Grace Lee Boggs

Infotaula de personaGrace Lee Boggs

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 juny 1915 Modifica el valor a Wikidata
Providence (Rhode Island) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 2015 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Detroit (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicXinesos estatunidencs Modifica el valor a Wikidata
FormacióBarnard College - filosofia (–1935)
Bryn Mawr College - Philosophiæ doctor (–1940)
Newtown High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCompromís cívic i drets humans Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, activista social, editora, filòsofa, activista, escriptora de no-ficció, política, activista pels drets civils, feminista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Chicago Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Partit Socialista dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
MovimentMoviment obrer Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaRia Stone Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
  • Universitat Estatal Wayne Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJames Boggs (1953–1993) Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2009)  Saló de la Fama de les Dones de Michigan Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgraceleeboggs.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2703123 Facebook: grace.boggs Musicbrainz: 0f05f8e4-aaf4-45c0-973c-c834c8151b00 Discogs: 1134383 Find a Grave: 153298652 Modifica el valor a Wikidata

Grace Lee Boggs (27 de juny de 1915 - 5 d'octubre de 2015) va ser una escriptora, activista social, filòsofa i feminista nord-americana.[1] És coneguda per la seva col·laboració política amb CLR James i Raya Dunayevskaya durant els anys 40 i 50 del s. XX.[2] És autora de diversos llibres, incloent-hi una autobiografia, el 2011, amb 95 anys, vThe Next American Revolution: Sustainable Activism for the Twenty-First Century, amb Scott Kurashige i publicat per la University of California Press. És considerada una figura clau en els moviments asiaticoamericans, Black Power i dels drets civils.[3]

Família i infància

Primers anys de vida

Boggs va néixer el 27 de juny de 1915 a Providence, Rhode Island, el seu nom en xinès és Yue Ping (玉平), que significa "Pau de Jade". Era filla de Chin Lee (1870–1965) i de la seva segona esposa, Yin Lan Ng originaris de Guangdong durant la dinastia Qing i van emigrar de la Xina a Seattle, Washington l'any 1911. Boggs tenia una germana, Katherine, i quatre germans, Edward, Philip, Robert i Harry.[4]

Educació

Boggs va estudiar amb una beca al Barnard College de la Universitat de Colúmbia, on el professor Paul Weiss la va influenciar en la lectura de les obres de Kant i Hegel.[5] Es va graduar el 1935 i, posteriorment, el 1940 es va doctorar en filosofia al Bryn Mawr College, amb una tesi sobre George Herbert Mead.[6]

Relació i col·laboració amb James Boggs

El 1953, Grace Lee Boggs es va casar amb James Boggs, polític nord-americà i activista afroamericà James Boggs . Van estar casats durant 40 anys fins a la mort de James Boggs l'any 1993. Junts, van publicar literatura de caràcter activista, llibres i van fundar l'Organització Nacional per a una Revolució Americana (NOAR).[7][8][9] Entrevistats per Ibram X. Kendi sobre la seva biografia conjunta, Stephen M. Ward afirma que, junts, Grace Lee Boggs i James Boggs "van construir una associació duradora que era alhora matrimonial, intel·lectual i política. Va ser una autèntica aliança d'iguals, destacable no només pel seu matrimoni únic o per la seva longevitat, sinó també per la seva capacitat de generar contínuament reflexió teòrica i tipus de compromís activista".[9]

Activisme

El 1940 va treballar a la Biblioteca de Filosofia de la Universitat de Chicago, com ha resultat del seu activisme pels drets dels llogaters, es va unir al Partit dels Treballadors d'esquerra revolucionària, conegut per la seva posició respecte a la Unió Soviètica, que considerava col·lectivista burocràtica. En aquest punt, va començar la trajectòria que seguiria durant la resta de la seva vida: un objectiu centrat en les lluites de la comunitat afroamericana.[10]

Va conèixer a CLR James durant una xerrada a Chicago i es va traslladar a Nova York on va conèixer a molts activistes i personalitats culturals com l'autor Richard Wright i la ballarina Katharine Dunham. També va traduir a l'anglès per primera vegada, molts dels assaigs econòmics i filosòfics de Karl Marx. Aviat es va unir a la Johnson-Forest Tendency, liderada per James, Raya Dunayevskaya i ella mateixa, que es van enfocar en grups marginats com les dones, la població negra i la joventut, i van trencar amb la noció del partit avantguardista. Mentre que inicialment operaven com una branca dins del Workers Party i per un breu període es van unir al Partit Socialista dels Treballadors abans d'abandonar del tot el trotskisme. Va escriure per a la Johnson-Forest Tendency sota el pseudònim de Ria Stone. El 1964, Grace va intentar, sense èxit, convèncer Malcolm X per presentar-se al Senat dels Estats Units. Durant la introducció d'una llarga entrevista, l'especialista Karín Aguilar-San Juan descrivia així l'activisme de Boggs: "Tot i que ella creu que la desigualtat racial i de gènere sempre exigirà lluitar, Grace pensa que l'activisme basat en els drets civils no portarà els grans canvis d'una societat que requereix un estat superior de l'evolució humana". En aquesta entrevista, Boggs parla de la seva relació amb la seva herència asiàtica americana, la seva experiència amb el moviment Black Power i molts altres temes.[11]

