Frenologia

Un diagrama frenològic del s. XIX. La inscripció al coll diu "Coneix-te a tu mateix".

La frenologia (del grec: φρήν, frēn, "ment"; i λόγος, logos, "coneixement") considera que el caràcter, els trets distintius de la personalitat i fins i tot les tendències criminals d'una persona poden ser estudiades en funció de la forma del cap, estudiant quines regions estan més desenvolupades.[1]

La teoria va ser desenvolupada pel fisiòleg alemany Franz Joseph Gall el 1796,[2] amb la col·laboració a partir de l'any 1800 del seu deixeble Johann Christoph Spurzheim.[3] El 1813, Spurzheim va separar-se de Gall per diferències de criteri sobre les aplicacions de la doctrina i marxà a Gran Bretanya. Allí creà una versió ampliada del mètode de Gall conjuntament amb l'escocès George Combe,[4] qui publicà el popular llibre The Constitution of Man Considered in Relation to External Objects l'any 1828.[5]

Els arguments frenològics -malgrat les crítiques- tingueren una gran acceptació durant el segle xix.[6] El 1843, François Magendie es referia a la frenologia com a "una pseudo-ciència de l'actualitat".[7] No obstant això, la frenologia va influir molt en la psiquiatria decimonònica i en la neurociència moderna.[8] Durant aquella època, la frenologia fou un tema molt inspirador per a la literatura imaginativa, independentment de si els autors eren partidaris de la teoria o no.[9] Sobretot a Europa i als EUA,[10] el gran nombre d'obres relacionades amb ella contribuí al canvi de les tradicionals idees sobre la bogeria i la criminalitat, abans basades primordialment en apreciacions d'índole moral.[11]

Els seus principis establien que el cervell és l'òrgan de la ment, i que la ment posseeix un conjunt de facultats mentals; cadascuna representada particularment per una part diferent o "òrgan" del cervell. Aquestes àrees eren considerades proporcionals a les propensions individuals de la persona i de les seves facultats mentals. Les diferències entre les diferents àrees estaria reflectida en la forma exterior del crani. A efectes didàctics, es fabricaren busts que representaven un cap i un cervell de proporcions ideals des del punt de vista frenològic. Els creats pels germans Fowler[12] van ser molt utilitzats.

La frenologia, que s'ocupa de la personalitat i el caràcter, difereix de la craniometria (l'estudi del pes, mida i forma del crani), així com de la fisiognomia (estudi dels trets facials). No obstant això, totes aquestes disciplines asseguren predir conductes o capacitat intel·lectual. En un temps van ser practicades intensament en el camp de l'antropologia/etnografia i de vegades utilitzades per justificar "científicament" el racisme.[13][14] Encara que alguns principis de la frenologia estan avui ben establerts,[15] la premissa bàsica que la personalitat està determinada per la forma del crani és considerada falsa per gairebé tot el món.[16]

El principal difusor de la frenologia a Catalunya durant el segle xix fou el lingüista malgratenc Marià Cubí i Soler.[17] Jaume Balmes, si bé en un article de l'any 1843 publicat a la revista barcelonina La Sociedad va donar per bons alguns dels postulats generals de Cubí, atacà poc temps després i de forma reiterada les teories frenològigues, considerant-les massa materialistes i contràries al lliure albir.[18] L'any 1858, Cubí examinà frenològicament a Napoleó III durant una audiència privada. Al setembre del mateix any, l'emperador francès costejà l'edició del llibre Phrénologie régénérée, una traducció ampliada i amb noves il·lustracions de la seva obra 'La frenolojía y sus glorias' (1853).

