Esteban de Bilbao Eguía

Esteban de Bilbao Eguía

Biografia
Naixement	11 gener 1879 Bilbao (Biscaia)
Mort	23 setembre 1970 (91 anys) Durango (Biscaia)
Sepultura	Durango
Ministre de Justícia[1]
9 d'agost de 1939 – 16 de març de 1943
← Tomás Domínguez Arévalo Eduard Aunós Pérez →
President de les Corts
16 de març de 1943 – 29 de setembre de 1965
← Diego Martínez Barrio Com a President del Congrés dels Diputats (Òrgan dissolt de facto el 1939) Antonio Iturmendi Bañales →
Diputat al Congrés dels Diputats
10 de maig de 1916 – 2 de maig de 1919
← Lluís de Morenés i García-Alesson Ignacio González de Careaga y Urquijo →
Circumscripció	Tolosa
18 de gener de 1921 – 6 d'abril de 1923
← José María Gastón y Pujadas Manuel Gómez Acebo y Modet →
Circumscripció	Estella
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
12 de setembre de 1927 – 15 de febrer de 1930
Diputat a les Corts de la República
25 de novembre de 1933 – 7 de gener de 1936
Circumscripció	Navarra
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Salamanca - llicenciatura en filosofia i lletres (–1896) Universitat de Salamanca - llicenciatura en Dret (–1901) Universitat de Deusto Universitat Central - Candidat en Dret (–1904)
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, advocat
Partit	Carlí FET de las JONS
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Comissió General de Codificació
Família
Cònjuge	María Uribasterra (en)
Premis Orde d'Isabel la Catòlica
Procurador a Corts 3 juliol 1964 – 4 octubre 1965 – Antonio Iturmendi Bañales → Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 31 maig 1961 – 2 juliol 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 maig 1958 – 1r juny 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1955 – 15 maig 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 13 maig 1949 – 13 maig 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 12 maig 1946 – 11 maig 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 12 febrer 1943 – 24 abril 1946 – Eduard Aunós Pérez → Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) Diputat a les Corts republicanes Representa: Comunió Tradicionalista 25 novembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Navarra Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva 10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 Senador al Senat espanyol

Esteban de Bilbao Eguía (Bilbao, 11 de gener de 1879 - Durango, 23 de setembre de 1970) va ser un polític basc d'ideologia carlina i posteriorment franquista que va ocupar diversos càrrecs de rellevància política des de 1904 fins a 1965 en els partits de l'ala més conservadora d'Espanya entre els quals destaca la seva labor com a diputat, senador, president de la Diputació de Biscaia i ministre de Justícia.

Joventut

Va estudiar dret i filosofia i lletres en la Universitat de Deusto. Militant carlí des de jove, i ja el 1904, amb 25 anys, fou elegit regidor a l'ajuntament de Bilbao, però va ser suspès del càrrec per ordre governamental per no admetre a un pastor protestant en un acte oficial. El 1916 fou escollit per Tolosa (Guipúscoa) diputat a Corts (en 1907 ho havia intentat per Vitòria). Dintre del carlisme era d'orientació jaumista (partidari de Jaume de Borbó i de Borbó-Parma) quan es va dividir el carlisme el 1919.

Va participar en la clausura del Congrés d'Estudis Bascos de 1918. El 1919 fou escollit senador per Biscaia i el 1921 diputat per Estella. Entre 1922 i 1926 fou representant de la Secció d'Estudis Socials en la Societat d'Estudis Bascos.

Dictadura de Primo de Rivera

Va col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera, com a president de la Diputació de Biscaia des de 1926 a 1930 i membre de l'Assemblea Nacional Consultiva. Això va provocar la seva expulsió dels jaumistes tant per la seva col·laboració amb la dictadura com pel reconeixement d'Alfons XIII.

Segona República

Durant la Segona República Espanyola va ser cap de la Comunió Tradicionalista, enemic de la República i implicat en l'intent de cop d'Estat de José Sanjurjo a l'agost de 1932 i en les conspiracions següents. Fou elegit diputat per Navarra a les eleccions generals espanyoles de 1933 pel Bloc de Dretes, però el govern de la República el va confinar a Lugo per les seves conspiracions.

Franquisme

A l'inici de la Guerra Civil espanyola es trobava a Bilbao, capturat, va ser reclòs al vaixell Altuna Mendi. El 25 de setembre va ser canviat, a través de la Creu Roja per Ernesto Ercoreca Régil, passant a zona de control del bàndol nacional, integrant-se en la junta política de la FET y de las JONS. El 9 d'agost de 1939, finalitzada la guerra va ser nomenat ministre de Justícia. Des de 1943 fins a 1965 va ser president de les Corts, i del Consell del Regne de 1948 a 1965. Va pertànyer al Consell Nacional del Movimiento Nacional Va ser col·laborador en premsa a "Diario de Navarra","El Fuerista","El Diario Vasco","El Pueblo Vasco","El Correo Español","La Gaceta del Norte","El Pensamiento Navarro" i "El Día".

Fou partidari del pretendent Carles VIII, qui durant la postguerra liderà una facció del carlisme col·laboracionista amb el règim i enfrontada al sector falcondista.^[2]

Obres

• Discursos varios, Madrid, 1940
• Aparisi y Guijarro, San Sebastián, 1941
• La idea del orden como fundamento d'una filosofía política, singularmente del pensamiento de Vázquez Mella, Madrid, 1945
• Jaime Balmes y el pensamiento filosófico actual, Barcelona, 1949
• La idea de la justicia y singularmente de la justicia social, Madrid, 1949.

Referències

Enllaços externs

• Esteban de Bilbao a l'Enciclopèdia Auñamendi

Càrrecs públics
Precedit per: Tomás Domínguez Arévalo	Ministre de Justícia 1939- 1943	Succeït per: Eduard Aunós Pérez
Precedit per: Diego Martínez Barrio Com a President del Congrés dels Diputats (Òrgan dissolt de facto el 1939)	President de les Corts 1943- 1965	Succeït per: Antonio Iturmendi Bañales
Premis i fites
Precedit per: Manuel García Morente	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 9 1943-1970	Succeït per: Antonio Truyol y Serra
Precedit per: Felipe Clemente de Diego Gutiérrez	President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1946-1963	Succeït per: José Castán Tobeñas