Norman Robert Foster

Aquest article tracta sobre l'arquitecte britànic. Vegeu-ne altres significats a «Norman Foster».
Infotaula de personaNorman Foster

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Sir Norman Robert Foster Modifica el valor a Wikidata
1r juny 1935 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Stockport (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Floruit2020 Modifica el valor a Wikidata
Membre de la Cambra dels Lords
19 juliol 1999 – 6 juliol 2010 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacióescola d'arquitectura de Yale - arquitectura (1961–1962)
Universitat de Manchester - arquitectura (1956–1961)
Burnage Academy for Boys (en) Tradueix
Universitat Yale Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArquitectura Modifica el valor a Wikidata
OcupacióArquitecte
Membre de
MovimentArquitectura high-tech Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • Faculty of Law, Cambridge (en) Tradueix../... 50+ Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBaró Modifica el valor a Wikidata
CònjugeWendy Cheesman (1964–1989)
Elena Ochoa (1996–) Modifica el valor a Wikidata
ParesRobert Foster (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Lillian Smith (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2015)  Premi Príncep d'Astúries de les Arts
  • (2005)  Premis M100 Media
  • (2004)  Prince Philip Designers Prize
  • (2003)  doctor honoris causa per la Universitat de Hong Kong
  • (2002)  Praemium Imperiale
  • (2002)  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències
  • (abril 1999)  Gran Creu del Mèrit amb Estrella de l'Ordre del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
  • (1999)  Premi Pritzker
  • (1998)  Ós de Berlín
  • (1998)  Premi Stirling
  • (3 març 1995)  Orde del Mèrit de Renània del Nord - Westfàlia
  • (1994)  Medalla d'Or de la AIA
  • (1989)  Premi d'art de Berlín
  • (1988)  Royal Designer for Industry
  • (1983)  Medalla d'or del RIBA
  • (1975)  Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe
  •  Knight Bachelor
  •  Orde del Mèrit
  •  membre de l'Acadèmia Reial d'Enginyeria Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnormanfosterfoundation.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1678066 TMDB.org: 574111
TED: norman_foster Musicbrainz: ee308eff-662e-4dd4-8a3e-4d0101d82246 Modifica el valor a Wikidata

Norman Robert, Baró Foster of Thames Bank, OM, Kt. (Manchester, Regne Unit 1 de juny de 1935) és un arquitecte britànic, un dels arquitectes contemporanis amb major renom i reconeixement internacional.

Biografia

Torre Swiss Re, Londres
El Reichstag a Berlín després de la seva restauració per Norman Foster el 1999.
Torre del Commerzbank

Va estudiar arquitectura en la Universitat de Manchester i va obtenir després una beca per a prosseguir els seus estudis a la Universitat Yale (Estats Units d'Amèrica).

De retorn a Anglaterra, Foster va treballar durant un temps amb l'arquitecte Richard Buckminster Fuller i va fundar el 1965 l'estudi d'arquitectes Team 4, juntament amb la seva primera dona Wendy, Richard Rogers i l'esposa d'aquest, Sue. Dos anys més tard el nom de l'estudi va ser canviat i va quedar en Foster And Partners. Els projectes inicials de Foster es caracteritzen per un estil "high-tech" molt pronunciat, influït també pels criteris del seu soci Rogers. Més endavant les línies dels seus edificis se suavitzen i desapareix en bona parteix aquest caràcter tècnic dut a l'extrem. En tot cas, els projectes de Foster i els seus socis duen un marcat segell industrial, en el sentit que empren en els edificis elements que es repeteixen multitud de vegades, pel que són fabricats en llocs allunyats de l'obra.

El 2007 Foster dissenyà el seu primer celler, Portia, per al grup vinícola espanyol Faustino en la localitat burgalesa de Gumiel de Izán. També és l'encarregat de la futura remodelació de l'estadi del Futbol Club Barcelona.

Actualment, l'estudi de Foster i els seus associats té oficines a Londres, Berlín i Singapur, amb una plantilla de 500 persones.

El 1996 Lord Foster, després d'haver enviudat, es va casar amb la psicòloga, sexòloga i editora espanyola Elena Ochoa.

Premis i reconeixements

Foster va ser armat cavaller (Sir) el 1990 i se li va conferir l'Orde del Mèrit el 1997. El 1999, la reina Isabel II el va ennoblir amb el títol vitalici de Baró Foster de Thames Bank.

També ha rebut diversos premis importants d'arquitectura, com la medalla d'or de l'institut americà d'arquitectura i, en 1999, el prestigiós premi Pritzker.[1]

El maig de 2009 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.[2]

