Manufacture nationale de Sèvres
| |||||
 (2013)  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | fàbrica institució educativa museu formació laboral edifici escolar manufactura reial fabricant de ceràmica | ||||
| Camp de treball | porcelain manufacture (en)  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1745, Vincennes | ||||
| Activitat | |||||
| Produeix | Porcellana de Sèvres | ||||
| Patrocinador | Fondation Bettencourt-Schueller (en) L'École, School of Jewelry Arts (en) Société des auteurs dans les arts graphiques et plastiques Taittinger (en) Banque populaire Val-de-France (en) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Gestor/operador | Manufacture nationale de Sèvres (fr) (2003–2010) | ||||
| Part de | Parc de Saint-Cloud (en) | ||||
| Lloc web | sevresciteceramique.fr | ||||
Localització geogràfica  | |||||
Sèvres - Manufacture et Musée nationaux aplega la manufactura de porcellana en activitat des del segle xviii i el museu nacional de ceràmica creat el segle següent. Està situat a Sèvres als Hauts-de-Seine.
El 1740, es va fundar la Manufacture de Vincennes gràcies a Lluís XV i a Madame de Pompadour, per tal d'aplegar les produccions de Chantilly i de Meissen. El 1756, la manufactura es va transferir a Sèvres prop del château de Bellevue (Meudon).
A l'inici es feia porcellana tendra, però la descoberta el 1768 de dipòsits a Llemotges de caolí va permetre fer porcellana dura.[1]
De 1800 a 1847 la manufactura pren renom internacional sota la direcció d'Alexandre Brongniart, nomenat per Claude Berthollet.
Artistes
- François Boucher
- Albert-Ernest Carrier-Belleuse
- Jean-Claude Duplessis, o Duplessis pare
- Charles-Nicolas Dodin
- Paul-Édouard Dreux
- Martin Drolling[2]
- Charles-François Becquet
- François Levavasseur
- Alfred Meyer[3]
- Louis Prosper Levavasseur, el germà gran
- Louis Jean Thévenet, pare
- Vincent Taillandier
- Étienne Maurice Falconet
- Louis Boizot
- Marcel Derny
- Jean-Charles Develly
- Charles Percier
- Alexandre-Évariste Fragonard.[4]
- Espérance Langlois
- Polyclès Langlois
- Eugène Froment-Delormel (1853 a 1885)
- Auguste Rodin
- Alexandre Sandier
- Clément Massier
- Félix Optat Milet
- Ernest Chaplet
- Hector Guimard
- Jacques-Émile Ruhlmann
- Henri Rapin
- Émile Decœur
- Jean Mayodon
- Robert Bonfils
- Hermine David
- Jean Arp
- Étienne Hajdu
- Pierre Alechinsky
- Alexander Calder
- Serge Poliakoff
- François-Xavier Lalanne
- Bernard Piffaretti
- Félix Bracquemond
- Albert Dammouse
- Louttre B.
- Dana Roman
- Arthur-Luiz Piza
- Antoine Béranger
- Pierre Buraglio
- Erik Dietman
- Adrian Saxe
- Betty Woodman
- Roberto Matta
- Richard Peduzzi
- Louis Gosselin
- Ettore Sottsass
- Alfred Courtens
- Arman
- Yayoi Kusama
- Louise Bourgeois
- Philippe Xhrouet ou Xhrowet, Secroix
- Marie-Claude-Sophie Xhrouet
- Théodore Deck[5]
- Louis Hista[6]
- Paul Ducuing[7]
- Charles Maillard
- Charles Buteux, pintor nascut a Grandvilliers el 1719
- Pierre Théodore Buteux, nascut a Grandvilliers el 1721
- Antoine Buteux, nascut a Grandvilliers el 1732
Llista dels dirigents
- Alexandre Brongniart, administrateur (Almanach impérial 1812;[8] 1816;[9] Almanach royal 1827;[10] 1829;[11] 1841;[12] 1847).[13]
El museu va ser creat el 1824 per Alexandre Brongniart, sota el nom de Musée Céramique et Vitrique.
Referències
- ↑ Art de la porcelaine, p. 147
- ↑ Pintor decorador de 1802 a 1813.
- ↑ Pintor, ceramista, decorador de 1857 a 1871.
- ↑ Fill del pintor Jean-Honoré Fragonard.
- ↑ Arriba a director de la Manufacture nationale de Sèvres el 1887.
- ↑ Hi va ensenyar la història dels estils i les composicions decoratives de 1894 a 1920.
- ↑ Hi va treballar de 1915 a 1927 com a responsable de la direcció dels treballs de biscuit, després professor a l'escola de ceràmica, titular el 1919.
- ↑ Almanach impérial, Volume 6 ;Volume 1812 https://books.google.cat/books?id=BxYPAAAAQAAJ&dq=
- ↑ «Almanach royal pour les années ....». Testu.
- ↑ «Almanach national: annuaire officiel de la République française». Berger-Levrault, 25-11-2017.
- ↑ «Almanach royal». Testu & cie, 25-11-2017.
- ↑ «Almanach royal et national». Guyot, 25-11-2017.
- ↑ «Almanach royal et national pour l'an... - Paris chez A. Guyot et Scribe,-1847», 25-11-2017.
Bibliografia
- Georges Lechevallier-Chevignard, La Manufacture de porcelaine de Sèvres : histoire, organisation, ateliers, musée céramique, répertoire des marques et monogrammes d'artistes, Paris, le Livre d'histoire, 2013 ISBN 978-2-7586-0769-4 Plantilla:Présentation en ligne.
- Tamara Préaud et Guilhem Scherf (dir.), La Manufacture des lumières. La sculpture à Sèvres de Louis XV à la Révolution, [catalogue d'exposition], Éditions Faton, 2015 ISBN 978-2-8784-4206-9.
Enllaços externs
- Manufacture nationale de Sèvres - Lloc web oficial
- Les archives de la gestion des travaux à la manufacture impérial de porcelaine de Sèvres sous le Second Empire sont conservées aux Archives nationales.
- Collections du Mobilier national.
