Gino Fano
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 gener 1871 Màntua (Itàlia) |
| Mort | 8 novembre 1952 (81 anys) Verona (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Torí |
| Tesi acadèmica | Sopra le curve di dato ordine e dei massimi generi in uno spazio qualunque (1893 ) |
| Director de tesi | Corrado Segre |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat de Torí (1901–1938) Universitat de Messina (1899–1901) Universitat de Roma La Sapienza (1894–1899) |
| Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1935–) National Virgilian Academy (en)  Accademia Nazionale dei Lincei |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Rosetta Cassin |
| Fills | Ugo Fano, Robert Fano |
| Pares | Ugo i Angelica Fano |
Gino Fano (Màntua, 5 de gener de 1871 - Verona, 8 de novembre de 1952) va ser un matemàtic italià.
Vida i obra
Fano va néixer en una família jueva benestant. El seu pare havia estat un voluntari amb Garibaldi i era un ferm partidari de la unificació italiana.[1] Després dels seus estudis a Mantua, va ingressar a la universitat de Torí en la qual es va doctorar el 1892 amb una tesi dirigida per Corrado Segre.[2] El curs 1892-1893 va ser assistent del professor Enrico D'Ovidio i el curs següent va fer una estança a la universitat de Göttingen per estudiar amb Felix Klein. Fano, el 1890, ja havia publicat, traduït a l'italià, el Programa d'Erlangen de Klein a instàncies de Segre;[3] per això tenia una gran admiració per les idees geomètriques de Klein.
Des de 1894 fins a 1899 va ser assistent de Guido Castelnuovo a la universitat de Roma i, aquest darrer any, va obtenir la plaça de professor titular de geometria a la universitat de Messina, on només va romandre fins al 1901, quan va obtenir plaça a la universitat de Torí. El 1938, d'acord amb les lleis antijueves del govern feixista italià, va haver d'abandonar la universitat i el seu país, anant a viure a Lausana (Suïssa) on va estar fins al final de la guerra mundial, vivint dels seus recursos personals.[4] El 1946 va retornar a Itàlia i li van ser restituïts tots els seus drets, però per la seva edat va ser professor emèrit.[5]
El 1911 es va casar i els seus dos fills, Ugo i Robert, van ser professors i científics destacats als Estats Units.[6] Va ser membre de l'Acadèmia de les ciències de Torí.
Els treballs de recerca de Fano van ser en geometria, aplicant estrictament el mètode axiomàtic i posant especial cura en assegurar-se de la independència dels postulats.[7][8] A ell es deuen conceptes com els de pla de Fano,[9] rigidesa birracional de determinades 3-varietats,[10], varietats de Fano,[11] etc. La seva obra es compon d'uns dos cents articles publicats entre 1890 i 1953.[12]
Referències
- ↑ Collino, Conte i Verra, 2013, p. 15.
- ↑ Conte i Giacardi, 2016, p. 20.
- ↑ Conte i Giacardi, 2016, p. 8.
- ↑ Nossum, 2012, p. 93.
- ↑ Collino, Conte i Verra, 2013, p. 17.
- ↑ Martone, 2017, p. 266.
- ↑ Gray, 2009, p. 675.
- ↑ Gray, 2008, p. 176.
- ↑ Dolgachev, 2016, p. 441.
- ↑ Pukhlikov, 2013, p. 19-20.
- ↑ Occheta, 2005, p. 43 i ss.
- ↑ Collino, Conte i Verra, 2013, p. 18-28.
Bibliografia
- Collino, Alberto; Conte, Alessandro; Verra, Alberto «On the life and scientific work of Gino Fano» (en anglès). arXiv, 2013.
- Conte, Alberto; Giacardi, Livia. «Segre's University Courses and the Blossoming of the Italian School of Algebraic Geometry». A: Gianfranco Casnati, Alberto Conte, Letterio Gatto, Livia Giacardi, Marina Marchisio, Alessandro Verra (eds.). From Classical to Modern Algebraic Geometry (en anglès). Birkhäuser, 2016, p. 3-92. ISBN 978-3-319-32992-5.
- Dolgachev, Igor. «Corrado Segre and Nodal Cubic Threefolds». A: Gianfranco Casnati, Alberto Conte, Letterio Gatto, Livia Giacardi, Marina Marchisio, Alessandro Verra (eds.). From Classical to Modern Algebraic Geometry (en anglès). Birkhäuser, 2016, p. 429-450. ISBN 978-3-319-32992-5.
- Giacardi, Livia Maria «Corrado Segre maestro a Torino. La nascita della scuola italiana di geometria algebrica» (en italià). Annali di Storia delle università italiane, Vol. 5, 2001, pàg. 139-163. ISSN: 1127-8250.
- Gray, Jeremy. Plato's Ghost: The Modernist Transformation of Mathematics (en anglès). Princeton University Press, 2008. ISBN 978-0-691-13610-3.
- Gray, Jeremy. «Modernism in Mathematics». A: Eleanor Robson, Jacqueline Stedall (eds.). The Oxford Handbook of the History of Mathematics (en anglès). Oxford University Press, 2009, p. 663-686. ISBN 978-0-19-921312-2.
- Martone, Eric. Italian Americans (en anglès). ABC-CLIO, 2017. ISBN 9781610699945.
- Nossum, Rolf «Emigration of mathematicians from outside German-speaking academia 1933–1963, supported by the Society for the Protection of Science and Learning» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 39, Num. 1, 2012, pàg. 84-104. DOI: 10.1016/j.hm.2011.08.002. ISSN: 0315-0860.
- Occheta, Gianluca «A note on the classification of Fano manifolds of middle index» (en anglès). Manuscripta Mathematica, Vol. 117, Num. 1, 2005, pàg. 43-49. DOI: 10.1007/s00229-005-0540-y. ISSN: 0025-2611.
- Pukhlikov, Aleksandr V. Birationally Rigid Varieties (en anglès). American Mathematical Society, 2013. ISBN 978-0-8218-0476-7.
- Umemura, Hiroshi «Gino Fano» (en japonès). Sugaku, Vol. 37, Num. 2, 1985, pàg. 169-178. DOI: 10.11429/sugaku1947.37.169. ISSN: 0039-470X.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gino Fano» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Struik, Dirk J. «Fano, Gino». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 3 agost 2019]. (anglès)
- Lerda, Francesco. «Fano, Gino». Dizionario Biografico degli Italiani, 1994. [Consulta: 3 agost 2019]. (italià)
