Johan Gadolin

Infotaula de personaJohan Gadolin

Johan Gadolin
Biografia
Naixement5 juny 1760 Modifica el valor a Wikidata
Turku (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 agost 1852 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Mynämäki (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFinlàndia Finès
FormacióUniversitat d'Uppsala Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiTorbern Olof Bergman Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perItri
Activitat
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióQuímica
OcupadorAcadèmia de Turku Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsTorbern Olof Bergman Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJakob Algot Gadolin, Nils Anders Gadolin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareJakob Gadolin Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  Orde de Sant Vladímir, 4a classe
  •  cavaller de tercera classe de l'Orde de Sant Vladímir
  •  Orde de santa Anna de 2a classe Modifica el valor a Wikidata

Johan Gadolin (Turku, 5 de juny de 1760 – Mynämäki, 15 d'agost de 1852),[1] va ser un químic finlandès, a més de metge i mineralòleg. Gadolin descobrí la terra rara itri.

Biografia

Johan Gadolin va néixer a Turku, Finlàndia (aleshores part de Suècia), fill de Jakob Gadolin. Primer estudià matemàtiques a l'Acadèmia Reial de Turku però es passà a la química. El 1779 es traslladà a la Universitat d'Uppsala on assistí a les classes de Torbern Bergman.

El 1790, va ser escollit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.

Gadolin ha passat a ser famós com descobridor de la primera terra rara. En 1792 Gadolin rebé una mostra d'un mineral negre trobat al poble suec d'Ytterby prop d'Estocolm. Gadolin aïllà un rar òxid que anomenà més tard “yttria”. També hi aïllà trihidròxid d'itri. Yttria, o òxid d'itri va ser la primera de les terres rares coneguda. El treball va ser publicat l'any 1794.

El mineral examinat per Gadolin va rebre el nom de gadolinita l'any 1800. L'element gadolini i el seu òxid gadolinia va obtenir aquest nom en honor de Gadolin per part dels seus descobridors.

Gadolin també estudià en termoquímica la capacitat calorífica i el calor latent entre 1787 i 1792. Estava en contra de la teoria del flogist.

Era amic íntim de Johan Gottlieb Gahn i Carl Wilhelm Scheele.

Referències

  1. ↑ Asimov, Isaac. «Gadolin, Johan». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 201. ISBN 8429270043. 
  • Dean, P B; Dean, K I «Sir Johan Gadolin of Turku: the grandfather of gadolinium.». Academic Radiology, 3, Suppl 2, agost 1996, pàg. S165–9. DOI: 10.1016/S1076-6332(96)80523-X. PMID: 8796552.
  • Weeks, Mary Elvira «The discovery of the elements: XVI. The rare earth elements». Journal of Chemical Education, 9, 10, 1932, pàg. 1751–1773. Bibcode: 1932JChEd...9.1751W. DOI: 10.1021/ed009p1751.
  • Sella, Andrea «Gadolin's Condenser». Chemistry World, 6, 10, 2009, pàg. 81–81.

Enllaços externs

  • Sir Johan Gadolin of Turku: The Grandfather of Gadolinium[Enllaç no actiu]
Registres d'autoritat