Llista de documents sobre instruments musicals antics

La guitarrista (c. 1672), obra de Johannes Vermeer

Els instruments musicals antics poden ser estudiats sota diversos punts de vista. La vessant més immediata és la musical, d'acord amb la funció dels instruments. Però hi ha altres aspectes que tenen interès: construcció (organologia), tecnologia associada, materials, artesans constructors, influència social, costos i preus, ...

Una relació de documents -documents en sentit ampli- ordenada cronològicament permet una aproximació als estudis indicats.

Llista de documents

  • c. 220 aC. Ctesibi construí un orgue (hidraulis, en llatí).
  • c.400. Claudi Claudià. En un dels seus poemes ("magna levi detrudens murmura tactu. .. intonet,...") indica el so poderós i el teclat suau dels orgues del seu temps. (Vegeu 220 aC).[1]
  • c. 1250. Cantigas de Santa María d'Alfons X el Savi. Obra conservada en quatre manuscrits del segle xiii, alguns dels quals amb miniatures d'instruments musicals.
  • 1321. Jean de Muris. "Notitiae artis musicae".[2]
  • 1322. "Compendium musicae"
  • c.1440. Henri Arnault de Zwolle. Manuscrit sobre un "clavisambalum", orgues i diversos instruments musicals.
  • c.1480. Johannes Tinctoris; De inventione et usu musicae. Tractat en llatí sobre diversos instruments musicals. Parla de la guitarra com a invent dels catalans. Tocada, principalment, per les dones catalanes.
  • 1482. Bartolomé Ramos de Pareja. "Música práctica".
  • 1495. Contracte per a la construcció d'un orgue per a l'església parroquial d'Igualada. Interessant per la terminologia emprada: flautes, mesturades, mussets,...[3]
  • 1496. Franchino Gaffurius. "Practicae musicae".

1500-1700

  • 1511. Sebastian Virdung. "Musica getutscht".[4]
  • 1529. Anònim (atribuït a Oronce Finé ). Impressor Pierre Attaignant. Très brève et familière introduction pour entendre et apprendre par soy-mesme à jouer toutes chansons réduictes en la tablature de lutz avec la manière d'accorder le dict lutz.[5]
  • 1536. Lluís del Milà. Libro de música de vihuela de mano intitulado El maestro.[6]
  • 1539. Martin Agricola. Rudimenta musices.[7] Musica instrumentalis deudsch, amb alguns gravats.[8]
  • 1555. Juan Bermudo. "Declaración de instrumentos musicales".[9]
  • 1558. Gioseffo Zarlino. "Le institutioni harmoniche". Barbieri, Patrizio; Il mesolabio e il compasso di proporzione. Arxivat 2015-12-16 a Wayback Machine.
  • 1570. Paul Scalich. Dialogus de Lyra (Colònia, 1570).
  • 1577. Francisco Salinas. Obra "De musica libri VII".[10]
  • 1586. Joan Carles i Amat. Guitarra española y vándola en dos maneras de guitarra, castellana y cathalana de cinco ordenes.[11]
  • 1619. Syntagma musicum. Obra en tres volums de Michael Praetorius. Conté un gran nombre de gravats d'instruments musicals i és considerat un dels primers tractats de l'organologia moderna.
  • 1622. Petició (que fou denegada) per part d'un petit grup de fabricants de cordes per a instruments de música a Gran Bretanya de cara a obtenir l'exclusiva i prohibir qualsevol importació durant 12 anys.[12]
  • 1623. Adriaan Metius, matemàtic i astrònom, presenta un pantòmetre graduat amb una "scala musicalis".[13]
  • 1636. Marin Mersenne. Obra "Harmonie universelle, contenant la théorie et la pratique de la musique".
  • 1650. Musurgia Universalis Sive Ars Magna Consoni Et Dissoni. Athanasius Kircher[14]
  • 1678. Thomas Mace. Obra "Musick's Monument". Entre altres temes aconsella com encordar un llaüt, emprant les cordes ideals, designades pel seu nom habitual (Venice-Catlins, minikins, Lyons) derivat de la ciutat on es fabricaven.[15][16]

1700-1800

  • 1744. Referència a les característiques de l'orgue de Llucena.[17]
  • 1766. "L'art du facteur d'orgues", dom Bedos de Celles.[18]
  • 1789. Nova arte de viola. Manoel da Paixao Ribeiro.[19]

Documents moderns. Des de 1950

  • Bailhache, Patrice;Cordes vibrantes et consonances chez Beeckman, Mersenne et Galilée.(francès)

Vegeu també

Enllaços externs

  • Bibliografia especialitzada.(anglès)

