Receptor (bioquímica)

Esquema de receptor transmembrana. E: espai extracel·lular; I: espai intracel·lular; P: membrana plasmàtica.

En bioquímica, un receptor és una molècula proteica, allotjada o bé a la membrana plasmàtica o al citoplasma d'una cèl·lula, a la qual es pot adherir una molècula senyalitzadora mòbil. Una molècula que s'uneix a un receptor rep el nom de lligand, i pot ser un pèptid (com un neurotransmissor), una hormona, un fàrmac o una toxina, i quan es produeix aquesta unió, el receptor experimenta un canvi conformacional que generalment inicia una resposta cel·lular. Tanmateix, alguns lligands només bloquegen un receptor sense induir-hi cap mena de resposta (ex., els antagonistes). Els canvis induïts pels lligands als receptors resulten en canvis fisiològics que constitueixen l'activitat biològica dels lligands.

Tipus

Transmembrana

Els receptors transmembrana es poden classificar dins tres famílies basats en la manera com transmeten la informació dins l'interior de la cèl·lula:[1]

Receptor periféric de membrana

Aquests receptors són relativament rars comparats amb el receptors molt més comuns que travessen la membrana. Un exemple de receptor perifèric de membrana és el receptor d'elastina GLB1

Intracel·lular

Factors de transcripció

  • receptor nuclear:
    • receptor d'hormona esteroide (Steroid hormone receptor)

Vegeu també

  • Receptor del gust

Referències

  1. Secko D «Cell surface receptors: a biological conduït for information transfer». The Science Creative Quarterly, 6, 2011.

Viccionari