Josep-Ramon Bach i Núñez

Infotaula de personaJosep-Ramon Bach i Núñez
Biografia
Naixement15 juny 1946 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 març 2020 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep-Ramon Bach i Núñez (Sabadell, 15 de juny de 1946 - Barcelona, 9 de març de 2020)[1][2] va ser un poeta, narrador i dramaturg català.[3] Es va donar a conèixer per primera vegada, als 18 anys, amb un guardó aconseguit en un certamen convocat per la Secció Universitària del Cercle Sabadellès. Guanyador de nombrosos premis,[4] en el llibre L'ocell imperfecte va començar a introduir el mite de Kosambi, un narrador de referents xinesos, perses, indis, àrabs i africans que apareix en moltes de les seves obres posteriors.[5]

Obra

Poesia i prosa poètica

  • 1965. "Poemes varis". Sabadell. Revista Riutort, número 40, pàgines 4-6.
  • 1966 El meu cant... Sabadell. Cercle Sabadellès. Crònica, 46, pàgines 2-4.
  • 1971. "Poemes varis". Dins del llibre col·lectiu I li estreba les vetes de la cotilla. Barcelona. Miquel Arimany.
  • 1971. Garabatge a Krominstone. Edició de l'autor.
  • 1972. Emilie Kraufort, alumna de primària (poemes de Johnny Course). Sabadell. Edició de l'autor. Disseny d'Antoni Clapés Flaqué.
  • 1974. De rems i hores. Barcelona. Curial Edicions Catalanes. ISBN 847256035X.
  • 1975. Diorames. Barcelona. Curial Edicions Catalanes. Capçalera de Joan-Pere Viladecans. ISBN 8472560651.
  • 1985 Trànsfuga de la llum. Sant Boi de Llobregat. Edicions del Mall. ISBN 8474562376.
  • 1996. L'ocell imperfecte. Barcelona. Columna Edicions. Pròleg d'Àlex Broch. Premi Crítica Serra d'Or de prosa poètica i Cavall Verd-Josep Maria Llompart de poesia 1996. ISBN 8483000032.
  • 1997. Emilie Kraufort, alumna de primària: poemes de Johnny Course. Barcelona. Columna Edicions. Preludi d'Antoni Clapés, cloenda de Jordi Domènech i dibuixos de Jaume Ribas. ISBN 84-8300-438-0.
  • '1997. Viatge al cor de Li Bo. Barcelona. Columna Edicions. ISBN 8483004283.
  • 1998. El mirall del paradís (fragments). Sabadell. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 114, pàgina 14.
  • 1999. Ploma blanca. Poesia oral africana. Barcelona. Columna Edicions. Recreació lliure de J. R. Bach. Dibuixos de Ramiro Fernàndez Saus. ISBN 8483008130.
  • 2008. Reliquiari. Sabadell. Edicions de Gràfic Set. Dibuixos de Ramiro Fernàndez Saus. ISBN 978-84-93372-4-60.
  • 2010. El laberint de Filomena. Barcelona. Edicions Proa. Els llibres de l'Óssa Menor, 313. ISBN 9788482569161
  • 2010. Versions profanes. Lleida. Pagès editors. Biblioteca de la Suda, 122. ISBN 978-84-9779-943-0.
  • 2011. L'enunciat. Barcelona. labreu edicions. Alabatre, 32. ISBN 978-84-938583-5-3.
  • 2013. Desig i sofre. Barcelona. Témenos edicions. Càrmina, 23. ISBN 978-84-941069-3-4.
  • 2014. L'estrany. Barcelona. Témenos edicions. Càrmina, 31. ISBN 978-84-942186-9-9.
  • 2015. Caïm. Paterna. Edicions Tres i Quatre.[6]
  • 2016 En abstracte.Barcelona.labreu edicions. Alabatre, 74. ISBN 978-84-945249-8-1.
  • 2016. Secreta dàlia. Paterna. Edicions Tres i Quatre. ISBN 978-84-7502-986-3
  • 2017: L'instint. Obra poètica 1962-1993. Fundació Ars. ISBN 978-84-89991-32-3. Edicions Tres i Quatre. ISBN 978-84-89991-32-3[7]

En edicions de bibliòfil

  • 1984. Revenedor d'agonies. Barcelona. Antoni J. Agra. Gravats de Joan-Pere Viladecans.
  • 1999. El espejo del paraíso. Madrid. Galería Sen. Dibuixos de Ramiro Fernàndez Saus. Traducció de Carlos Vitale.
  • 2001. Els jardins del príncep Umar. Barcelona. Antoni J. Agra. Dibuixos de Ramiro Fernàndez Saus.
  • 1999. Paraíso con luna. Madrid. Galería Estampa. Dibuixos de Ramiro Fernàndez Saus. Traducció de Carlos Vitale. ISBN 84-930139-1-9.
  • 2007. El primer núvol. Foixà. Item plus. Litografies de Jaume Ribas.

Narrativa

  • 1991. Luna oscura. Santiago de Chile. Documentas y Caja Negra. Traducció de Gustavo G. Carrera i pròleg de José Kozer.
  • 1993. El mirall insubornable. Barcelona. Cafè Central. Sèrie major, 8.
  • 2006. Kosambi, el narrador. Barcelona. Proa. Enciclopèdia Catalana. Dibuixos de Ramiro Fernández Saus. Epíleg d'Àlex Broch. ISBN 8484378969
  • 2015. El ventríloc tartamut. Barcelona. Témenos edicions. Argumenta, 17. {{ISBN|978-84-944192-4-9}}
  • 2018. Alteritats. Barcelona. Témenos edicions. La bona confitura, 5. Capçalera de Joan Rendé. ISBN 9788494921131

Per a infants

  • 2000. Viatge per l'Àfrica. Barcelona. Barcanova. Il·lustracions de Francesc Rovira. ISBN 8448908619.
  • 2007. El gos poeta. Barcelona. Editorial Cruïlla. Il·lustracions de Lluïsa Jover. ISBN 9788466117548.

