Manuel Fraga Iribarne

Manuel Fraga Iribarne

(1963)
Biografia
Naixement	23 novembre 1922 Vilalba (Lugo)
Mort	15 gener 2012 (89 anys) carrer Fernando el Católico (Comunitat de Madrid)
Causa de mort	Insuficiència cardíaca
Senador al Senat espanyol
7 febrer 2006 – 27 setembre 2011
Diputat al Parlament de Galícia
18 juliol 2005 – 24 febrer 2006 – José Antonio Santiso Miramontes → Electe a: eleccions al Parlament de Galícia de 2005
Diputat al Parlament de Galícia
20 novembre 2001 – 26 abril 2005 Electe a: eleccions al Parlament de Galícia de 2001
Diputat al Parlament de Galícia
18 novembre 1997 – 28 agost 2001 Electe a: eleccions al Parlament de Galícia de 1997
Diputat al Parlament de Galícia
16 novembre 1993 – 26 agost 1997 Electe a: Eleccions al Parlament de Galícia de 1993
3r President de la Xunta de Galícia
5 febrer 1990 – 2 agost 2005 ← Fernando Ignacio González Laxe – Emilio Pérez Touriño →
Diputat al Parlament de Galícia
16 gener 1990 – 24 agost 1993 Electe a: Eleccions al Parlament de Galícia de 1989
1r President del Partit Popular
20 gener 1989 – 1r abril 1990 ← cap valor – José María Aznar López →
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Alianza Popular 6 juliol 1987 – 24 juliol 1989 Legislatura: segona legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Espanya
Diputat al Parlament Europeu
6 juliol 1987 – 24 juliol 1989 Circumscripció electoral: Espanya Electe a: Eleccions al Parlament Europeu de 1987 (Espanya)
Diputat al Congrés dels Diputats
9 juliol 1986 – 3 juliol 1987 – Javier González-Estéfani → Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986
Diputat al Congrés dels Diputats
8 novembre 1982 – 15 juliol 1986 Legislatura: segona legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982
Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1979 – 18 novembre 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979
President d'Aliança Popular
1979 – 1987 ← Félix Pastor Ridruejo – Antonio Hernández Mancha →
Diputat al Congrés dels Diputats
29 juny 1977 – 23 març 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977
Procurador a Corts
23 desembre 1975 – 12 juliol 1976 ← Rafael Cabello de Alba, José García Hernández – Alfonso Osorio García, Rodolfo Martín Villa → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre de la Governació
11 desembre 1975 – 7 juliol 1976 ← José García Hernández – Rodolfo Martín Villa →
Ambaixador d'Espanya al Regne Unit
1973 – 1975 ← Jaime de Piniés Rubio – Manuel Gómez-Acebo y de Igartua →
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 – Alfredo Sánchez Bella → Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Ministre d'Informació i Turisme
juny 1962 – octubre 1969 ← Gabriel Arias-Salgado – Alfredo Sánchez Bella →
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964 ← Gabriel Arias-Salgado – Jesús Florentino Fueyo Álvarez → Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Director de l'Institut d'Estudis Polítics
1961 – 1962 ← Emilio Lamo de Espinosa y Enríquez de Navarra – Jesús Florentino Fueyo Álvarez →
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961 ← Emilio Lamo de Espinosa y Enríquez de Navarra – Antonio Tena Artigas → Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 desembre 1957 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Nacionalitat	Espanyola
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Santiago de Compostel·la Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg Brussel·les Madrid
Ocupació	polític, diplomàtic, escriptor
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid
Partit	Partit Popular (1989–2012) Alianza Popular (1977–1989) Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres Reial Acadèmia Europea de Doctors Real Academia Galega Reial Acadèmia de Doctors d'Espanya Consell Nacional d'Educació
Família
Cònjuge	Carmen Estévez
Fills	Carmen Fraga Estévez
Pare	Manuel Fraga Bello
Germans	Marcelo Fraga Iribarne
Parents	Carlos Robles Piquer (cunyat) José María Robles Fraga (fill de la germana) Manuel Fraga Pedroche (net)
Premis (2012)  Gran Creu de l'Orde del Dos de Maig../... 25+
Signatura

