Luis Alberto Cubilla

Luis Cubilla

Biografia
Naixement	Luis Alberto Cubilla Almeida 28 de març de 1940 Paysandú, Uruguai
Mort	3 de març de 2013(2013-03-03) (als 72 anys) Asunción, Paraguai
Causa de mort	Càncer d'estómac
Dades personals
Alçada	170 cm
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol
Activitat	1957  –  1976
Nacionalitat esportiva	Uruguai
Esport	futbol
Posició a l'equip	Extrem
Clubs juvenils Anys Equip 1952-1957[1] Colón de Paysandú Clubs professionals Anys Equip PJ (g) 1957-1962 CA Peñarol 63 (14) 1962-1964 FC Barcelona 16 (2) 1964-1968 River Plate 129 (31) 1969-1974 Nacional 120 (39) 1975 Santiago Morning 1976 Defensor Sporting Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1959-1974 Uruguai 38 (11) Equips entrenats 1979-1980 Olimpia 1980 Newell's Old Boys 1981 CA Peñarol 1982 Olimpia 1983 Atlético Nacional 1984 River Plate 1988-1993 Olimpia 1994 Racing Club 1995-2002 Olimpia 2003 Talleres 2005 Comunicaciones 2007 Barcelona SC 2009 Colegio Nacional Iquitos 2010 Olimpia
Participà en
1974	Mundial de Futbol 1974
1970	Mundial de Futbol 1970
1962	Mundial de Futbol 1962
Trajectòria   Equip 1957–1962 CA Peñarol 63 (14) 1962–1964 FC Barcelona 16 (2) 1964–1968 CA River Plate 129 (31) 1969–1974 Club Nacional 120 (39) 1975–1975 Santiago Morning 31 (4) 1976–1976 Defensor Sporting 16 (2)   Selecció nacional 1959–1974   Uruguai 38 (11)   Entrenador –   FC Barcelona

Luis Alberto Cubilla Almeida (Paysandú, 28 de març de 1940 - Asunción, 3 de març de 2013) fou un futbolista uruguaià dels anys 1960 i 1970 i posteriorment entrenador.

Trajectòria

Conegut amb el sobrenom d'El Negro (el negre), Cubilla fitxà el 1957 pel CA Peñarol on guanyà 4 campionats uruguaians, dues copes Libertadores i una Copa Intercontinental de futbol. L'any 1962 es traslladà a Catalunya per fitxar pel FC Barcelona. Només romangué dues temporades al club en els quals guanyà una Copa espanyola el 1963.

El 1964 retornà a Sud-amèrica per jugar al River Plate argentí i el 1969 tornà a l'Uruguai per defensar els colors de Nacional. En aquest darrer club guanyà quatre noves lligues, una nova Copa Libertadores i una nova Copa Intercontinental i una Copa Interamericana. Els darrers anys els passà a Santiago Morning de Xile i Defensor Sporting, club uruguaià on guanyà el primer títol de lliga de l'entitat, trencant el domini dels dos grans CA Peñarol i Nacional.

Entre 1959 i 1974 jugà 38 partits amb l'Uruguai, marcant 11 gols.^[2] Participà en tres edicions de la copa del Món, els anys 1962, 1970 i 1974.

En la seva carrera esportiva com a jugador acumulà un total de 15 títols majors. Com a entrenador millorà fins i tot aquesta xifra amb 17 títols majors. Destacà principalment al Club Olimpia del Paraguai. Guanyà set títols internacionals, entre ells dues Libertadores els anys 1979, 1990; a més de vuit lligues del Paraguai. També entrenà a Newell's Old Boys, Peñarol, Atlético Nacional de Colòmbia, River Plate de l'Argentina o Barcelona SC d'Equador.

Palmarès

Com a jugador

Peñarol

• Campionat uruguaià de futbol:
  • 1958, 1959, 1960, 1961
• Copa Libertadores de América:
  • 1960, 1961
• Copa Intercontinental de futbol:
  • 1961

FC Barcelona

• Copa espanyola:
  • 1963

Nacional

• Campionat uruguaià de futbol:
  • 1969, 1970, 1971, 1972
• Copa Libertadores de América:
  • 1971
• Copa Intercontinental de futbol:
  • 1971
• Copa Interamericana:
  • 1972

Defensor

• Campionat uruguaià de futbol:
  • 1976

Com a entrenador

Olimpia

• Lliga paraguaiana de futbol:
  • 1979, 1982, 1988, 1989, 1995, 1997, 1998, 1999
• Copa Libertadores de América:
  • 1979, 1990
• Copa Interamericana:
  • 1979
• Copa Intercontinental de futbol:
  • 1980
• Supercopa Sud-americana:
  • 1990
• Recopa Sud-americana:
  • 1990, 2003

Peñarol

• Campionat uruguaià de futbol:
  • 1981

Referències