Julio Peña Muñoz

Julio Peña Muñoz

Biografia
Naixement	18 juny 1912 Madrid
Mort	27 juliol 1972 (60 anys) Marbella (Província de Màlaga)
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi )
Sepultura	Marbella
Activitat
Ocupació	actor
Activitat	1930  –  1972
Família
Cònjuge	Susana Canales

Julio Peña Muñoz (Madrid, 18 de juny de 1912 - Marbella, Màlaga, 27 de juliol de 1972) va ser un actor espanyol.

Biografia

Nascut en el si d'una família d'artistes, era fill de l'actor Ramón Peña, en la Companyia del qual s'integra en 1928, des d'on passaria a la del Teatre Infanta Isabel de Madrid.

Debuta al cinema en 1930 amb Doña Mentiras, i un any després es trasllada a Hollywood, on roman quatre anys, gravant versions en espanyol de pel·lícules inicialment rodades per al públic anglosaxó.

De retorn a Espanya, i una vegada finalitzada la Guerra Civil represa la seva carrera, compaginant cinema i teatre. El seu moment de màxima esplendor en la pantalla gran coincideix amb la dècada dels anys quaranta, en la qual treballa a les ordres dels directors més prestigiosos del moment com Benito Perojo, Edgar Neville, Rafael Gil, José Luis Sáenz de Heredia o Juan de Orduña.

D'aquesta època daten títols que inclouen María de la O (1936), Los hijos de la noche (1939), Marianela (1940), Correo de Indias (1942), Un drama nuevo (1946), Serenata española (1947) o Confidencia (1947).

Després de contreure matrimoni en 1953 amb l'actriu Susana Canales tots dos formen la seva pròpia companyia teatral i la seva carrera cinematogràfica comença a quedar relegada a papers de repartiment, en molts casos i durant els 60, en coproduccions i Spaghetti western. Uns altres dels seus treballs van ser en les pel·lícules Punto y banca de 1961 i El noveno mandamiento de 1963, ambdues d'Enrique Carreras, i Pampa salvaje, de 1966 i dirigida per Hugo Fregonese.

Va morir sobtadament als 60 anys a Marbella, on passava uns dies de descans, després de participar en la pel·lícula Pánico en el Transiberiano.^[1]

Referències