(de) Johanna Henriette Trosiener 9 juliol 1766 Gdańsk
Mort
16 abril 1838 (71 anys) Jena
Sepultura
Johannisfriedhof(en)
Activitat
Ocupació
escriptora, salonnière, historiadora de l'art
Família
Cònjuge
Heinrich Floris Schopenhauer
Fills
Arthur Schopenhauer, Adele Schopenhauer
Pares
Christian Heinrich Trosiener(en) i Elizabeth Trosiener(en)
Placa commemorativa del saló literari de Johanna Schopenhauer
Johanna Henriette Schopenhauer (Gdańsk, 9 de juliol de 1766 - Jena, 17 d'abril de 1838) va ser una novel·lista i salonnière alemanya, la primera autora alemanya a adoptar l'escriptura com a professió –i aconseguir viure dels rèdits de la seva obra– i la primera a signar les obres amb el seu nom veritable, sense recórrer a cap pseudònim. Fou la mare del filòsof Arthur Schopenhauer i de l'artista Adele Schopenhauer.[1][2][3][4][5]
Primers anys
Filla de Christian Heinrich Trosenier, comerciant i senador de Gdańsk, i Elisabeth Lehmann, va rebre una educació acurada i aprengué anglès, geografia, astronomia, llengües clàssiques i història. I va conèixer ben aviat la literatura de Shakespeare, Voltaire o els clàssics.[3]
Va contreure matrimoni esssent molt jove amb el poderós comerciant hanseàtic Heinrich Floris Schopenhauer, amb qui va viatjar per tot Europa.[2][1]
Salonnière
Després de la mort del seu marit, al 1805, es va establir amb la seva filla Adele a Weimar, ciutat on va fundar un saló literari que tingué un cert renom. Hi assistien destacats intel·lectuals de l'època, com ara Goethe i Wieland, amics personals, que van atreure altres artistes a les vetllades.
Entre 1806 i 1813 aquest saló tingué el seu moment àlgid i atragué, entre altres, els germans Karl Wilhelm Friedrich i August Wilhelm von Schlegel, Tieck i Hermann von Pückler. El seu saló oferia conversa i lectures públiques, però també s'hi interpretava música i s'hi feia broma, en un ambient de sociabilitat relaxada i distesa, específicament burgesa, que presagiava el Romanticisme.[2][1][5]
Activitat literària
Johanna i Adele Schopenhauer
Encara que de jove Johanna Schopenhauer va tenir afició per la pintura, al 1810 inicià la seva carrera com a escriptora amb la biografia de l'erudit Carl Ludwig Fernow, amic seu, a la qual seguiren novel·les, assaigs, cròniques de viatges, relats, miscel·lànies i obres diverses, entre les quals la seva obra més famosa, Gabriele, que constitueix un intent de novel·la de formació femenina, un bildungsroman, o novel·la d'aprenentatge.[3][2]
Durant al període que va des de 1832 a 1837 va residir a Bonn, però en els seus últims anys va decidir traslladar-se a Jena, on va morir el 17 d'abril de 1838.[2]
Les seves obres completes van ser compilades sota el títol de Jugend Leben und Wanderbilder i publicades en 24 volums el 1830.
No va ser fins a l'any 1980 que es va revelar la importància literària i històrica de Johanna Schopenhauer, que després ha passat a ser considerada una de les escriptores alemanyes més importants de la primera meitat del segle xix.[2]
Obra
Carl Ludwig Fernow’s Leben. 1810.
Erinnerungen von einer Reise in den Jahren 1803, 1804 und 1805, 3 v. 1813–1817.
Novellen, fremd und eigen. 1816.
Reise durch England und Schottland. 1818.
Johanna Schopenhauer. Gerhard Kügelgen, 1817Ausflucht an donin Rhein und dessen nächste Umgebungen im Sommer des ersten friedlichen Jahres. 1818.
Gabriele. Ein Roman, 3 v. 1819–1820.
Johann van Eyck und seine Nachfolger, 2 v. 1822.
Die Tante. Ein Roman, 2 v. Frankfurt am Main 1823.
Erzählungen, 8 v. 1825–1828.
Sidonia. Ein Roman, 3 v. 1827–1828.
Schopenhauer, adolescentNovellen, 2 v. 1830.
Ausflug an des Niederrhein, 2 v. Leipzig 1831.
Sämmtliche Schriften, 24 v. 1830/1831.
Neue Novellen. 1836.
Die Reise nach Italien. 1836.
Richard Wood. 1837.
Briefe an Karl von Holtei. 1870.
Referències
↑ 1,01,11,2«Johanna Schopenhauer». Carl Maria von Weber, 14-10-2019. [Consulta: 26 febrer 2023].
↑ 2,02,12,22,32,42,5Penkała, Roman. «Johanna i Adela Schopenhauer - Biografie niemieckie» (en polonès). [Consulta: 26 febrer 2023].
↑«Johanna Henriette Schopenhauer (1766-1838)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 26 febrer 2023].
↑ 5,05,1Heyden-Rynsch, Verena von der. Los salones europeos: las cimas de una cultura femenina desaparecida. 1. ed. Barcelona: Ediciones Península, 1998, p. 92-93. ISBN 84-8307-095-2.