Migranya
Tipus | encefalopatia i malaltia |
---|---|
Especialitat | neurologia |
Clínica-tractament | |
Símptomes | eructe, fotofòbia, vòmit, cefalàlgia i nàusea |
Exàmens | exploració física i neuroimatge |
Tractament | analgèsic, triptan, blocador d'adrenoreceptors beta, antidepressiu tricíclic, antidepressiu, antiepilèptic, toxina botulínica i anticòs monoclonal |
Medicació ibuprofèn, paracetamol, triptan, ergotamina, eletriptan, dihidroergotamina, propranolol, fentanil, topiramate (en) , buprenorfina, pregabalina, zolmitriptan (en) , rizatriptan (en) , naratriptan (en) , gabapentina, zonisamida, botulinum toxin type A (en) , sumatriptan, almotriptan, diclofenac, lamotrigine (en) , amitriptilina, naproxèn, duloxetina, ketorolac (en) , butorfanol, venlafaxina, clonixina i almotriptan | |
Patogènia | |
Associació genètica | PRDM16 (en) , TRPM8, FHL5 (en) , LRP1 (en) , MEF2D (en) , PHACTR1, ASTN2 (en) , MARCHF4 (en) i MMP17 (en) |
Causat per | desconegut i estrès psicològic |
Classificació | |
CIM-11 | 8A80 |
CIM-10 | G43 |
CIM-9 | 346 |
CIAP | N89 |
Recursos externs | |
OMIM | 157300 |
DiseasesDB | 8207 |
MedlinePlus | 000709 |
eMedicine | neuro/218 neuro/517 emerg/230 neuro/529 |
Patient UK | migraine-pro |
MeSH | D008881 |
UMLS CUI | C0042331, C0149931, C0149931 i C0744641 |
DOID | DOID:6364 |
La migranya (del grec hemikranion 'un costat del cap') és un tipus de cefalàlgia, habitualment molt intens i molt incapacitant per a la persona que en pateix. És una malaltia neurològica freqüent. Popularment rep el nom de mal de cap o mal de cella.
Símptomes
La migranya es caracteritza per atacs de dolor molt intens i ha d'incloure almenys una de les següents característiques: dolor a tan sols un costat del cap, nàusees, vòmits, fotofòbia i sonofòbia o empitjorar amb el moviment. La seva clínica i durada varien considerablement a cada pacient, així com a cada crisi.[1]
La migranya es classifica en dos grans grups depenent de si va precedida o no d'un conjunt de símptomes anomenats "aura", que habitualment s'experimenta com una distorsió de la vista. La migranya amb aura també s'anomena migranya clàssica. La migranya comuna o migranya sense aura, no té aquesta característica. Només el 30% de les persones que pateixen migranya han experimentat una aura.
La forma més habitual d'experimentar una aura abans d'un atac de migranya és veure un patró multicolor que creix a partir d'un petit punt central fins a cobrir bona part del camp visual dels dos ulls.[2] Normalment dura menys de 60 minuts i la cefalea pot començar de poc abans de començar l'aura fins a 60 minuts després de la seua desaparició. Una aura pot ser qualsevol símptoma neurològic complex, per la qual raó algunes persones presenten, en lloc de l'aura visual, parestèsies, trastorns olfactius o afàsies.
Fisiopatologia
Hi ha estudis que assenyalen que la migranya és principalment un trastorn neurològic crònic,[3][4] i d'altres que és un trastorn neurovascular amb els vasos sanguinis jugant-hi un paper clau,[5] tot i que algunes investigacions actuals no confirmen aquest fet completament.[6][7][8][9] Altres estudis indicarien que ambdós trastorns són importants.[10][11][12][13] Una teoria està relacionada amb l'augment de l'excitabilitat de l'escorça cerebral i el control anormal de les neurones del dolor als nuclis trigeminals[14] del mesencèfal.[15]
Desencadenants
Hi ha molts factors desencadenants descrits. L'enciclopèdia mèdica MedlinePlus en cita, per exemple:[16]
- Reaccions al·lèrgiques
- Llums brillants, sorolls forts, i certes olors
- Estrès físic o emocional
- Canvis al patró de la son
- Tabac o l'exposició al seu fum
- Saltar menjars
- Alcohol
- Fluctuacions del cicle menstrual, anticonceptius orals, fluctuacions hormonals durant la menopausa.
- Cefalees tensionals.
- Menjars que continguin tiramina (vi negre, formatge envellit, fumats, fetge de pollastre, figues…),[17] glutamat monosòdic o nitrats (com ara el bacó, salsitxes i el salami).