Manuel Fraga Iribarne (Vilalba, Lugo, 23 de novembre de 1922 – Madrid, 15 de gener de 2012) fou un polític i diplomàtic espanyol^[1] d'extensa carrera durant la dictadura franquista, la transició i l'època democràtica posterior. Home de marcat caràcter tradicionalista^{[cal citació]} ocupà alts càrrecs a la política d'Espanya tant durant l'etapa franquista (ministre del govern d'Espanya) com durant l'etapa democràtica posterior (president de la Xunta i senador) i aconseguí aglutinar entorn el partit que havia creat, Alianza Popular posteriorment reanomenat Partit Popular, tant els sectors franquistes moderats com el centredreta provinent de l'esfondrament de la Unió de Centre Democràtic. Home de clarobscurs negà haver pres part en actes repressius,^[2] però quedarà pel record la massacre del 3 de març de Vitòria, que va causar cinc vaguistes morts per trets de la Policia Armada, essent ell ministre de governació.

Inicis i formació (1922-1961)

Format en dret, política i economia, Fraga va ingressar al cos de lletrats de les Corts el 1945 i va iniciar la carrera de diplomàtic el 1947.^[1] Va exercir càrrecs polítics importants a diferents òrgans de l'estat des de 1951.

Catedràtic de Dret Polític des de 1948 (València), va obtenir la plaça de Teoria de l'Estat i Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid el 1953. Va conjugar la docència amb els seus càrrecs polítics amb algun breu parèntesi, fins al 1987, any de la seva jubilació com a professor.

Ministre d'Informació i Turisme (1962-1969)

Des del juliol de 1962, com a ministre d'Informació i Turisme, va promoure el desenvolupament del turisme, sobretot afavorint la imprescindible relaxació de l'estricta moral pública imperant els anys anteriors. D'aquests anys és l'eslògan Spain is different! ('Espanya és diferent!'). Els ingressos pel turisme es van convertir ràpidament en el principal capítol de l'economia nacional i, sumats als diners enviats pel nombrós contingent d'emigrants, van permetre una millora considerable de les condicions de vida de la població. Com a conseqüència indirecta, els nous costums portats pels turistes es van convertir en un factor més d'afebliment del règim, identificat amb un nacionalcatolicisme preconciliar.

Per una altra banda, en tant que ministre d'Informació, va haver d'assumir tasques com la justificació de l'assassinat d'oponents al franquisme. Es va distingir pel zel amb què es va aplicar en el cas del dirigent comunista Julián Grimau, executat, segons la terminologia del règim, el 1963. En un tret distintiu de la seva forta personalitat, mai no ha admès tenir cap obligació de retractar-se per la seva participació en els fets de la dictadura.

Després de l'Accident nuclear de Palomares que va patir el 1966 un bombarder estatunidenc, es va produir un aerosol per la detonació dels explosius convencionals de dues bombes, escampant plutoni i americi, altament radioactius,^[3] Fraga es va banyar suposadament a Palomares (Almeria) en un intent de calmar l'opinió pública i demostrar que no hi havia cap risc.^[4]

Aquest mateix any va presentar una Llei de Premsa, coneguda com la Llei Fraga, que, en suprimir la censura prèvia, va tenir l'efecte de permetre una més gran llibertat de premsa, encara que extremadament restringida i sotmesa a autocensura. La insuficiència d'aquesta llei significà, per exemple, el segrest del diari ABC el 1966 i, dos anys més tard del del diari Madrid, que va acabar amb la voladura del seu edifici el 1971.

Fi del règim franquista i Transició (1969-1982)

El 1969, any de l'estat d'excepció que es va produir a conseqüència del procés de Burgos, va cessar com a ministre, en el transcurs de la crisi de govern produïda pel cas Matesa, en la que liderava el sector blau (falangistes) que anava quedant arraconat en favor dels sectors pròxims a l'Opus Dei encapçalats per Luis Carrero Blanco. El 1973 va ser nomenat ambaixador al Regne Unit, càrrec que va exercir fins a la mort de Franco. Ans al contrari d'altres dictadures, a l'Estat Espanyol, mai no va haver-hi una veritable desfranquització i quasi la totalitat dels alts responsables del règim dictatorial van poder continuar impertorbats la seva carrera sota la jove democràcia.

El 1975 va ser nomenat vicepresident i ministre de Governació (càrrec equivalent a l'actual ministre d'Interior) del govern de Carlos Arias Navarro, primer del règim franquista després de la mort del dictador. Poc després, el 1976, va pronunciar la frase «La calle es mía», després d'un incident en què van morir diverses persones pels trets de les forces de seguretat durant el desallotjament d'una concentració a la catedral de Vitòria.