Entre els metges catalans vinculats al liberalisme progressista que utilitzaren plantejaments frenològics en els seus treballs destaquen Pere Mata i Pere Felip Monlau.[19]

Disciplines relacionades

Referències

  1. ↑ Sabbatini, RME «Phrenology: the History of Brain Localization» (en anglès). Brain and Mind, 1997; 1, pàgs: 3 [Consulta: 28 novembre 2019].
  2. ↑ Barona, JL «Franz Joseph Gall: la frenología y las funciones del cerebro» (en castellà). Mètode, 2014 Nov 14; 47, pp:. ISSN: 2171-911X [Consulta: 7 novembre 2019].
  3. ↑ Bilal M, Edwards B, Loukas M, Oskouian RJ, Tubbs RS «Johann Gaspar Spurzheim: A Life Dedicated to Phrenology» (en anglès). Cureus, 2017 Maig 30; 9 (5), pp: e1295. DOI: 10.7759/cureus.1295. PMC: 5493471. PMID: 28680783 [Consulta: 7 novembre 2019].
  4. ↑ Sack, H «George Combe and the Phrenological Movement» (en anglès). SciHi.org, 2017; Oct 21, pàgs: 5 [Consulta: 18 novembre 2019].
  5. ↑ Combe, G «The Constitution of Man Considered in Relation to External Objects» (en anglès). Marsh, Capen & Lyon. Boston, 1835, pàgs: 416 [Consulta: 18 novembre 2019].
  6. ↑ Cornel, T «Something Old, Something New, Something Pseudo, Something True: Pejorative and Deferential References to Phrenology since 1840» (en anglès). Proc Amer Philos Soc, 2017; 161 (4), pp: 299–332. ISSN 0003-049X [Consulta: 7 novembre 2019].
  7. ↑ Magendie, F (1843) An Elementary Treatise on Human Physiology. 5a edició. Tr. John Revere. New York: Harper, p 150.
  8. ↑ Simpson, D. (2005) Phrenology and the neurosciences: contributions of F. J. Gall and J. G. Spurzheim ANZ Journal of Surgery. Oxford. Vol.75.6; p.475.
  9. ↑ Coyer, MJ «Phrenological Controversy and the Medical Imagination: ‘A Modern Pythagorean' in Blackwood's Edinburgh Magazine» (en anglès). A: Scottish Medicine and Literary Culture, 1726-1832. Chap. 8 (Coyer MJ, Shuttleton DE; Eds.) Rodopi, Amsterdam, 2014; NBK252961, págs: 15. PMID: 25375018 [Consulta: 9 novembre 2019].
  10. ↑ US National Library of Medicine «Phrenology» (en anglès). Digital Collections 1800-1849, 2019 Maig (rev), págs: 9 [Consulta: 7 gener 2020].
  11. ↑ Throesch, B «The Schädellehre, Phrenology, and Popular Science - Treball de Fi de Grau-» (en anglès). Molecular & Behavioral Neuroscience Institute, The University of Michigan, 2011; Abr 23, pàgs: 78 [Consulta: 14 novembre 2019].
  12. ↑ Langoussis, A «The Fowler Brothers» (en anglès). Talking Heads. CHM, Countway Library of Medicine. Harvard University, 2013; Maig, pàgs: 2 [Consulta: 28 novembre 2019].
  13. ↑ André, C «Phrenology and the Rwandan Genocide» (en anglès). Arq Neuropsiquiatr, 2018 Abr; 76 (4), pp: 277-282. DOI: 10.1590/0004-282x20180022. ISSN: 1678-4227. PMID: 29742244 [Consulta: 7 novembre 2019].
  14. ↑ Alvar, OG «The Disproven Theory That Was Used To Justify Racism And Sexism» (en anglès). Cultura Colectiva, 2018; Oct 19, pàgs: 7 [Consulta: 7 gener 2020].
  15. ↑ Robertson, C «The Beginnings of Brain Localization: Franz Joseph Gall and Phrenology, 1800-1824» (en anglès). The History of Neuroscience, 2010, págs: 3 [Consulta: 7 novembre 2019].
  16. ↑ Parker Jones O, Alfaro-Almagro F, Jbabdi S «An empirical, 21st century evaluation of phrenology» (en anglès). Cortex, 2018 Set; 106, pp: 26-35. DOI: 10.1016/j.cortex.2018.04.011. PMC: 6143440. PMID: 29864593 [Consulta: 7 novembre 2019].
  17. ↑ García-Albea, E; García-Albea, J «Mariano Cubí, propagador de la frenología en España. Con un breve recuerdo del auge y caída de la frenologia» (en castellà). Neurosciences and History, 2014; 2 (3), pp: 94-105. ISSN: 2341-1813 [Consulta: 10 novembre 2019].
  18. ↑ Nofre Mateo, D «Una ciència de l'home, una ciència de la societat: Frenologia i magnetisme animal a Catalunya, 1842-1854 -Tesi doctoral-». Departament de Filosofia, UAB, 2006; Gen, pp: 35-49. ISBN 846900462X [Consulta: 14 novembre 2019].
  19. ↑ Nofre Mateo, D «"Saber separar lo bueno de lo malo, lo cierto de lo incierto": la frenología y los médicos catalanes, c.1840-c.1860» (en castellà). Scripta Nova, 2007 Set; 11 (248), pp: 229-255. ISSN: 1138-9788 [Consulta: 18 novembre 2019].

