Pèire Devoluy
![]() ![]() | |||||||||||||
Biografia | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (fr) Paul Gros-Long ![]() 27 juny 1862 ![]() Chastilhon de Diés (França) ![]() | ||||||||||||
Mort | 6 març 1932 ![]() Niça (França) ![]() | ||||||||||||
| |||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||
Formació | École d'application de l'artillerie et du génie (en) ![]() École Polytechnique (1882–) ![]() | ||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Ocupació | periodista, escriptor, novel·lista, felibre, traductor, romanista, coronel, poeta, oficial ![]() | ||||||||||||
Membre de | Felibritge ![]() | ||||||||||||
Nom de ploma | Pierre Devoluy Jean Patarin Un de l'Armado Jean Malan ![]() | ||||||||||||
Participà en | |||||||||||||
Académie méditerranéenne de Nice (en) ![]() ![]() | |||||||||||||
Premis
|
Pèire Devoluy (Chastilhon, Droma, 1862 - Niça, 1932) és el nom amb el qual és conegut l'escriptor occità Pau Gros-Long.
Pertanyia a una família protestant, i fou oficial de l'exèrcit francès. Rebé la formació poètica a París, en contacte amb el simbolisme. Historiador i novel·lista, fou el capolièr dels joves (1901-09), però els seus esforços per modernitzar el felibritge fracassaren.[1] Durant la revolta de vinyataires del Llenguadoc del 1907 contra el govern de Georges Clemenceau va donar suport els rebels, cosa que l'enfrontaria amb Frederic Mistral i que donaria el cop de gràcia al poc prestigi polític dels felibres.[2] És autor de Istòri naciounalo de la Prouvènço dóu miejour di gaulo.[3]
Referències
- ↑ «Pèire Devoluy | enciclopedia.cat». GEC. [Consulta: 7 maig 2023].
- ↑ Mistral, Frédéric; Dévoluy, Pierre; Rostaing, Charles. Correspondance, Frédéric Mistral, Pierre Devoluy (1895-1913) (en francès). Impr. Bene, 1984.
- ↑ Dévoluy, Pierre. Istòri naciounalo de la Prouvenço e dóu miejour di Gaulo : prose provençale. Ollières: Cercle Pierre-Devoluy, 1994. ISBN 2-9508441-0-3.