Referències

  1. ↑ Juan Interián de Ayala. El Pintor christiano y erudito, ó Tratado de los errores que suelen cometerse freqüentemente en pintar y esculpir las imágenes sagradas, 2: dividido en ocho libros, con un apendice: obra útil para los que se dedican al estudio de la Sagrada Escritura y de la historia eclesiástica. por D. Joachi_n Ibarra, 1782, p. 452– [Consulta: 4 maig 2011]. 
  2. ↑ Johannes de Muris. Notitia Artis Musicae: Et, Compendium Musicae Practicae. Petrus de Sancto Dionysio: Tractatus de Musica. Edidit Ulrich Michels. American Institute of Musicology, 1972. 
  3. ↑ Societat Catalana d'Estudis Històrics. Miscel·lània Puig i Cadafalch: recull d'estudis d'arqueologia, d'història de l'art i d'història oferts a Josep Puig i Cadafalch per la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Institut d'Estudis Catalans, 1947, p. 96–. GGKEY:62952ED6FTX [Consulta: 4 maig 2011]. 
  4. ↑ Sebastian Virdung; Beth Bullard. Musica getutscht: a treatise on musical instruments (1511). Cambridge University Press, 1993. ISBN 9780521308304 [Consulta: 5 maig 2011]. [Enllaç no actiu]
  5. ↑ Encyclopedia Universalis. ATTAINGNANT, PIERRE
  6. ↑ Libro de mvsica de vihuela de mano : intitulado El maestro, el qual trahe el mesmo estilo y orden que vn maestro traheria con un discípulo principiante, mostrándole ordenadamente desde los principios toda cosa que podría ignorar, para entender la presente obra compuesto por don Luys Milán, dirigido al muy alto et muy poderoso et invictissimo prícipe don Juhan, por la gracia de Dios, rey de Portugal y de las yslas
  7. ↑ Martin Agricola. Rudimenta musices, quibus canendi artificium compendiosissime complexum, pueris vna cum monochordi dimensione traditur, per Mar. Agricolam. apud Geor. Rhaw, 1539. 
  8. ↑ Martin Agricola. Musica instrumentalis deudsch, 1529. 
  9. ↑ Paloma Otaola. Tradición y modernidad en los escritos musicales de Juan Bermudo: del Libro primero (1549) a la Declaración de instrumentos musicales (1555). Edition Reichenberger, 2000, p. 291–. ISBN 9783931887933 [Consulta: 5 maig 2011]. 
  10. ↑ Willi Apel. Harvard dictionary of music. Taylor & Francis, 1962, p. 705–. GGKEY:Z2Q1NHGZ9JR [Consulta: 6 maig 2011]. 
  11. ↑ Guitarra española y vandola en dos maneras de guitarra castellana y cathalana de cinco órdenes la qual enseña de templar y tañer. Gabriel Bro, 1745. 
  12. ↑ Matthew Spring. The lute in Britain: a history of the instrument and its music. Oxford University Press, 2001, p. 313–. ISBN 9780198166207 [Consulta: 4 maig 2011]. 
  13. ↑ Musica, scienza e idee nella Serenissima durante il Seicento: atti del convegno internazionale de studi, Venezia-Palazzo Giustinian Lolin, 13-15 dicembre 1993(italià)
  14. ↑ Athanasius Kircher. Musurgia Universalis Sive Ars Magna Consoni Et Dissoni: In X. Libros Digesta : Quà Vniuersa Sonorum doctrina, & Philosophia, Musicaeque tam Theoricae, quam practicae scientia, summa varietate traditur .... Corbelletti, 1650. 
  15. ↑ Henrik Gottlieb; Jens Erik Mogensen. Dictionary visions, research and practice: selected papers from the 12th International Symposium on Lexicography, Copenhagen, 2004. John Benjamins Publishing Company, 2007, p. 252–. ISBN 9789027223340 [Consulta: 4 maig 2011]. 
  16. ↑ William Chappell. Popular Music of the Olden Time. The Whole of the Airs Harmonized by G. A. Macfarren. Volume 1. Elibron.com, 1859, p. 103–. ISBN 9781402161070 [Consulta: 4 maig 2011]. 
  17. ↑ Universitat Jaume I; Publicacions de la. Monogràfica de Llucena: (l'Alcalatén). Universitat Jaume I, 2000, p. 566–. ISBN 9788480213226 [Consulta: 4 maig 2011]. 
  18. ↑ Bedos De Celles; FranÇois. L'art Du Facteur D'orgues. Editorial MAXTOR, p. 6–. ISBN 9788497617611 [Consulta: 6 maig 2011]. 
  19. ↑ Nova arte de viola que ensina a tocalla com fundamento sem mestre, dividida en duas partes, huma especulativa, e outra practica; con estampas das posturas, ou pontos naturaes, e accidentaes, e con alguns minuettes, e modinhas por musica, e por cifra : obra util a toda a qualidade de pessoas, e muito principalmente ás que seguem a vida literaria, e ainda ás senhoras dada a luz por Manoel da Paixao Ribeiro, professor licenciado de grammatica latina, e de ler, escrever, e contar em a cidade de Coimbra.