Boggs va fundar Detroit Summer el 1992, un programa multicultural intergeneracional juvenil i va rebre nombrosos premis. A més, la casa de Boggs a Detroit també va servir com a seu del Boggs Center to Nurture Community Leadershipm fundat a principis de la dècada de 1990 per amics de Grace Lee i James Boggs i continua sent un centre per a projectes comunitaris, organitzacions de base i activisme social tant a nivell local com nacional.[12]

Mort

Grace Lee Boggs va morir el 5 d'octubre de 2015 als 100 anys, l'obituari del New York Times deia d'ella: "va ser una inspiració per als drets civils, el treball, el feminisme, el medi ambient i altres causes durant set dècades, amb una fe infrangible de què la justícia revolucionària havia d'arribar".[13]

El president Barack Obama va fer una declaració sobre la seva mort, tot elogiant el treball que havia fet per Detroit i "el seu lideratge al moviment dels drets civils i les seves idees que ens van desafiar a tots a portar vides significatives".[14]

Llegat

Honors

  • 1999 va ser inclosa al Saló Nacional de la Fama de les Dones [15]
  • 2013 es va obrir l'escola James and Grace Lee Boggs a Detroit, Michigan, per als alumnes des de parvulari fins a vuitè curs on el pensament crític, la col·laboració i l'autodeterminació eren els seus valors fonamentals.[16][17]
  • 2014 The Social Justice Hub del centre universitari de The New School va rebre el nom de Baldwin Rivera Boggs Center en honor dels activistes Boggs, James Baldwin i Sylvia Rivera.[18]
  • 2014 va ser inclosa al Saló de la Fama de les Dones de Michigan.[19]

Representació als mitjans de comunicació

  • In Love And Struggle: The Revolutionary Lives of James and Grace Lee Boggs de Stephen M. Ward (The University of North Carolina Press, 2016) [21]
  • We Are Here: 30 Inspiring Asian Americans and Pacific Islanders Who Have Shaped the United States, per Naomi Hirahana) (Filadelfia: Running Press Kids, 2022) [22]

Biografia

  • American Revolutionary: The Evolution of Grace Lee Boggs, un documental biogràfic del 2013 sobre la vida, l'activisme i la filosofia de Lee Boggs, dirigit per Grace Lee .[23]

Altres

Bibliografia

Llibres

Grace Lee Boggs autografiant 'Living for Change' al Centre Cultural Xinès
  • George Herbert Mead: Philosopher of the Social Individual. Nova York : King's Crown Press, 1945
  • The Invading Socialist Society, amb C.L.R. James i Raya Dunayevskaya, 1947
  • State Capitalism and World Revolution, amb C.L.R. James i Raya Dunayevskaya, 1950
  • Facing Reality, amb C.L.R. James i Cornelius Castoriadis. Detroit: Correspondència, 1958
  • Revolution and Evolution in the Twentieth Century, amb James Boggs. Nova York: Monthly Review Press, 1974
  • Women and the Movement to Build a New America, Detroit: National Organization for an American Revolution, 1977
  • Conversations in Maine: Exploring Our Nation's Future, amb James Boggs, Freddy Paine i Lyman Paine. Boston: South End Press, 1978
  • Living for Change: An Autobiography, Minneapolis: University of Minnesota Press, 1998
  • The Next American Revolution: Sustainable Activism for the Twenty-First Century (amb Scott Kurashige, Los Angeles: University of California Press, 2011.

Entrevistes i compareixences

  • 2005 Conference on Activism, Ethnic Studies, Diaspora and Beyondcelebrada a la Northwestern University. El seu discurs va ser publicat al New Centennial Review .[25]
  • 2012 La seva participació amb Angela Davis al Paule Ballroom de la Universitat de Califòrnia va ser publicat a la revista Race, Poverty, and the Environment amb el títol: On Revolution: A Conversation Between Grace Lee Boggs and Angela Davis. [26]