- Altres menjars com ara la xocolata,[18] les nous, l'avocat, els plàtans, els cítrics, les cebes, els làctics o els fermentats.[19]
Diagnòstic
La migranya està sovint infradiagnosticada[20] o mal diagnosticada.[21] El diagnòstic de migranya sense aura, d'acord amb la Societat Internacional de Cefalees, es pot fer d'acord amb els següents criteris (4 de 5), coneguts com els "criteris 5, 4, 3, 2, i 1":
- 5 o més atacs
- Durada d'entre 4 hores i 3 dies
- 2 o més de: localització unilateral, dolor pulsàtil, dolor de moderat a sever, agreujament per l'activitat física rutinària, evitació de l'activitat física rutinària
- 1 o més de: nàusees, vòmits, fotofòbia, sonofòbia
Els mateixos criteris serveixen per a la migranya amb aura, però només calen dues crisi per justificar el diagnòstic. Si es sospita una migranya, cal fer un diagnòstic diferencial amb altres cefalees com ara la cefalea en acúmuls.
Tractament
Els tractaments convencionals s'enfoquen a tres àrees: l'eliminació de desencadenants, el control dels símptomes i la medicació preventiva.
Eliminació de causes
Sempre que sigui possible, cal aconsellar al pacient que elimini de la seva vida els factors que li produeixen crisis migranyoses. Això, que és relativament fàcil en el cas dels factors dietètics, no ho és tant en el cas dels hormonals. La identificació dels factors desencadenants és molt important pel tractament del pacient, de manera que si no hi ha un desencadenant clar es demana al pacient que faci un diari per intentar identificar-lo.
Control de símptomes
El control simptomàtic (o, com també es coneix, tractament abortiu de les crisi) convencional recomana:
- Antiinflamatoris no esteroidals (AINEs) com ara l'ibuprofèn, i antiàlgics (com el paracetamol).
- Triptans, els més coneguts al mercat són sumatriptan, zolmitriptan i almotriptan. Són efectius, però presenten efectes secundaris com ara marejos, formigueig i pèrdua de sensibilitat a la pell i molèsties al pit, entre altres. A més, provoquen la contracció dels vasos sanguinis i no es recomanen pels pacients que pateixin determinades malalties cardiovasculars, hipertensió arterial i determinats subtipus de migranya.
- Es comença a aplicar el tractament amb antagonistes del pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina (CGRP, per les seves sigles en anglès). Aquestes noves molècules no tenen efectes secundaris cardiovasculars indesitjats com els triptans i es poden administrar amb seguretat.[22]
Medicació preventiva
Si el pacient té crisi més de dues vegades a la setmana, es recomana l'ús de medicació preventiva per impedir l'abús d'analgèsics. Aquesta prevenció es fa amb fàrmacs molt diversos com ara els blocadors beta, els antidepressius o els antiepilèptics. Una manera de prevenir la migranya és intentar evitar els desencadenants. Escriure un diari pot ajudar a identificar-los. Dormir bastant i beure força líquids també ajuden a prevenir-la. Qualsevol tècnica de relaxació que disminueixi la tensió quotidiana funciona per evitar migranyes, com també fer exercici amb regularitat. L'exercici aeròbic pot ajudar a disminuir la tensió i a mantenir un pes adequat, ja que l'obesitat contribueix a les migranyes.[23]
Migranya crònica
El topiramat i la toxina botulínica (Botox) tenen utilitat en el tractament de la migranya crònica.[24][25] S'ha trobat que la toxina botulínica és útil en la migranya crònica, però no en els casos amb migranya episòdica.[26][27] L'anticòs monoclonal anti-CGRP erenumab, que s'injecta mensualment amb un aparell similar a l'utilitzat per a injectar-se insulina, es va trobar en un estudi per disminuir les migranyes cròniques en 2,4 dies més que el placebo.[28][29]
Referències
