Jean Sainteny
Biografia | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (fr) Jean Roger ![]() 29 maig 1907 ![]() Le Vésinet (França) ![]() | ||||||||
Mort | 25 febrer 1978 ![]() 1r districte de París (França) ![]() | ||||||||
| |||||||||
Dades personals | |||||||||
Formació | Liceu Condorcet Lycée Janson-de-Sailly ![]() | ||||||||
Activitat | |||||||||
Camp de treball | Política, diplomàcia i relacions exteriors ![]() | ||||||||
Lloc de treball | París ![]() | ||||||||
Ocupació | polític, diplomàtic, ambaixador ![]() | ||||||||
Partit | Unió per la Nova República ![]() | ||||||||
Carrera militar | |||||||||
Conflicte | Segona Guerra Mundial ![]() | ||||||||
Obra | |||||||||
Localització dels arxius |
| ||||||||
Família | |||||||||
Cònjuge | Claude Dulong ![]() | ||||||||
Fills | Guillaume Sainteny ![]() | ||||||||
Premis
|
Jean Sainteny o Jean Roger (Le Vésinet, 29 de maig del 1907 - 25 de febrer del 1978), va ser un polític francès i membre de l'Orde de l'Alliberament.
Biografia
Gendre del president del Consell Albert Sarraut, Jean Sainteny era assessor. Cap del sector Normandia per a la xarxa de la Resistència Alliance sota el pseudònim "Dragon", va ser capturat per la Gestapo. Aconseguí evadir-se i col·laborà en el desembarcament de Normandia. Aportà al general Patton les informacions que li permeteren envestir París.
El 1946, va ser nomenat comissari de la República per a Tonkin i Annam del Nord i negocià amb Ho Chi Minh. És d'altra banda a l'origen d'un acord amb el dirigent Viet Minh perquè Indoxina continués sent a la Unió francesa: acord Ho-Sainteny. Aquest acord caducà després del bombardeig d'Hai Phong ordenat per l'Alt-comissari Thierry d'Argenlieu. A partir d'aquell moment, el seu desig de negociar esdevingué minoritari i el seu paper, secundari. Sorprès en una emboscada, fou ferit. Després dels acords de Ginebra de 1954, tornà a Hanoi com a delegat del govern francès.
Fou comissari general de Turisme de 1959 a 1962. Elegit diputat UNR-UDT el 1962, entrà al govern de Georges Pompidou en qualitat de ministre dels Antics combatents i Víctimes de guerra i fou titular d'aquesta cartera entre el 28 de novembre de 1962 i el 8 de gener de 1966.
El 1968, fundà l'Institut internacional búdic que donà lloc a la creació de la pagoda del bosc de Vincennes.[1]
De 1968 a 1977 va ser membre del Consell constitucional.
Condecoracions
- Gran Oficial de la Legió d'honor
- Company de l'Alliberament - decret del 22 de desembre de 1945
- Creu de Guerra 1939-1945 (4 citacions)
- Creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors
- Medalla de la Resistència amb roseta
- Medalla colonial amb gafet "Extrême-Orient"
Enllaços externs
- Biografia a la web de l'Ordre de la Libération Arxivat 2008-11-17 a Wayback Machine.
Notes i referències
- ↑ «Sciences Po - Centre d'histoire». Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 21 novembre 2008].