Meridional | - Italians
- Portuguesos
- Espanyols
|
|---|
| Occidental | - Britànics
- Neerlandesos
- Francesos
- Irlandesos
|
|---|
| Tots | - Immigració europea a l'Argentina
|
|---|
|
|---|
|
|---|
Bolivians 
Grups humans del Paraguai
Grups humans de l'Argentina 