Nengone (llengua)
Tipus | llengua i llengua viva ![]() |
---|---|
Ús | |
Parlants | 8.700 (2009)[1] |
Parlants nadius | 8.700 ![]() ![]() |
Autòcton de | Nova Caledònia |
Estat | Maré |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües oceàniques meridionals llengües canac ![]() | |
Característiques | |
Institució de normalització | Acadèmia de les Llengües Canac |
Codis | |
ISO 639-2 | nen |
ISO 639-3 | nen ![]() |
Glottolog | neng1238 ![]() |
Ethnologue | nen ![]() |
IETF | nen ![]() |
Nengone és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional de Nengone, a les ille de Maré i Tiga, a les illes Loyauté, Nova Caledònia. Té 8,700 parlants nadius i l'estatut de llengua regional de França. Aquest estatut implica que els alumnes poden fer una prova opcional en batxillerat a Nova Caledònia mateix o a la França metropolitana.[2] Com les altres llengües canac és regulat actualment per l'"Académie des langues kanak", fundada oficialment en 2007.
Se'n considera un dialecte l'Iwateno, llengua cerimonial utilitzada per a dirigir-se als caps de la tribu.
Referències
- ↑ Fitxa del Nengone a Ethnologue
- ↑ Només cinc de les 29 llengües canac (en l'informe Cerquilini de 1999 o 40 segons l'Acadèmia de les Llengües Canac) tenen aquest estatut: Drehu (illa de Lifou), Nengone (illa de Maré), A'jië (al voltant de Houaïlou), Paicî (al voltant de Poindimié) i Xârâcùù (vora Canala i Thio).