Mani Aquil·li el Jove
  | |||||||||
| Biografia | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | segle II aC antiga Roma | ||||||||
| Mort | 88 aC Pèrgam | ||||||||
| Causa de mort | Tortura | ||||||||
| |||||||||
| Activitat | |||||||||
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma | ||||||||
| Període | República Romana tardana | ||||||||
| Família | |||||||||
| Pares | Mani Aquil·li i valor desconegut | ||||||||
Mani Aquil·li (en llatí Manius Aquilius Nepos) (conegut com el Jove) era probablement fill del cònsol Mani Aquil·li que ho havia estat l'any 129 aC.
Ell també va ser cònsol de Roma l'any 101 aC i va dirigir la guerra contra els esclaus de Sicília revoltats per segona vegada sota la direcció d'Atènion, i als que va derrotar i sotmetre. Va tornar a Roma el 100 aC i va rebre els honors del triomf. L'any 98 aC va ser acusat per Luci Fufi de mala administració a Sicília, però defensat per Marc Antoni l'orador, i encara que hi havia proves de la seva culpabilitat, va ser absolt a causa de la seva valentia a la guerra.
L'any 88 aC va ser legat consolar en la primera guerra mitridàtica[1] contra Mitridates VI Eupator i va ser derrotat a la batalla del riu Amneius, a la batalla de Scorobas, i a la batalla de Protophachium.[2] Fet presoner, va ser lliurat posteriorment al rei del Pont pels habitants de Mitilene. Mitridates el va tractar de la manera més bàrbara i finalment, el va fer morir obligant-lo a empassar-se or fos.[3]
Referències
- ↑ Appià, Història de Roma Arxivat 2009-03-27 a Wayback Machine., traducció a l'anglès d'Horace White
- ↑ Apià. The Roman history of Appian of Alexandria, Volum 1. The Macmillan company, 1899, p.337.
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 253.
125: Marc Fulvi Flac, Marc Plauci Hipseu — 124: Gai Cassi Longí, Gai Sexti Calví — 123: Tit Quinti Flaminí, Quint Cecili Metel Baleàric — 122: Gneu Domici Ahenobarb, Gai Fanni Estrabó — 121: Quint Fabi Màxim Al·lobrògic, Luci Opimi — 120: Gai Papiri Carbó, Publi Manili — 119: Luci Aureli Cota, Luci Cecili Metel Dalmàtic — 118: Quint Marci Rex, Marc Porci Cató — 117: Luci Cecili Metel Diademat, Quint Muci Escèvola — 116: Quint Fabi Màxim Eburne, Gai Licini Geta — 115: Marc Emili Escaure, Marc Cecili Metel — 114: Mani Acili Balb, Gai Porci Cató — 113: Gneu Papiri Carbó, Gai Cecili Metel Caprari — 112: Luci Calpurni Pisó Cesoní, Marc Livi Drus — 111: Publi Corneli Escipió Nasica, Luci Calpurni Bèstia — 110: Espuri Postumi Albí, Quint Minuci Rufus — 109: Quint Cecili Metel Numídic, Marc Juni Silà — 108: Servi Sulpici Servi Servi Galba, Quint Hortensi; sufecte: Marc Aureli Escaure — 107: Luci Cassi Longí, Gai Màrius I — 106: Quint Servili Cepió, Gai Atili Serrà — 105: Gneu Mal·li Màxim, Publi Rutili Rufus — 104: Gai Flavi Fímbria, Gai Màrius II — 103: Luci Aureli Orestes, Gai Màrius (III) — 102: Quint Lutaci Càtul, Gai Màrius IV — 101: Mani Aquil·li el Jove, Gai Màrius (V) |
