Poblat ibèric murat Los Villares

Imatge
DadesTipusPoblat ibèric Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaCaudete de las Fuentes (la Plana d'Utiel-Requena) Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 33′ N, 1° 17′ O / 39.55°N,1.28°O / 39.55; -1.28
Bé d'interès culturalCodi IGPCV46.17.095-002[1] Modifica el valor a Wikidata

El poblat ibèric emmurallat Los Villares, anomenat també antiga ciutat ibèrica de Kelin, és un jaciment ibèric del voltant de deu hectàrees. Està situat en el que avui es coneix com el turó de Los Villares, molt pròxim a l'actual població de Cabdet de les Fonts (Caudete de las Fuentes), al costat de la carretera de Los Isidros. El fet de trobar-se en un lloc d'ampli domini visual, al costat del riu Mare de Cabanyes, afluent del Magre i en unaa rica vall agrícola, baixa, al costat d'una de les vies naturals de comunicació entre l'altiplà i la costa mediterrània, van fer del lloc una zona de control del trànsit de persones i mercaderies.[2]

Història

El poblat va estar habitat des de l'edat del bronze (segle v aC) fins a l'ibèric recent (segles II - I aC), cosa que palesa l'evolució de les restes dels seus habitatges.[3][2]

Va estar emmurallat tal com deixen veure les restes del costat dels camins que delimiten la lloma, i el recinte sembla mostrar que la zona urbana estava dividida en dues àrees.[2] Les restes trobades a la rodalia de Cabdet de les Fonts mostren que el nucli de la població es va traslladar amb la romanització de la comarca, a partir del segle ii aC, a la part plana prop de la ribera del riu Mare. Aquesta nova ubicació de la zona poblada és la que va donar lloc a la denominació posterior de la població romana, que serà coneguda com a Caput Aquae (deu d'aigua), del qual derivaran posteriorment el Qabdaq musulmà i el Cabdet de les Fonts (Caudete de las Fuentes) en llengua romanç que va donar origen al topònim actual.[2]

Es coneix la seva existència des de meitat del segle xviii, encara que no va ser fins a mitjan segle xx quan van començar les excavacions arqueològiques.[4] Al llarg de la història s'han dut a terme unes 23 campanyes d'excavació entre els anys 1956 i el 2002, així com al 2011.[3][5]

Descripció

Escultura trobada al jaciment

El jaciment arqueològic permet contemplar a l'interior del recinte tancat dues zones. S'hi ha conservat la trama urbana de dues èpoques diferents: una protoibèrica (segle VII aC) i una altra d'ibèrica plena (segles IV-II aC). A l'exterior, es pot veure un tram de la muralla, de la pedrera de la qual possiblement es va extreure pedra per a la seva construcció i algunes restes constructives, al costat del riu.[5]

Les restes arqueològiques mostren uns habitatges allargats, separats en alguns casos per estrets passadissos, gairebé sense divisions internes i amb una llar circular, plana o en cubeta. Els materials utilitzats són pedres i tova; amb les pedres es fabricava un sòcol sobre el qual es construïa una paret de tova.[4]

També s'hi han trobat restes de ceràmiques fetes a mà, algunes de les quals imiten peces a torn; s'han trobat escassos objectes de ferro en un lamentable estat de conservació, així com un reduït nombre de ceràmiques importades com àmfores i gerres feniciooccidentals, trípodes i vernís vermell.[4]

Es van trobar monedes, asos i semis, que posen en relleu que Kelin va encunyar moneda pròpia durant un curt període entre la segona meitat del segle II i començaments del I aC, destinada a usos locals i quotidians.[4]

Referències

  1. «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià».
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 [enllaç sense format] http://www. arqueotur.org/yacimientos/recinto-arqueologico-kelin.html
  3. 3,0 3,1 [enllaç sense format] http://www.mapaculturaldevalencia.es/fichaarea.html?cnt_id=47915[Enllaç no actiu]
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 [enllaç sense format] http://la-contestania.blogspot.com.es/2011 / 11/kelin.html
  5. 5,0 5,1 [enllaç sense format] http://www.mapaculturaldevalencia.es/fichaarea[Enllaç no actiu]. html? cnt_id = 13452

Enllaços externs

  • Historia antigua. Ajuntament de Caudete de las Fuentes (castellà).
  • Vegeu aquesta plantilla
Jaciments arqueològics ibèrics
Part d'{{ibers}}
Occitània
La Bastida de les Alcusses Ullastret
Aragó
  • Cabezo de Alcalá
  • Cabezo de la Guardia
  • El Cabo
  • Loma de los Brunos
  • Sant Antoni
Catalunya
Ciutats
Poblats
Jaciments
Museus
País
Valencià
Poblats
Jaciments
Museus
Múrcia
  • Cabecico del Tesoro
  • El Cigarralejo
  • Coimbra del Barranco Ancho
Cast. La Manxa
  • Alarcos
  • Amarejo, el
  • Bienvenida, la (Sisapo)
  • Cerro de las Cabezas
  • Cerro de los Santos
  • Cerro del Castillo (Libisosa)
  • Llano de la Consolación
  • Necròpolis de Los Villares (Hoya-Gonzalo)
  • Tolmo de Minateda
  • Oreto i Zuqueca
Andalusia
  • Atalayuelas, las
  • Basti
  • Capacheras, las
  • Castillo de Giribaile
  • Cerrillo Blanco (Porcuna)
  • Cerro Colorao
  • Cerro de la Cruz
  • Cerro de la Merced
  • Cerro de los Infantes
  • Cerro del Minguillar
  • Cerrón, el
  • Cortijo del Pajarillo
  • Cueva de los Muñecos
  • Gil de Olid
  • Laderas de Morana
  • Linares (Castulo)
  • Mesa, la
  • Montemayor (Ulia)
  • Plaza de Armas
  • Puente Tablas
  • Ribera de la Algaida, la
  • Torrecillas, las
  • Torreparedones
  • Tutugi (necròpolis)
  • Úbeda (Salaria)
  • Villaricos (Barea)
Vegeu també {{Geografia històrica dels ibers}} i {{Art ibèric}}