Paronomàsia

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

La paronomàsia (del llatí paronomasia, del grec clàssic παρονομασία) és una figura retòrica que consisteix en la proximitat de dos o més mots parònims, és a dir, amb una semblança només formal (un fonema o síl·laba), o en l'ús del mateix mot en dos sentits diferents. Els embarbussaments també utilitzen sovint aquest recurs.

Exemples

  • «Privats de sou i son» (Salvador Espriu)[1]
  • «Balla damunt la palla» (J.V. Foix)[2]
  • «Visc del vesc que busco al bosc» (Embarbussament)

Notes

  1. Espriu, Salvador. Setmana Santa. Editorial Balmes, Barcelona, 1971. Poema IV.
  2. Foix, J.V. Sota les voltes diu Marta que es mulla dins Sol i de dol, 1936.
Bases d'informació
  • GEC (1)

Viccionari