Obres representatives

Notes

  1. [enllaç sense format] http://www.pritzkerprize.com/pdf99/Sec2.pdf Arxivat 2008-08-31 a Wayback Machine.
  2. Fundació Príncep d'Astúries - Premi de les Arts 2009[Enllaç no actiu] (castellà)
  3. Foster, Norman; Abel, Chris. The Reichstag (en anglès). Londres: Prestel Publishing Ltd., 2011. ISBN 978-3-7913-4589-5. 
  4. Foster, Norman; Kiem, Karl; Buchanan, Peter. Free University of Berlin (en anglès). Londres: Prestel Publishing Ltd., 2011. ISBN 978-3-7913-4544-4. 
  5. Foster, Norman; Abel, Chris. Beijing International Airport (en anglès). Londres: Prestel Publishing Ltd., 2010. ISBN 978-3-7913-4313-6. 
  6. Foster, Norman; Abel, Chris. Carré d'Art (en anglès). Londres: Prestel Publishing Ltd., 2011. ISBN 978-3-7913-4545-1. 
  7. Foster, Norman; Leslie, Thomas. Viaducte Millau. Londres: Prestel Publishing Ltd., 2012. ISBN 978-3-7913-4687-8. 
  8. Foster, Norman; Sudjic, Deyan. The Great Court at the British Museum (en anglès). Londres: Prestel Publishing Ltd., 2011. ISBN 978-3-7913-4590-1. 
  9. Foster, Norman; Giovanni, Joseph. Hearst Tower (en anglès). Londres: Prestel Publishing Ltd, 2010. ISBN 978-37913-4493-5. 

Bibliografia

  1. Foster, Norman. Foster 40 Themes. Londres. Ed. David Jenkins,2007. ISBN 978-3-7913-3795-1
  2. Fernàndez Galiano,Luís. Norman Foster In the 21st Century. Madrid, AV Monografías 2013. ISBN 978-84-616-6704-8

Enllaços externs

  • www.elpais.com - Norman Foster (castellà)
  • «Foster+Partners». [Consulta: 10 maig 2012]. «Lloc web de l'estudi d'arquitectura encapçalat per Norman Foster»
  • Bode, Mikhail. «Foster chosen for iconic redevelopment» (en anglès), 18-12-2007. [Consulta: 30 maig 2012].
  • http://www.ted.com/talks/view/id/174
  • Vegeu aquesta plantilla
1979 Philip Johnson  · 1980 Luis Barragán  · 1981 James Stirling  · 1982 Kevin Roche  · 1983 Ieoh Ming Pei  · 1984 Richard Meier  · 1985 Hans Hollein  · 1986 Gottfried Bohm  · 1987 Kenzō Tange  · 1988 Gordon Bunshaft i Oscar Niemeyer  · 1989 Frank Gehry  · 1990 Aldo Rossi  · 1991 Robert Venturi  · 1992 Álvaro Siza Vieira  · 1993 Fumihiko Maki  · 1994 Christian de Portzamparc  · 1995 Tadao Ando  · 1996 Rafael Moneo  · 1997 Sverre Fehn  · 1998 Renzo Piano  · 1999 Norman Foster  · 2000 Rem Koolhaas  · 2001 Jacques Herzog i Pierre de Meuron  · 2002 Glenn Murcutt  · 2003 Jørn Utzon  · 2004 Zaha Hadid  · 2005 Thom Mayne  · 2006 Paulo Mendes da Rocha  · 2007 Richard Rogers  · 2008 Jean Nouvel  · 2009 Peter Zumthor  · 2010 Estudi SANAA  · 2011 Eduardo Souto de Moura  · 2012 Wang Shu  · 2013 Toyō Itō  · 2014 Shigeru Ban  · 2015 Frei Otto  · 2016 Alejandro Aravena  · 2017 Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta  · 2018 Balkrishna Vithaldas Doshi  · 2019 Arata Isozaki  · 2020 Yvonne Farrell i Shelley McNamara  · 2021 Anne Lacaton i Philippe Vassal  · 2022 Diébédo Francis Kéré  · 2023 David Chipperfield  · 2024 Riken Yamamoto
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Jesús López Cobos  · 1982: Pablo Serrano Aguilar  · 1983: Eusebio Sempere  · 1984: Orfeón Donostiarra  · 1985: Antonio López García  · 1986: Luis García Berlanga  · 1987: Eduardo Chillida  · 1988: Jorge Oteiza  · 1989: Oscar Niemeyer  · 1990: Antoni Tàpies  · 1991: Victòria dels Àngels, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plácido Domingo  · 1992: Roberto Matta Echaurren  · 1993: Francisco Javier Sáenz de Oiza  · 1994: Alícia de Larrocha  · 1995: Fernando Fernán Gómez  · 1996: Joaquín Rodrigo  · 1997: Vittorio Gassman  · 1998: Sebastião Salgado  · 1999: Santiago Calatrava  · 2000: Barbara Hendricks  · 2001: Krzysztof Penderecki  · 2002: Woody Allen  · 2003: Miquel Barceló  · 2004: Paco de Lucía  · 2005: Maia Plissétskaia i Tamara Rojo  · 2006: Pedro Almodóvar  · 2007: Bob Dylan  · 2008: Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela  · 2009: Norman Foster  · 2010: Richard Serra  · 2011: Riccardo Muti  · 2012: Rafael Moneo  · 2013: Michael Haneke  · 2014: Frank Gehry  · 2015: Francis Ford Coppola  · 2016: Núria Espert  · 2017: William Kentridge  · 2018: Martin Scorsese  · 2019: Peter Brook  · 2020: Ennio Morricone i John Williams  · 2021: Marina Abramović  · 2022:Carmen Linares i María Pagés  · 2023: Meryl Streep  · 2024: Joan Manuel Serrat
Registres d'autoritat
Bases d'informació