En les eleccions generals espanyoles de 1977 es va presentar amb l'eslògan "Vota Fraga. Fraga conviene"^[5] El fracàs del govern d'Arias Navarro va dur al nomenament d'Adolfo Suárez com a nou president. Aquest va aconseguir aglutinar elements molt heterogenis, des de membres del règim de Franco partidaris d'una reforma profunda, fins a centristes que havien gaudit d'una relativa tolerància, al partit que va batejar Unión de Centro Democrático (UCD).

Fou un dels ponents de la Constitució Espanyola de 1978, junt amb els diputats Gabriel Cisneros (UCD), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (PSOE), José Pedro Pérez Llorca (UCD), Miquel Roca i Junyent (Pacte Democràtic per Catalunya), i Jordi Solé Tura (PCE). Aquestes set personalitats són conegudes popularment amb el nom de Pares de la Constitució.

Cap de l'oposició (1982-1987)

Fraga, que no trobava el seu encaix a la UCD, va fundar el partit conservador Alianza Popular (AP), que més tard es va anomenar Partido Popular (PP). El partit, que inicialment incloïa sobretot a polítics actius durant el règim de Franco, no va tenir gaire acceptació els primers anys d'existència, però va guanyar popularitat quan la Unió de Centre Democràtic (UCD), partit de centredreta que va guanyar les dues primeres eleccions democràtiques, es va desfer i molts dels seus membres van afiliar-se a AP. Alianza Popular, formant la Coalició Popular amb el Partido Demócrata Popular i el Partit Liberal, ambdues formacions procedents de la UCD,^[6] va obtindre un 26% dels vots a les eleccions de 1982 i de 1986, el que va convertir a Fraga en cap de l'oposició.^[7] Va ser elegit diputat per AP en les eleccions de 1977, 1979, 1982 i 1986.

President de Galícia (1987-2005)

El 1987, Fraga va cedir la presidència del PP a José María Aznar i va tornar a la seva terra natal, Galícia. Va guanyar les eleccions autonòmiques de 1989, passant a ser president de Galícia, càrrec que va mantenir fins a l'any 2005; escollit al congrés del PP gallec com a candidat del partit a les eleccions autonòmiques d'aquell any, va perdre la majoria absoluta per escàs marge.

Com a conseqüència del naufragi del petroler Prestige a prop de les costes gallegues a finals del 2002, Fraga va ser molt criticat per la seva actuació a la crisi, encara que pocs mesos després, el Partido Popular de Galicia guanyava les eleccions municipals a bona part de les poblacions costaneres que van ser afectades per la marea negra.

En les autonòmiques del 2005 no va obtenir la majoria absoluta. L'aliança entre el PSdG i el BNG va fer fora de la presidència de la Xunta de Galicia al PP després de 16 anys al poder.

Des de 2005

Manuel Fraga Iribarne ocupà el lloc de senador del PP en representació de Galícia. El 2 de setembre de 2011 finalment anuncià la seva retirada de la política. Fraga va morir als 89 anys el 15 de gener de 2012 al seu domicili de Madrid, després d'una llarga malaltia.^[8][9][10] El dia 17 rebé sepultura al cementiri de Perbes, al municipi de Miño (La Corunya) on també hi havia les despulles de la seva esposa. La multitudinària comitiva de l'enterrament fou escoltada per un cos de gaiters^[11]

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

Càrrecs públics
Precedit per: Fernando Ignacio González Laxe	President de Galícia 2 de febrer de 1990 – 2 d'agost de 2005	Succeït per: Emilio Pérez Touriño
Precedit per: José García Hernández	Ministre de la Governació 1975 –1976	Succeït per: Rodolfo Martín Villa
Precedit per: Jaime de Piniés Rubio	Ambaixador d'Espanya al Regne Unit 1973 –1975	Succeït per: Manuel Gómez Acebo y de Igartua
Precedit per: Gabriel Arias-Salgado y de Cubas	Ministre d'Informació i Turisme 1962 – Desembre 1969	Succeït per: Alfredo Sánchez Bella
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per: -	President d'Alianza Popular 1979 – 1987	Succeït per: Antonio Hernández Mancha
Precedit per: President d'Aliança Popular Antonio Hernández Mancha	President del PP 1989 – 1990	Succeït per: José María Aznar López
Premis i fites
Precedit per: Manuel de la Plaza Navarro	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 28 1962-2012	Succeït per: Rodolfo Martín Villa