Puinaves
 Cerros de Mavecure al territori Puinave | |
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Població total |  Colòmbia 8.984 (2018)[1] Veneçuela 1.716 (2011)[2] |
| Llengua | Llengua puinave |
| Geografia | |
| Originari de | Guainía (Colòmbia), Guaviare (Colòmbia) i San Fernando de Atabapo (Veneçuela) (en)  |
| Estat | Veneçuela i Colòmbia |
| Coordenades | 4° 00′ 23″ N, 67° 41′ 56″ O / 4.0064°N,67.6989°O / 4.0064; -67.6989 |
Els puinaves són un poble amerindi que habita en llogarets dispersos en la conca del riu Inírida al departament del Guainía i l'orient del departament del Guaviare, a l'orient de Colòmbia i les fronteres amb aquest país de Veneçuela i el Brasil. Ocupen una zona transicional entre la selva amazònica i los Llanos de l'Orinoco.
Llengua
La majoria d'especialistes consideren que la llengua puinave és una llengua aïllada,[3] encara que altres lingüistes han proposat que estaria relacionat amb les llengües makú.[4][5]
Referències
- ↑ DANE «Población Indígena de Colombia». , 2019 [Consulta: Consultado el 28 julio 2020].
- ↑ INE «Resultados Población Indígena». XV Censo de Población y Vivienda 2011, 2011 [Consulta: 4 agost 2020].
- ↑ Landaburu, Jon familia makú-puinave; Clasificación de las lenguas indígenas de Colombia. Bogotá: Universidad de Los Andes - Centro Colombiano de Estudios de Lenguas Aborígenes, CECELA.
- ↑ Fabre, Alain (2015). "PUINAVE-MAKÚ"; Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos. Consultado el 9 de agosto de 2020.
- ↑ Adelaar, W.F.H. y Muysken P. (2004): The Languages of the Andes. Cambridge University Press. ISBN 0-521-36275-X.
Bibliografia
- Triana, Gloria (1987). "Puinave." In Introducción a la Colombia amerindia, edited by François Correa and Ximena Pachón. Bogotá: Instituto Colombiano de Antropología. (ICAN)
Enllaços externs
- Pueblo Puinave. Autodiagnóstico. Ministerio de Cultura, Bogotá.
| Indígenes |
|
|---|---|
| Africans |
|
| Americans |
|
| Àsia |
|
| Europeus |
|
| Altres |
|
| Temes relacionats |
|
| Indígenes |
|
|---|---|
| No indígenes |
|
| |
