Gustav Freytag

Infotaula de personaGustav Freytag

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juliol 1816 Modifica el valor a Wikidata
Kluczbork (Regne de Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 abril 1895 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Wiesbaden (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGotha Modifica el valor a Wikidata
Member of the Reichstag of the North German Confederation (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Frederic Guillem de Berlín
Universitat de Breslau Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Breslau
Leipzig
Dresden Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, novel·lista, polític, dramaturg, periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Breslau Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Corps Borussia Breslau zu Köln und Aachen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra franco-prussiana Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1860)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts
  •  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1268474 Project Gutenberg: 8864 Modifica el valor a Wikidata

Gustav Freytag (1816-1895) és un autor alemany del Biedermeier, famós per la seva teoria sobre l'estructura dramàtica. Les seves obres més destacades són:

  • Soll und Haben (1855), novel·la
  • Die Technik des Dramas, llibre de teoria literària
  • Die verlorene Handschrift (1864), on es retrata la vida de la universitat
  • Bilder aus der deutschen Vergangenheit, conjunt de retrats del costumisme alemany

L'estructura dramàtica

Freytag va explicar que la majoria d'obres teatrals (i per extensió la ficció) es basaven en una trama que podia sintetitzar-se en una piràmide o cinc parts:[1]

  • introducció: es presenta el context previ a l'incident que desencadena l'acció
  • incident: hi ha un moment clau que provoca el canvi en la situació alterada i que manté l'interès del receptor per la història
  • clímax: s'arriba al punt decisiu per als personatges
  • resolució: les conseqüències del canvi comencen a presentar-se
  • conclusió: nova situació estàtica o d'arribada.

Aquest esquema és de fet l'ampliació del clàssic tripartit de la narrativa (introducció, nus i desenllaç) però fent més èmfasi en el moment de màxima intensitat dramàtica o clímax.

Referències

  1. Freytag, Gustav (1863), Die Technik des Dramas
Registres d'autoritat
Bases d'informació