Milan Kučan

Milan Kučan

Biografia
Naixement	14 gener 1941 (83 anys) Križevci (Regne dels Serbis, Croats i Eslovens)
1r President d'Eslovènia
8 octubre 1991 – 22 desembre 2002 ← cap valor – Janez Drnovšek →
Dades personals
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat de Ljubljana
Activitat
Camp de treball	Política i dret
Ocupació	polític, advocat, comissari polític, jurista
Partit	Lliga dels Comunistes d'Eslovènia
Participà en
4 gener 2021	Dialogue for Catalonia
Família
Cònjuge	Štefka Kučan
Fills	Ana Kučan, Špela Kučan (en)
Premis (2002)  Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica (10 octubre 2001)  Orde de l'Elefant (22 maig 2001)  Gran Creu de l'Orde de la Doble Creu Blanca Conferit per Rudolf Schuster, president d'Eslovàquia  Cavaller de l'Orde pro Merito Melitensi  Gran Collar de l'Orde de l'Infant Dom Henrique  Gran Creu de l'Orde del Mèrit d'Hongria  Collar de l'Orde de la Creu de Terra Mariana  Gran Orde del rei Tomislau  Orde de la Llibertat  Gran Creu de l'Orde de l'Estrella de Romania  Orde de l'Àliga Blanca  Ordre dels Tres Estels, 1a classe  Orde del Salvador
Signatura

Milan Kučan (Križevci, 14 de gener del 1941) és un polític i estadista eslovè. Va ser el primer President de la República d'Eslovènia. Va ocupar el càrrec entre el 1991 i el 2002.^[1][2][3]

El 1958, quan tenia 17 anys, es va afiliar a la Lliga dels Comunistes d'Eslovènia, i es va dedicar a la política d'ençà que el 1963 es va llicenciar en Dret. El 1986 va passar a ser el cap del Presídium del Comitè Central eslovè, on va impulsar un corrent que treballava per la democratització del país i que va acabar aconseguint el reconeixement dels partits polítics. Kučan va ser el líder del comunistes fins al 1989, quan el partit va esdevenir el Partit de Reforma Democràtica. Va ser president el 1991 i va romandre al càrrec fins al 2002.^[4]

El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.^[5]

Premis

• Portugal : Gran Collar de l'Ordre de l'Infante Dom Henrique (2000).
• Croàcia : Cavaller gran creu de l'ordre del rei Tomislav (2001).
• Eslovàquia : Gran creu (o 1 Classe) de l'ordre del White Double Cross (2001).
• Letònia : comandant de la gran creu amb cadena de l'Ordre de Three Stars (2002).
• Polònia : Ordre de White Eagle (2002).
• Estònia : Collar de l'Ordre de la creu de Terra Mariana.
• Dinamarca : Cavaller de l'Ordre de l'Elefant.

Referències