- ↑ Pescador Ruschel, MA; De Jesus, O «Migraine Headache» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Ag 23; NBK560787, pàgs: 19. PMID: 32809622 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Viana, M: Tronvik, EA; Do, TP; Zecca, C; Hougaard, A «Clinical features of visual migraine aura: a systematic review» (en anglès). J Headache Pain, 20, (1), 2019; Maig 30, pp: 64. DOI: 10.1186/s10194-019-1008-x. PMC: 6734223. PMID: 31146673 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Andreou, AP; Edvinsson, L «Mechanisms of migraine as a chronic evolutive condition» (en anglès). J Headache Pain, 20, 1, 2019; Des 23, pp: 117. DOI: 10.1186/s10194-019-1066-0. PMC: 6929435. PMID: 31870279 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ National Institute of Neurological Disorders and Stroke. «Migraine» pàgs: 4. US National Institutes of Health: Health Information, 2023; Jul 11 (rev). [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Fabjan, A; Zaletel, M; Žvan, B «Is there a persistent dysfunction of neurovascular coupling in migraine?» (en angles). Biomed Res Int, 2015 Feb 1; 2015, pp: 574186. DOI: 10.1155/2015/574186. PMC: 4331400. PMID: 25705673 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Hoffmann, J; Baca, SM; Akerman, S «Neurovascular mechanisms of migraine and cluster headache» (en angles). J Cereb Blood Flow Metab, 39, 4, 2019; Abr, pp: 573–594. DOI: 10.1177/0271678x17733655. PMC: 6446418. PMID: 28948863 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Jacobs, B; Dussor, G «Neurovascular contributions to migraine: Moving beyond vasodilation» (en anglès). Neuroscience, 338, 2016; Des 3, pp: 130–144. DOI: 10.1016/j.neuroscience.2016.06.012. PMC: 5083225. PMID: 27312704 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Brennan KC; Charles, A «An update on the blood vessel in migraine» (en anglès). Curr Opin Neurol, 23, 3, 2010; Jun, pp: 266–274. DOI: 10.1097/WCO.0b013e32833821c1. PMC: 5500293. PMID: 20216215 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Goadsby, PJ «The vascular theory of migraine--a great story wrecked by the facts» (en anglès). Brain, 132, (Pt 1), 2009; Gen, pp: 6–7. DOI: 10.1093/brain/awn321. ISSN: 1460-2156. PMID: 19098031 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Dodick, DW «Examining the essence of migraine--is it the blood vessel or the brain? A debate» (en anglès). Headache, 48, 4, 2008; Abr, pp: 661–667. DOI: 10.1111/j.1526-4610.2008.01079.x. ISSN: 1526-4610. PMID: 18377395 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Chen, D; Willis-Parker, M; Lundberg, GP «Migraine headache: Is it only a neurological disorder? Links between migraine and cardiovascular disorders» (en anglès). Trends Cardiovasc Med, 30, 7, 2019; Oct 24, pp: 424–430. ISSN 1873-2615. DOI: 10.1016/j.tcm.2019.10.005. PMID: 31679956 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Mason, BN; Russo, AF «Vascular Contributions to Migraine: Time to Revisit?» (en anglès). Front Cell Neurosci, 12, 2018; Ag 3, pp: 233. DOI: 10.3389/fncel.2018.00233. PMC: 6088188. PMID: 30127722 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Burstein, R; Noseda, R; Borsook, D «Migraine: multiple processes, complex pathophysiology» (en anglès). J Neurosci, 2015 Abr 29; 35 (17), pp: 6619-6629. PMID: 25926442. DOI: 10.1523/JNEUROSCI.0373-15.2015. PMC: 4412887 [Consulta: 8 maig 2024].
- ↑ Xing, JL; Hu, SJ; Yang, J «Electrophysiological Features of Neurons in the Mesencephalic Trigeminal Nuclei» (en anglès). Neurosignals, 2014; 22 (2), pp: 79-91. ISSN 1424-8638. DOI: 10.1159/000369822. PMID: 25592674 [Consulta: 9 maig 2024].
- ↑ Dodick, DW; Gargus, JJ «Why migraines strike» (en anglès). Sci Am, 299, 2, 2008; Ag, pp: 56–63. ISSN 0036-8733. DOI: 10.1038/scientificamerican0808-56. PMID: 18666680 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Kantor, D. «MedlinePlus Medical Encyclopedia: Migraine», 21-11-2006. [Consulta: 4 abril 2008]. (anglès)
- ↑ Sudharta, H; Darmawan, O; Abadinta Barus, JF «Tyramine Ingestion and Migraine Attack: A Systematic Review» (en anglès). Open Access Maced J Med Sci, 11, F, 2023; Feb 20, pp: 156-162. DOI: 10.3889/oamjms.2023.11484. ISSN: 1857-9655 [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ Nowaczewska, M; Wiciński, M; Kaźmierczak, W; Kaźmierczak, H «To Eat or Not to Eat: A Review of the Relationship between Chocolate and Migraines» (en anglès). Nutrients, 2020 Feb 26; 12 (3), pp: 608. PMID: 32110888. DOI: 10.3390/nu12030608. PMC: 7146545 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Hindiyeh, NA; Zhang, N; Farrar, M; Banerjee, P; et al «The Role of Diet and Nutrition in Migraine Triggers and Treatment: A Systematic Literature Review» (en anglès). Headache, 60, (7), 2020; Maig 25, pp: 1300-1316. PMID: 32449944. DOI: 10.1111/head.13836. PMC: 7496357 [Consulta: 8 maig 2024].
