Cipriano Muñoz y Manzano

Infotaula de personaCipriano Muñoz y Manzano

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 octubre 1862 Modifica el valor a Wikidata
l'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r novembre 1933 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Biarritz (França) Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
9 de febrer de 1891 – 1 de març de 1895
← Mariano Arredondo Collar
Francisco Goicoerrotea y Gamboa →
CircumscripcióEixea
  Senador per Matanzas, Osca i per dret propi
20 d'abril de 1898 – 15 de setembre de 1923
  Ambaixador d'Espanya a l'Rússia Imperi Rus
1904 – 1917
← Juan Falcó y Trivulcio
Francisco Gutiérrez de Agüera y Bayo →
  Ambaixador d'Espanya davant la Vaticà Santa Seu
1914 – 1918
Luis Enrique Valera y Muguiro →
  Ambaixador d'Espanya al Regne d'Itàlia Regne d'Itàlia
1924 – 1931
← Francisco de Reynoso y Mateo
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, historiador, polític, biògraf, historiador de l'art Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Reial Acadèmia de la Història (1904–1933)
Reial Acadèmia Espanyola (1895–1933)
Societat d'Amics de Portugal Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte
Comtat de la Viñaza Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador d'Espanya a Itàlia
1924 –
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu
1913 – 1916
Ambaixador d'Espanya a l'Imperi Rus
11 febrer 1907 – 1913
Ambaixador d'Espanya al Regne de Portugal
1904 –
Ambaixador d'Espanya a Bèlgica
1895 –
Senador del Regne
Diputat a Corts
Modifica el valor a Wikidata

Cipriano Muñoz y Manzano (l'Havana, Cuba, 3 d'octubre de 1862 - Biarritz, 1 de desembre de 1933)[1] va ser un historiador i lingüista, Gran d'Espanya,[2] amb el títol de comte de la Viñaza, Épila. Va ser a més ambaixador a Rússia, Itàlia i davant el Vaticà, i diputat del Regne i senador.

Biografia

Fou elegit diputat pel districte d'Eixea a les eleccions generals espanyoles de 1891 i 1893,[3] i Senador per Matanzas (Cuba) en 1898, Osca en 1899, 1901, 1903, 1904 i Senador per dret propi el 1914.[4] Endemés, el 1902 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

El seu particular coneixement d'Amèrica li serví per representar Espanya en la commemoració del Primer Centenari de la Independència de Perú (1921). On la idea era congregar a Lima a representants de tot el continent americà i de selectes països europeus. La invitació es va estendre, en primer lloc, a l'aliat del règim, els Estats Units, i també als veïns «conflictius» com Brasil, Equador, Bolívia i Colòmbia. Va quedar exclòs Xile al no haver-se resolt encara el problema del plebiscit de Tacna i Arica. La Cancelleria, a càrrec d'Alberto Salomón, va donar a conèixer la llista definitiva de convidats a l'octubre de 1920: van confirmar la seva assistència 16 ambaixades i 13 missions especials de tot el món. A Espanya se li va assignar un lloc d'honor i al Secretari de l'ambaixada del Perú a Madrid, Oscar Barrenechea, se li va encomanar la invitació a Sa Majestat Alfons XIII d'Espanya, gestió que finalment no va arribar a bon terme; en el seu lloc va venir, presidint una nodrida delegació, Cipriano Muñoz y Manzano, comte de la Viñaza i Gran d'Espanya, amb la categoria d'Ambaixador Extraordinari.[5]

Obres

  • Muñoz y Manzano, Cipriano. Santa Teresa de Jesús: ensayo crítico. A. Pérez Dubrull, 1882. 
  • Muñoz y Manzano, Cipriano. Aurelio Prudencio Clemente: ensayo biográfico-crítico. Tipografía de los Huérfanos, 1888. 
  • Muñoz y Manzano, Cipriano. Arte breve i compendiossa para aprender á leer, escreuir, pronunciar y hablar la lengua española, compuesta por Juan de Luna ... Impressa en Londres, año de 1623 y nuevamente publicada ahora por el excelentisimo señor conde la Viñaza. Establecimiento tipográfico de La Derecha, 1892. 
  • Muñoz y Manzano, Cipriano. Bibliografía española de lenguas indígenas de América, Cipriano Muñoz y Manzano Viñaza (conde de la). Sucesores de Rivadeneyra, 1892. 
  • Muñoz y Manzano, Cipriano. Gramática de la lengua vulgar de España. La Derecha, 1892. 
  • Muñoz y Manzano, Cipriano. Biblioteca histórica de la filología castellana. Madrid: Real Academia Española, 1893. 
  • Muñoz y Manzano, Cipriano. Arte grande de la lengua castellana: Compuesto en 1626 por el maestro Gonzalo Correas... Publicado por primera vez el conde de la Viñaza.... Tip. R. Fé, 1903. 
  • Muñoz y Manzano, Cipriano. Los cronistas de Aragon: Discursos leídos ante S.M. El rey don Alfonso XIII, presidiendo la Real academia de la historia, en la recepción pública del excmo. Sr. Conde de la Viñaza, el día 13 de Marzo de 1904. Los hijos de M.G. Hernández, 1904. 

Referències

  1. ↑ «Cipriano Muñoz y Manzano, 2. Conde de la Viñaza». Geneall.
  2. ↑ «Nuevos grandes de España». ABC [Madrid], 10-03-1917, p. 13 [Consulta: 15 novembre 2012].
  3. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. ↑ Fitxa del Senat
  5. ↑ «Los años 20: el Centenario de la Independencia». Arxivat de l'original el 2009-06-30. [Consulta: 7 desembre 2015].

Enllaços externs

  • «Obras de Cipriano Muñoz y Manzano». Google Books. [Consulta: 12 novembre 2012].
  • «Historiografía: primeros estudios sobre los cronistas». Universidad de Zaragoza. Arxivat de l'original el 2013-01-17. [Consulta: 12 novembre 2012].
  • Fatás, Guillermo «De cuando Goya aún no era Goya». Heraldo de Aragón, 23-06-2011 [Consulta: 12 novembre 2012]. «La fundación Goya en Aragón reedita, en fácsimil, el estudio goyesco del conde de la Viñaza»


Premis i fites
Precedit per:
Zeferino González y Díaz Tuñón
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira L
1895-1933 		Succeït per:
Ramiro de Maeztu
Precedit per:
Alejandro Llorente y Lannas
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 17
1902 - 1933 		Succeït per:
Agustín Millares Carlo
Registres d'autoritat