Referències

  1. ↑ Michael Jackman. «Grace Lee Boggs dead at 100». Metro Times, October 5, 2015. [Consulta: 16 abril 2024].
  2. ↑ Aguirre, Adalberto Jr.; Lio, Shoon Social Justice, 35, 2, 2008, pàg. 1–17. JSTOR: 29768485.
  3. ↑ «Walter P. Reuther Library James and Grace Lee Boggs Papers». reuther.wayne.edu. [Consulta: 29 desembre 2019].
  4. ↑ Boggs 1998, p. 1
  5. ↑ Boggs, Grace Lee. «My Philosophic Journey» (en anglès). The Boggs Blog, 05-04-2014. [Consulta: 16 abril 2024].
  6. ↑ Chin Lee, Grace.
  7. ↑ «Walter P. Reuther Library James and Grace Lee Boggs Papers». reuther.wayne.edu. [Consulta: 16 abril 2024].
  8. ↑ «Iconic rebel Grace Lee Boggs dead at 100». amsterdamnews.com, 09-10-2015. [Consulta: 16 abril 2024].
  9. ↑ 9,0 9,1 Kendi, Ibram X. «In Love and Struggle: A New Book on James and Grace Lee Boggs - AAIHS» (en anglès americà), 15-11-2016. [Consulta: 17 abril 2024].
  10. ↑ Gay, Kathlyn. American Dissidents: An Encyclopedia of Activists, Subversives, and Prisoners of Conscience, Volume 1.. Santa Barbara, California: ABC-CLIO, 2013, p. 71–73. ISBN 9781598847642. 
  11. ↑ Juan, Karín Aguilar-San Frontiers: A Journal of Women Studies, 36, 2, 2015, pàg. 92–123. DOI: 10.5250/fronjwomestud.36.2.0092. JSTOR: 10.5250/fronjwomestud.36.2.0092.
  12. ↑ «Grace Lee Boggs – A Century in the World». On Being with Krista Tippett. Arxivat de l'original el September 5, 2015. [Consulta: 16 abril 2024].
  13. ↑ «Grace Lee Boggs, Advocate for Many Causes for 7 Decades, Dies at 100» (en anglès). The New York Time, 05-10-2005. [Consulta: 16 abril 3034].
  14. ↑ «Statement by the President on the Passing of Grace Lee Boggs» (en anglès). whitehouse.gov, 05-10-2015. [Consulta: 16 abril 2024].
  15. ↑ «Boggs, Grace Lee» (en anglès americà). National Women’s Hall of Fame. [Consulta: 16 abril 2024].
  16. ↑ «Mission & Core Ideology» (en anglès). Boggs Educational Center. [Consulta: 16 abril 2024].
  17. ↑ «THE JAMES & GRACE LEE BOGGS SCHOOL - DIY Detroit». cargocollective.com. [Consulta: 16 abril 2024].
  18. ↑ Moore, Talia. «Students Seek More Support From the University in an Effort to Maintain a Socially Just Identity» (en anglès americà). The New School Free Press, 24-12-2015. [Consulta: 16 abril 2024].
  19. ↑ «Commission for Women to recognize Grace Lee Boggs, Gloria House and Ghassan Kridli» (en anglès). University of Michigan-Dearborn. [Consulta: 16 abril 2024].
  20. ↑ Zhao, Xiaojian. Asian Americans: An Encyclopedia of Social, Cultural, Economic, and Political History [3 volumes: An Encyclopedia of Social, Cultural, Economic, and Political History] (en anglès). ABC-CLIO, 2013-11-26. ISBN 978-1-59884-240-1. 
  21. ↑ Kendi, Ibram X. «In Love and Struggle: A New Book on James and Grace Lee Boggs - AAIHS» (en anglès americà), 15-11-2016. [Consulta: 16 abril 2024].
  22. ↑ Hirahara, Naomi. We Are Here (en anglès). Running Press, 2022-02-07. ISBN 978-0-7624-7965-8. 
  23. ↑ «American Revolutionary: The Evolution of Grace Lee Boggs» (en anglès americà). [Consulta: 16 abril 2024].
  24. ↑ Jr, Mike Fleming. «Young Barack Obama Pic ‘Barry’ Sells To Netflix: Toronto» (en anglès americà), 17-09-2016. [Consulta: 16 abril 2024].
  25. ↑ Boggs, Grace Lee CR: The New Centennial Review, 6, 2, 2006, pàg. 1–6. DOI: 10.1353/ncr.2007.0001. ISSN: 1539-6630.
  26. ↑ Boggs, Grace Lee Race, Poverty & the Environment, 19, 2, 2012, pàg. 44–45. ISSN: 1532-2874. JSTOR: 41806667.

Enllaços externs

  • Pàgina d'inici del Boggs Center
  • Arxiu de Grace Lee Boggs
  • The James and Grace Lee Boggs Papers, col·lecció d'arxius a la Biblioteca Walter P. Reuther.
  • Grace Lee Boggs interviewed on Democracy Now!, January 20, 2008