Teatre

  • 1990. Paraula contrària. Barcelona. Cafè Central. Plaquettes, 4.
  • 2004. Almanac intermitent: disset peces de teatre de butxaca. Barcelona. Associació d'actors i directors professionals de Catalunya. Epíleg de Feliu Formosa. ISBN 84-89826-38-2.
  • 2008. Diàlegs morals sobre la felicitat (catorze peces de teatre de mirall). Barcelona. Edicions 62. Pròleg de Jaume Comas. Premi Recull-Josep Ametller de teatre 2007. ISBN 978-84-297-6099-6
  • 2009. La dama de cors se'n va de copes (catorze peces de teatre de mirall). Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Premi Calldetenes Lluís Solà i Sala de teatre 2008. ISBN 978-84-9883-113-9.

Traduccions

Adaptacions d'obres seves

Premis i reconeixements

Referències

  1. Ander Zurimendi. «Mor als 73 anys el poeta i narrador sabadellenc Josep-Ramon Bach», 09-03-2020. [Consulta: 9 març 2020].
  2. «Mor Josep-Ramon Bach, un poeta de referència de Sabadell». [Consulta: 9 març 2020].
  3. Josep-Ramon Bach i Núñez al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  4. 4,0 4,1 Els Premis Octubre recauen en García-Oliver, Josep-Ramón Bach i Miquel Àngel Estradé. La Veu, 31/10/2015.  Arxivat 2016-06-24 a Wayback Machine.
  5. 5,0 5,1 «Josep-Ramon Bach i Núñez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Madueño Sentís, David «Com fòssils sagnants». Cultura (El Punt Avui), 27-03-2015, p. 17.
  7. Obiols, Víctor. «Josep-Ramon Bach, el poeta instintiu». Diari Ara, 13-01-2018. [Consulta: 14 gener 2018].
  8. Crònica a Quadern
  9. Premis literaris de Cadaqués
  10. «Un poeta alegre, imaginatiu i lliure». [Consulta: 23 abril 2022].

Bibliografia

  • Josep Faulí. Josep-Ramon Bach, poeta. Barcelona: 09/04/1975. Diario de Barcelona.
  • Miquel Alzueta. Josep-Ramon Bach, poeta revoltat. Barcelona: 13/10/1978. Mundo Diario.
  • Lluís Busquets. La fèrtil reclusió de Josep-Ramon Bach. Barcelona: 25/08/1979., El Correo Catalán, secció Plomes Catalanes.
  • Gonzalo Pérez de Olaguer. Almanac Intermitent. Barcelona: 14/11/1980. El Periódico.
  • Feliu Formosa. Almanac Intermitent. Sabadell: 20/12/1980. Diario de Sabadell.
  • Joan Ripoll. L'humanal fragment del poeta. Sabadell: 04/05/1985. Diario de Sabadell.
  • Josep Ache. Josep-Ramon Bach: en la maduresa del poeta. Sabadell: 23/04/1989. Diario de Sabadell, pàgina 11;.
  • Antonio Lobos. Luna Oscura. Santiago de Chile. 1991. Departamento de Literatura de la Universidad de Chile. Revista Chilena de Literatura, número 38.
  • Julià Guillamon. La alquimia y la imagen del ave. Barcelona: 20/09/1996. La Vanguardia, pàgina 38.
  • Josep M. Ripoll. Josep-Ramon Bach, Viatge al cor de Li Bo. Barcelona: octubre de 1998. Serra d'Or, número 466, pàgina 66.
  • Albert Balasch. Instants: Josep-Ramon Bach, Viatge al cor de Li Bo. Barcelona: 04/02/1999. Avui, suplement de cultura, pàgina XIII.
  • Isidor Cònsul. El Perfum de la vida, les cendres de la mort. Barcelona: 17/02/2000. Avui. Suplement de cultura, pàgina XIV.
  • Jordi Llavina. Les variacions líriques de Bach. Barcelona: 27/10/2006. El Mundo. Tendències, suplement de cultura, pàgina 88.
  • Rosa Maria Piñol. El poeta “discreto” del Mall. Josep-Ramon Bach poetiza en un libro la voz del sabio de la tribu. Barcelona: 3 de novembre de 2006. La Vanguardia, núm. 44.912, pàg. 61.
  • Àlex Broch. Josep-Ramon Bach (a Sobre Poesia Catalana, Lectures crítiques, 1973-2006). Barcelona: 2007. Proa. Biblioteca literària, 13, pàgines 301-313.
  • Àlex Broch. Josep-Ramon Bach (a Diccionari de la Literatura Catalana). Barcelona: 2008. Enciclopèdia Catalana.
  • Jordi Llavina. Un pinzell sucat amb xarop de grosella. Girona: 06/04/2008. Presència, número 1884.
  • Josep M. Ripoll. La dama de cors se'n va de copes. Catorze peces de teatre de mirall. Barcelona: desembre de 2009. Serra d'Or, número 600, pàgina 103-104.
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • DLC (1)
  • GEC (1)