Esquire (revista)

Infotaula de publicacions periòdiquesEsquire

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusrevista i versió, edició o traducció Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1933 Modifica el valor a Wikidata
FundadorArnold Gingrich, David A. Smart i Henry L. Jackson Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióNova York Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Periodicitat1 mes Modifica el valor a Wikidata
Gènererevista de moda i revista masculina Modifica el valor a Wikidata
Temacultura popular, entrevista periodística i ciència històrica Modifica el valor a Wikidata
EditorialHearst Corporation Modifica el valor a Wikidata
EdicióEsquire UK (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
← Esquire fortnightly (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
ISSN0014-0791 i 0194-9535 Modifica el valor a Wikidata
OCLC824603960, 746946419 i 6156652 Modifica el valor a Wikidata
LCCNsf90092170 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webesquire.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Esquire Twitter (X): esquire Instagram: esquire Youtube: UCLPVHOw25Eu8CCKTxL5TgCA Modifica el valor a Wikidata

Esquire és una revista masculina dels Estats Units, editada per l'editorial Hearst Corporation, primer a Chicago i després a Nova York.[1] El primer número va aparèixer l'octubre de 1933.[2] Va ser pionera en el tracte de temes poc convencionals.[3]

Esquire va començar com una publicació per a homes més tard es va transformar en un diari més refinat amb èmfasi en la moda masculina i la cultura. Amb contribucions d'autors com Ernest Hemingway[4] i F. Scott Fitzgerald[5] es va guanyar una reputació més seriosa. El 2019 tenia 27 edicions internacionals.[6]

Esquire va adquirir notorietat per un procés judicial el 1943. Frank C. Walker, el director general dels correus nord-americans, va intentar retirar la tarifa econòmica (considerada essencial per a la supervivència d'una revista) perquè no estava «dedicada a la informació útil». Gingrich i els seus associats van protestar i van rebre el suport d'escriptors famosos en la seva defensa.[3] La revista va guanyar la demanda contra Walker el 1946 al Tribunal Suprem dels Estats Units.[7] Per aquest plet, Esquire va contribuir a restringir el tradicional paper del director de correus com a censor nacional i adaptar la societat americana als valors del postguerra, i no els valors puritans del segle xix.[8]

Referències

  1. ↑ Tungate, Mark. Branded Male: Marketing to Men. Kogan Page Publishers, 2008, p. 120. ISBN 978-0-7494-5011-3. 
  2. ↑ Osgerby, Bill «The Bachelor Pad as Cultural Icon» (en anglès). Journal of Design History, 18, 1, primavera 2005. JSTOR: 3527021.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Esquire. American Magazine». A: Encyclpaedia Britannica (en anglès). en línia, 20 de juliol de 1998. 
  4. ↑ Fenstermaker, John. «Ernest Hemingway in Esquire». A: Literature and Journalism (en anglès). Nova York: Palgrave Macmillan US, 2013, p. 187–207. DOI 10.1057/9781137329301_9. ISBN 9781137329301. 
  5. ↑ Anolik, Lili «The Moment F. Scott Fitzgerald Knew He Was a Failure» (en anglès). Esquire, 22-09-2015 [Consulta: 11 febrer 2019].
  6. ↑ «Esquire, a global leader: 27 international editions» (pdf) (en anglès). Hearst, s.d. [Consulta: 10 febrer 2019].
  7. ↑ Preer, Jean «Esquire v. Walker. The Postmaster General and "The Magazine for Men" Part 1» (en anglès). Prologue Magazine, XXIII, 1, primavera 1990.
  8. ↑ Preer, Jean «Esquire v. Walker. The Postmaster General and "The Magazine for Men" Part 3» (en anglès). Prologue Magazine, XXIII, 1, primavera 1990.
Registres d'autoritat