Dret a un medi ambient sa

El dret a un medi ambient sa o el dret a un medi ambient sostenible i saludable és un dret humà defensat per les organitzacions de drets humans i les organitzacions mediambientals per protegir els sistemes ecològics que proporcionen la salut humana.[1][2][3] El dret està interconnectat amb altres drets humans centrats en la salut, com ara, el dret humà a l'aigua i al sanejament, el dret a l'alimentació i el dret a la salut.[4] El dret a un medi ambient sa utilitza un enfocament de drets humans per protegir la qualitat de l'entorn, en contraposició a la teoria jurídica desenvolupada pels drets de la naturalesa, que intenta estendre els drets creats per als éssers humans o altres entitats jurídiques a la naturalesa.[5]

El dret crea l'obligació de l'Estat de regular i fer complir les lleis mediambientals, controlar la contaminació i proporcionar justícia i protecció a les comunitats perjudicades pels problemes mediambientals.[6] El dret a un medi ambient sa ha estat un dret important per crear precedents legals mediambientals per als litigis sobre el canvi climàtic i altres qüestions mediambientals.[7][8]

El dret a un medi ambient sa és al centre de l'enfocament internacional dels drets humans i el canvi climàtic. Entre els acords internacionals que donen suport a aquest dret es troben la Declaració d'Estocolm de 1972, la Declaració de Rio de 1992 i el més recent Pacte Mundial pel Medi Ambient.[1] Més de 150 Estats de l'ONU han reconegut el dret d'alguna manera a través de la legislació, el litigi, el dret constitucional, el dret dels tractats o una altra autoritat legal.[4] Dos tractats regionals, la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles i la Convenció Americana de Drets Humans, inclouen el dret a un medi ambient sa.[9] Altres marcs de drets humans, com la Convenció sobre els drets de l'Infant, es refereixen a qüestions mediambientals en relació amb el tema central del marc, en aquest cas els drets de la infància.[9]

Els relators especials sobre drets humans i medi ambient John Knox (2012-2018) i David Boyd (2018-actualitat) han formulat recomanacions sobre com formalitzar aquests drets en el dret internacional,[10] la qual cosa va ser recolzada per diversos comitès a nivell de l'ONU, i per comunitats jurídiques locals (per exemple, el Col·legi d'Advocats de Nova York) el 2020.[11]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «The Case for a Right to a Healthy Environment» (en anglès), 01-03-2018. [Consulta: 18 abril 2021].
  2. ↑ «The Time is Now for the UN to Formally Recognize the Right to a Healthy and Sustainable Environment» (en anglès americà). Center for International Environmental Law, 25-10-2018. [Consulta: 10 febrer 2021].
  3. ↑ Knox, John H. «Còpia arxivada» (en anglès). Annual Review of Law and Social Science, 16, 1, 13-10-2020, pàg. 79–95. Arxivat de l'original el 2021-04-07. DOI: 10.1146/annurev-lawsocsci-031720-074856. ISSN: 1550-3585 [Consulta: 18 abril 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 «OHCHR | Good practices on the right to a healthy environment». www.ohchr.org. [Consulta: 10 febrer 2021].
  5. ↑ Halpern, Gator. «Rights to Nature vs Rights of Nature» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2021-01-17. [Consulta: 10 febrer 2021].
  6. ↑ Boyle, Alan (en anglès) European Journal of International Law, 23, 3, 01-08-2012, pàg. 613–642. DOI: 10.1093/ejil/chs054. ISSN: 0938-5428 [Consulta: free].
  7. ↑ The human right to a healthy environment, 2018. ISBN 978-1-108-43158-3. 
  8. ↑ Varvastian, Sam «The Human Right to a Clean and Healthy Environment in Climate Change Litigation» (en anglès). SSRN [Rochester, NY], 10-04-2019.
  9. ↑ 9,0 9,1 Shelton, Dinah. Human Rights, Health & Environmental Protection: Linkages in Law & Practice. World Health Organization, 2002 (Health and Human Rights Working Paper Series No 1). 
  10. ↑ «OHCHR | Right to a healthy and sustainable environment». www.ohchr.org. [Consulta: 10 febrer 2021].
  11. ↑ «Human Right to a Healthy Environment: UN Formal Recognition» (en anglès). nycbar.org. [Consulta: 10 febrer 2021].