Bibliografia

  • Spurzheim, Johann G. Phrenology, or The doctrine of the mental phenomena (2 Vols.) (en anglès). Marsh, Capen & Lyon, Boston, 1833; 2nd American Ed., pàgs: 864 [Consulta: 17 gener 2020]. 
  • Bujosa Homar, Francisco; Miqueo Miqueo, Consuelo. La prehistoria de la frenología en España (en castellà). Medicina & Historia: Revista de estudios históricos de las ciencias médicas, 1986; 11, pp: 1-16. ISSN 0300-8169 [Consulta: 4 desembre 2019]. 
  • Roselló i Mir, Jaume; Garcia Mas, Alexandre; Bosch Fiol, Esperanza. La "Soziedad Frenolojica Mallorquina" (en castellà). Revista de Historia de la Psicología, 1991; 12 (3-4), pp: 269-280. ISSN 0211-0040 [Consulta: 26 novembre 2019]. [Enllaç no actiu]
  • Sánchez-Moreno, Iván. "Phrenology Brings Sound Judgment to Our Selection of Rulers". The Failure of Phrenology in Social Reform Efforts in Catalonia in the Nineteenth Century (en anglès). Journal of Catalan Intellectual History, 2015 Oct; 9-10, pp: 53-76. ISSN 2014-1572. DOI 10.2436/20.3001.02.92 [Consulta: 9 novembre 2019]. 
  • Poskett, James. Phrenology, correspondence, and the global politics of reform, 1815-1848. (en anglès). The Historical Journal, 2017 Jun; 60 (2), pp: 409-442. ISSN 1469-5103. DOI 10.1017/S0018246X16000236 [Consulta: 14 novembre 2019]. 
  • Arias, Walter L. La frenología y sus implicancias: un poco de historia sobre un tema olvidado (en castellà). Rev Chil Neuro-Psiquiat, 2018; 56 (1), pp: 36-45. ISSN 0717-9227. DOI 10.4067/s0717-92272018000100036 [Consulta: 23 desembre 2019]. 
  • Vaught, Louis Allen. Vaught's practical character reader (en anglès). L. A. Vaught, Chicago, 1902, pàgs: 266. [Consulta: 9 gener 2020]. 
  • Cubí i Soler, Marià. La phrénologie régénérée; ou, Véritable système de philosophie de l'homme considéré dans tous ses rapports; leçons de phrénologie scientifique et pratique, complétée par de nouvelles et importantes découvertes psychologiques et nervo-électriques (2 Vols.) (en francès). J. B. Baillière et fils, Paris, 1858, pàgs: 1226 [Consulta: 17 gener 2020]. 

Enllaços externs

Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet.
Cal una revisió per treure els enllaços excessius o inapropiats segons la norma d'estil, o bé per citar-los com a font.
  • The History of Phrenology van Wyhe, J. The Victorian Web; 2000 (en anglès)
  • Phrenology: History of a Pseudoscience Novella, S. Theness.com; 2000 Mar (en anglès)
  • Phrenology: A Head's Bumps and Indentations Walton, G. Unique histories from the 18th and 19th centuries; 2014 Gen (en anglès)
  • The Shape of Your Head and the Shape of Your Mind Janik, E. The Atlantic Monthly Group; 2014 Gen (en anglès)
  • Victorian Pseudosciences: Brain Personality Maps SciShow. Patreon.com; 2016 Des (en anglès)
  • A Closer Look at Phrenology's History and Influence Cherry, K. Verywellmid.com; 2019 Nov (en anglès)
Registres d'autoritat
Bases d'informació