Martin Kruskal
 Martin Kruskal, dret al centre de la imatge, el 1983.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Martin David Kruskal 28 setembre 1925 Nova York |
| Mort | 26 desembre 2006 (81 anys) Princeton (Nova Jersey) |
| Causa de mort | Causes naturals (Accident vascular cerebral ) |
| Dades personals | |
| Formació | Institut Courant de Ciències Matemàtiques (1945–1948) Universitat de Chicago (1942–1945) Universitat de Nova York (–1952) Escola de Riverdale (–1942) |
| Tesi acadèmica | The Bridge Theorem for Minimal Surfaces (1952 ) |
| Director de tesi | Richard Courant i Bernard Friedman |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física teòrica, física matemàtica, origami i literatura de divulgació científica |
| Ocupació | matemàtic, conferenciant, professor d'universitat, físic, escriptor |
| Ocupador | Universitat Rutgers (1989–2006) Universitat de Princeton (1959–1989) Laboratori de Física del Plasma de Princeton (1951–1964) Institut Courant de Ciències Matemàtiques (1946–1951) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Steven Orszag, Ovidiu Costin, Ji-Shan Hu, G. V. Ramanathan, Rodica Costin, Daniel A. Hitchcock, Alice Koniges, Michael Epton, Nalini Joshi i Robert MacKay |
| Família | |
| Cònjuge | Laura Lashinsky |
| Fills | Clyde Kruskal |
| Pares | Joseph B. Kruskal Sr. i Lillian Oppenheimer |
| Germans | William Kruskal i Joseph Kruskal |
Premis
| |
 | |
Martin Kruskal (anglès: Martin David Kruskal) (Nova York, 28 de setembre de 1925 - Princeton, 26 de desembre de 2006) va ser un matemàtic estatunidenc.
Vida i obra
Kruskal (generalment conegut com Martin, encara que pels seus parents era David) va néixer en una família jueva de Nova York, però va créixer a New Rochelle. El seu pare era un pròsper comerciant de pells i la seva mare va ser una de les grans promotores de l'origami als Estats Units. Els seus germans William i Joseph, també van ser importants matemàtics.[1] Va fer els estudis secundaris a Riverdale (Nova York) i va ingressar a la universitat de Chicago, en la qual es va graduar el 1945.[2]
Richard Courant, que era veí dels Kruskal a New Rochelle, el va alentar a iniciar els treballs de recerca a l'institut que estava creant a la universitat de Nova York i el 1952 va obtenir el doctorat amb una tesi dirigida per Courant i Friedrichs.[3] El 1951 es va traslladar a Princeton per treballar en el Projecte Matterhorn, que després esdevindria el Laboratori de Física del Plasma de Princeton.[4] A partir de 1961 fins que es va retirar el 1989, va ser professor de la universitat de Princeton, primer d'astronomia (1961), després de matemàtiques aplicades i computacionals (1968) i, finalment, de matemàtiques pures (1979).[3] En retirar-se, va acceptar la càtedra Hilbert de la universitat Rutgers.[5]
Va estar casat durant 56 anys amb Laura Kruskal (de soltera Lashinsky), amb qui va compartir els viatges per tot el món, que ella aprofitava per a difondre la passió per l'origami, tema al que va dedicar la seva vida com la seva sogra.[6]
Els anys 1950's i començaments dels 1960's, Kruskal va fer recerca en física del plasma i teoria de la relativitat, fent aportacions notables com l'estructura espaciotemporal del tipus més simple de forat negre.[7] Però el seu descobriment més conegut va ser la integrabilitat de certes equacions diferencials no lineals com l'equació de Korteweg-de Vries.[8] Va ser l'inventor del concepte de solitó[9] i de la seva aplicació a l'estudi de les equacions de Painlevé.[10]
Kruskal també es va dedicar a la matemàtica recreativa, que el seu amic Martin Gardner es dedicava a difondre, com els diferents models d'origami que va crear[11] o el recompte de Kruskal, pel qual es demostra que determinats itineraris, aparentment aleatoris, condueixen sempre al mateix lloc.[12]
Referències
- ↑ Deift, 2016, p. 2-3.
- ↑ Gibbon et al., 2018, p. 264.
- ↑ 3,0 3,1 Deift, 2016, p. 2.
- ↑ Gibbon et al., 2018, p. 266.
- ↑ Chang, 2011, p. 448.
- ↑ Deift, 2016, p. 3-4.
- ↑ Deift, 2016, p. 5.
- ↑ Gibbon et al., 2018, p. 270 i ss.
- ↑ Gibbon et al., 2018, p. 263.
- ↑ Gibbon et al., 2018, p. 275 i ss.
- ↑ Meyer i Mukoda, 2021, p. 164.
- ↑ Recamán, 2015, p. 20-21.
Bibliografia
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Deift, Percy «Martin D. Kruskal» (en anglès). Biographical Memoirs National Academy of Sciences, 2016, pàg. 1-13. ISSN: 0077-2933.
- Gibbon, J.D.; Cowley, S.C.; Joshi, N.; MacCallum, M.A.H. «Martin David Kruskal. 28 September 1925-26 December 2006» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 64, 2018, pàg. 261-284. DOI: 10.1098/rsbm.2017.0022. ISSN: 0080-4606.
- Meyer, Jeanine; Mukoda, Takashi. Origami with explanations (en anglès). World Scientific Publishing, 2021. ISBN 978-9-8112-1947-4.
- Miura, Robert M.; Wong, Roderick S.C. «Dedication - Special Issue dedicated to Martin David Kruskal» (en anglès). Methods and Applications of Analysis, Vol. 4, Num. 2, 1997, pàg. 111-112. ISSN: 1073-2772.
- Recamán, Bernardo. «Martin Gardner en el aula». A: Fernando Blasco (coord.). Gardner para principiantes: enigmas y juegos matemáticos (en castellà). Ediciones SM, 2015, p. 20-25. ISBN 978-84-675-8911-5.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Martin Kruskal» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Belmonte, Sergio. «La cuenta Kruskal» (en castellà). Magia y Matemáticas, 2013. [Consulta: 15 juliol 2023].
- Eilbeck, Chris. «Martin David Kruskal» (en anglès). Heriot-Watt University, 2008. [Consulta: 15 juliol 2023].
- Muñoz García, Amelia. «Los solitones de Martin David Kruskal» (en castellà). Radio Sefarad. [Consulta: 15 juliol 2023].
- «Martin David Kruskal (1925-2006)» (en anglès). Rutgers University. [Consulta: 15 juliol 2023].
- «Martin Kruskal, pre-eminent mathematician, dies at age 81» (en anglès). Princeton University, 2007. [Consulta: 15 juliol 2023].
