Foiba

Una foiba (plural: foibes o foibe) — jama en el vocabulari científic i col·loquial de les llengües eslaves del sud (manllevat de les primeres recerques del karst a la part occidental balcànica dels Alps Dinàrics) — és un tipus de dolina natural profunda, provocada per un col·lapse de roca a sobre d'un buit. Les foibes poden presentar-se com a obertures verticals a una cova, o com una depressió superficial de moltes hectàrees. Són típiques a la regió del Kras (Carso), compartida per Itàlia i Eslovènia, així com als carsts dels Alps Dinàrics a Bòsnia i Hercegovina, Montenegro i Croàcia.

Història

El terme "foiba" fou utilitzat als anys 1770 pel naturalista italià Alberto Fortis que va escriure diversos llibres sobre el carst de Dalmàcia.^[1] És un terme italià derivat de la paraula llatina fòvea, significant "fossa" o "rift". Es tracta de fet de rifts excavats per l'erosió de l'aigua, tenen la forma d'un embut invertit, i poden tenir fins a 200 metres de fondària. Existeixen centenars de formacions d'aquest tipus a la regió d'Ístria.

En zones càrstiques, les dolines són depressions tancades amb drenatge subterrani. Poden ser cilíndriques, còniques, amb forma de bol o de plat. Les gammes de diàmetre varien d'uns quants a molts centenars de metres. El terme "dolina" ve de la paraula eslovena dolina per aquesta formació molt comuna. El terme "foiba" també pot referir-se a un profund i ample rift al punt on un riu passa a ser subterrani.^[2]

Durant la Segona Guerra Mundial, les foibes van ser utilitzades pels partisans iugoslaus per a l'ocultació d'un nombre desconegut de cadàvers d'italians i d'alemanys morts durant l'ocupació iugoslava de Trieste, fets coneguts sota el nom de les massacres de les foibes.

Vegeu també

• Foiba de Basovizza

Referències

Enllaços externs

• Gardens of the Righteous Worldwide Committee - Gariwo Arxivat 2012-02-20 a Wayback Machine.