- ↑ Lipton, RB; Stewart, WF; Celentano, DD; Reed, ML «Undiagnosed migraine headaches. A comparison of symptom-based and reported physician diagnosis» (en anglès). Arch Intern Med, 152, 6, 1992; Jun, pp: 1273–1278. DOI: 10.1001/archinte.152.6.1273. ISSN: 1538-3679. PMID: 1599358 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Schreiber CP; Hutchinson, S; Webster CJ; Ames, M; et al «Prevalence of migraine in patients with a history of self-reported or physician-diagnosed "sinus" headache» (en anglès). Arch Intern Med, 164, 16, 2004; Set 13, pp: 1769–1772. DOI: 10.1001/archinte.164.16.1769. ISSN: 1538-3679. PMID: 15364670 [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ Edvinsson, L; Ho, TW «CGRP receptor antagonism and migraine» (en anglès). Neurotherapeutics, 2010 Abr; 7 (2), pp: 164-175. PMID: 20430315. DOI: 10.1016/j.nurt.2010.02.004. PMC: 5084097 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «La Salut de la A a la Z.». Web. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: Maig 2013].
- ↑ Silberstein, SD; Holland, S; Freitag, F; Dodick, DW; et al «Evidence-based guideline update: pharmacologic treatment for episodic migraine prevention in adults: report of the Quality Standards Subcommittee of the American Academy of Neurology and the American Headache Society» (en anglès). Neurology, 78, 17, 2012, Abr 24, pp: 1337–1345. DOI: 10.1212/WNL.0b013e3182535d20. PMC: 3335452. PMID: 22529202 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Herd, CP; Tomlinson, CL; Rick, C; Scotton, WJ; Edwards, J; Ives, N; et al «Botulinum toxins for the prevention of migraine in adults (Review)» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2018 Jun 25; 6 (6), pp: CD011616. DOI: 10.1002/14651858.CD011616.pub2. PMC: 6513576. PMID: 29939406 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Kępczyńska, K; Domitrz, I «Botulinum Toxin-A Current Place in the Treatment of Chronic Migraine and Other Primary Headaches» (en anglès). Toxins (Basel), 2022 Set 5; 14 (9), pp: 619. DOI: 10.3390/toxins14090619. PMC: 9501363. PMID: 36136557 [Consulta: 8 maig 2024].
- ↑ Simpson, DM; Hallett, M; Ashman, EJ; Comella, CL; Green, MW; Gronseth, GS; Armstrong, MJ; Gloss, D; Potrebic, S; Jankovic, J; et al «Practice guideline update summary: Botulinum neurotoxin for the treatment of blepharospasm, cervical dystonia, adult spasticity, and headache: Report of the Guideline Development Subcommittee of the American Academy of Neurology» (en anglès). Neurology, 86, 19, 2016; Maig 10, pp: 1818–1826. DOI: 10.1212/WNL.0000000000002560. PMC: 4862245. PMID: 27164716 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «Erenumab: First Global Approval». Drugs, 78, 11, juliol 2018, pàg. 1157–1161. DOI: 10.1007/s40265-018-0944-0. PMID: 29968151.
- ↑ Kolata, Gina «F.D.A. Approves First Drug Designed to Prevent Migraines». New York Times, 17-05-2018 [Consulta: 19 maig 2018].
Bibliografia
- Lardreau, Esther. A Curiosity in the History of Sciences: The Words “Megrim” and “Migraine” (en anglès). J Hist Neurosci, 2012 Gen; 21 (1), pp: 31-40. PMID: 22239094. DOI 10.1080/0964704X.2011.576382 [Consulta: 5 maig 2024].
Enllaços externs
- «Migranya». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].
- Associació Espanyola de Pacients amb Cefalea (AEPAC) (castellà)
- What Is a Migraine Headache? Nucleus Medical Media. 2021 Abr (anglès)
- Societat Espanyola Neurologia (SEN) (castellà)
- Grup d'Estudi de Cefalea de la Societat Espanyola Neurologia (SEN) (castellà)
- Vídeo de Cefalea de la Societat Espanyola Neurologia (SEN) Arxivat 2008-06-25 a Wayback Machine. (castellà)