Dones a Tonga

Tongaleses vestides amb l'accessori de roba conegut com a kiekie o «cintura ornamental»

Dones tongaleses

Com a dones residents a Tonga, les dones de Tonga van ser descrites al Los Angeles Times el 2000 com a membres de la societat tongalesa que tradicionalment tenen una «posició elevada en la societat tongalesa» a causa de la base parcialment matriarcal del país, però «no poden tenir la terra», són «subserventes» dels seus marits en termes d' «afers domèstics», i «per costum i llei, han de vestir-se modestament, normalment amb vestits a l'estil Mare Hubbard, amb la falda més baixa del genoll».^[1]

A partir del «tracte superficial» de Susan Spano de la revista The Times Travel Writer amb les dones de Tonga el 2000, va comprovar que les dones de Tongan eren una «mica reservades», mentre que Patricia Ledyard, antiga directora d'una escola missionera per a noies a Tonga, va confirmar que aquesta «al·lusió» de les dones tongaleses es devia al «sistema de classes rígid» del país i als «esforços del país per mantenir la seva identitat cultural».^[1]

Hi ha presència de dones tongaleses que són professionals que ocupen llocs de treball, com a agents de viatges, com a venedors que venen una «cornucòpia exòtica d'arrels comestibles i fruites tropicals», i com a teixidores de cistelles.^[1]

El seu paper a la societat

Les dones tradicionals tongales realitzen activitats com cuinar, cosir, teixir i feines de caràcter emprenedor.^[1]

Posició tradicional a la societat

LA Times va descriure a més que les dones tongaleses tenen una mehekitanga (tia) o fahu (tia anciana), dones majors que compartien amb un germà l'autoritat i el poder sobre un grup familiar. La mehekitanga té una posició especial durant casaments, funerals i festes d'aniversari. En aquestes ocasions especials, la mehekitanga sol estar asseguda al davant. Abans de casar-se, calia demanar permís a la mehekitanga.^[1]

Estil de vida

Entre 1806 i 1810, l'escriptor i mariner anglès William Mariner va descriure les dones tongaleses en el seu llibre titulat Illes Tonga com a liberals, però que en casar-se vivien com a dones fidels; com a dones solteres, les dones tongaleses poden tenir amants; les dones tongaleses poden divorciar-se dels seus marits i es podien tornar a casar «sense ser menyspredes».^[1]

A l'arribada del cristianisme i a la eventual conversió de la majoria de dones tongaleses, les membres femenines de la societat tongalesa van ser descrites com «profundament religioses» i «noies respectables» que mai caminaven soles amb els nois tongalesos. La pràctica del canibalisme també va desaparèixer. Pel que fa al concurs de bellesa Miss Tonga, el concurs anual no inclou en cap part del programa desfilar amb banyador.^[1]

En general, les tongaleses modernes treballen fora de casa. No estan obligades a realitzar treballs manuals.^[1]

Educació

Durant el seu regnat des de 1918 fins a 1965, la reina Sālote Tupou III va ajudar a proporcionar educació a les dones. Les dones actuals de Tonga poden anar a països estrangers per completar la seva formació universitària.^[1]

Línia reial

LA Times va mencionar que la línia reial de Tonga és matrilineal.^[1]

• 
  Reina ʻAnaseini Takipō
• 
  Reina Lavinia Veiongo
• 
  Reina Sālote Lupepauʻu
• 
  Reina Sālote Tupou III

Roba tradicional

A la dècada del 1800, abans de l'arribada de missioners metodistes, les tongaleses anaven en topless.^[1]

• 
  Jove tongalesa, c. 1885
• 
  Dues tongaleses, 1925

Tongaleses destacades

Referències

Enllaços externs

• «The WISE Women of Tonga» (en anglès). IFC in East Asia and the Pacific.