Lucien Poincaré

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de personaLucien Poincaré
Biografia
Naixement22 juliol 1862 Modifica el valor a Wikidata
Bar-le-Duc (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 març 1920 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Conseller general
1919 – 1920 – Raymond Poincaré →
Circumscripció electoral: Cantó de Seuil-d'Argonne
Vicerector Paris Academy (en) Tradueix
1917 – 1920
← Louis Liard – Paul Appell → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure
Facultat de Ciències de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófísic, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLycée Thiers
Liceu Louis-le-Grand
Facultat de Ciències de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1917–) Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesAntoni Poincaré Modifica el valor a Wikidata  i Nanine Marie Ficatier Modifica el valor a Wikidata
GermansRaymond Poincaré Modifica el valor a Wikidata
ParentsHenri Poincaré (cosí germà patern) Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  Comandant de la Legió d'Honor Modifica el valor a Wikidata

Project Gutenberg: 5915

Lucien Poincaré (Bar-le-Duc, 22 de juliol de 1862 – París, 9 de març de 1920) fou un físic i alt funcionari francès, germà menor del president de la República Raymond Poincaré i cosí germà del matemàtic Henri Poincaré.

Vida i obra

Lucien Poincaré va fer estudis superiors de ciències de 1883 a 1886 a l'École normale supérieure i a la Facultat de ciències de París i es llicencià en matemàtiques i física. Fou company de promoció de Paul Painlevé.

Fou professor d'institut a Bourges (1886-1887) i després esdevé préparateur al laboratori de física de la Facultat de ciències de París (1887). Va defensar la seva tesi doctoral de física el 1890 amb el títol Recherches sur les électrolytes fondus. Ocupà seguidament diversos llocs en l'ensenyament i en la inspecció d'ensenyament. Publicà articles científics i alguns llibres.

Fou secretari de la Société Française de Physique. Intervingué en el donatiu de llibres científics que feu el govern francès a la Biblioteca de Catalunya. L'any següent fou nomenat membre corresponent de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans.

Publicacions

  • La physique moderne, son évolution. Paris: Flammarion, Bibliothèque de philosophie scientifique, 1906 (1920)
  • L'Électricité. Flammarion, Bibliothèque de philosophie scientifique, 1907
  • Éducation, Science, Patrie. Flammarion, Bibliothèque de philosophie scientifique, 1926
Registres d'autoritat
Bases d'informació