Riek Machar

Infotaula de personaRiek Machar

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1953 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Leer Modifica el valor a Wikidata
  Vicepresident de Sudan del Sud
11 d'agost de 2005 – 23 de juliol de 2013
← Salva Kiir Mayardit
James Wani Igga →
Dades personals
FormacióUniversitat de Khartoum
Universitat de Bradford Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment d'Alliberament del Poble Sudanès Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona guerra civil sudanesa Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAngelina Teny Modifica el valor a Wikidata
Facebook: riekmachar.vice Twitter (X): Drriekmachar Modifica el valor a Wikidata
Vice President of South Sudan (en) Tradueix
21 febrer 2020 –
Vice President of South Sudan (en) Tradueix
26 abril 2016 – 26 juliol 2016
Vice President of South Sudan (en) Tradueix
9 juliol 2011 – 23 juliol 2013
Vice-President of Southern Sudan (en) Tradueix
11 agost 2005 – 9 juliol 2011
← Salva Kiir Mayardit – cap valor →
Minister of Health of South Sudan (en) Tradueix
2005 – 2011
Member of the National Legislative Assembly of South Sudan (en) Tradueix

Legislatura: National Legislative Assembly, 2011–2016 (en) Tradueix
Member of the Southern Sudan Legislative Assembly (en) Tradueix

Legislatura: 2010–2011 Southern Sudan Legislative Assembly (en) Tradueix

Electe a: 2010 South Sudanese general election (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Riek Machar Teny (Leer, 1953) és un polític sudanès de l'ètnia nuer[1] i el 26è dels fills del cap local d'Ayod i Leer; de religió presbiteriana. Va estudiar a la universitat de Khartum i el 1984 va rebre un doctorat a la universitat de Bedford (Anglaterra), on la seva família vivia.[2][3]

Biografia

El 1983 es va unir a l'Exèrcit d'Alliberament del Poble Sudanès de John Garang i fou comandant de la part occidental del Gran Nil Superior.[4] Es va destacar en l'atac a Melut el 1989. En aquest any va visitar Europa; el 1990 va establir el seu quarter a Leer i fou nomenat comandant de la zona fronterera amb Etiòpia a Renk i a Ayod/Waar (a la part sud) residint a Ketbek a 5 km de Nasir, tenint com a subordinat al comandant local Gordon Kong Chol. El juny de 1991 es va casar amb la cooperant britànica Emma McCune (que va morir en accident d'avió a Nairobi el 1993).

El 28 d'agost de 1991, junt amb Kong i Lam Akol, va intentar deposar a Garang en un virtual cop d'estat a Nasir però va fracassar.[5] Va formar llavors la facció Nasir de l'Exèrcit d'Alliberament del Poble Sudanès, mentre la facció del seu rival Garang era anomenada SPLA-Torit (per tenir la seva base a Torit), a les que l'estiu del 1992 es va sumar una tercera facció, el SPLA de William Nyon Bany i Josep Oduhu. El març de 1993, Kerubino Kwanyin Bol i Arok Thon Arok que havien estat empresonats per Garang i el 1991 havien fugit a Uganda, van retornar i van formar les seves pròpies faccions (SPLA-Bor, de Arok Thon Arok, i SPLA-Bahr al-Ghazal, de Kerubino Kwanyn Bol).

Totes les faccions excepte la de Garang es van unir (Declaració de Kongor) i van formar la facció SPLA-Unity però Riek Machar i Lam Akol es van separar poc després i Machar va formar el Southern Sudan Independence Movement, SSIM (amb la branca armada Exèrcit d'Independència del Sud del Sudan) i Lam Akol va formar la facció SPLA-United (de base shilluk), a la que es va incorporar formalment el 1994, després d'haver-se mantingut un temps al SSIM, on Machar exercia un fort control sobre les dues organitzacions que no era acceptat per Akol.[4]

El 1993 el SPLA de Garang va anunciar un alto el foc, que no fou seguit per Machar ni per la facció anomenada "Unity Forces" de William Nyon Bany. Després de la mort d'Oduhu en un atac del SPLA de Garang, Nyon Bany va entrar al SSIM, Kerubino va mantenir la seva pròpia facció i Thon Arok es va unir aviat amb Lam Akol.

El 1995 va iniciar un acostament a Garang però tot contacte es va trencar el 10 d'abril de 1996 quan va signar la Carta Política amb el govern sudanès, que va portar a l'acord de pau de Khartum del 21 d'abril de 1997.[6] En virtut d'aquest acord fou nomenat president del Consell de Coordinació Transitori Autònom, embrió de l'autonomia del Sud del Sudan, i vicepresident del Sudan. Va organitzar llavors el United Democratic Salvation Front, i les South Sudan Defence Forces (després South Sudan Democratic Forces) que van incloure altres grups.[6]

El 2001 va trencar amb el govern; va canviar el nom del seu moviment (SSIM) com a Sudan Peoples Democratic Front (amb la branca militar Sudan peoples Defence Forces) i va arrossegar alguna facció del United Democratic Salvation Front, UDSF/South Sudan Defence Forces, que va continuar amb la resta de faccions. Machar i Garang (Sudan Peoples Liberation Movement/Sudan Peoples Liberation Army) es van unir el 6 de gener del 2002 sota pressió exterior (per presenter un front comú) i es va acordar que les dos organitzacions funcionarien sota el nom de SPLM/SPDF (Sudan Peoples Liberation Movement/South Sudan Defence Forces).

El 20 de juliol del 2002 es va signar el Protocol de Machakos amb el govern que va obrir el camí de la pau en reconèixer el dret d'autodeterminació. L'acord va provocar la defecció dels comandantes d'ètnia Nuer, Tito Biel Chor i Marko Liah, oposats per considerat que beneficiava als dinka que van recuperar el nom de SSIM. El protocol va anar seguit de diversos acords complementaris, el darrer dels quals el 31 de desembre del 2004, quan es va arribar a un acord general de pau signat formalment en una cerímonia el 9 de gener del 2005 a Nairobi (anomenat Acord de Pau Complet o Comprehensive Peace Agreement); es va restablir l'autonomia del sud i es va preveure un referèndum d'autodeterminació en el termini de sis anys (gener del 2011). Machar va ser nomenat Ministre d'Habitatge, Terra i Serveis Públics, càrrec que va tornar a exercir el 2005 i 2006; el 2005, a més a més, després de la mort de Garang, fou nomenat vicepresident del govern del Sud de Sudan;[7] el mateix 2006 fou nomenat mediador a les converses de Juba (ciutat) entre el govern d'Uganda i l'Exèrcit de Resistència del Senyor de Joseph Kony.

Quan Sudan del Sud esdevingué independent en juliol de 2011 fou nomenat vicepresident de la nova república.[8] El 15 de juliol de 2011 va representar Sudan del Sud en la cerimònia d'hissament de la bandera a la seu de les Nacions Unides a Nova York.[9] Ha ocupat el càrrec fins que va dimitir l'agost de 2013 i fou substituït per James Wani Igga.

Guerra Civil sud-sudanesa

Al desembre de 2013 Salva Kiir Mayardit va acusar Machar d'intentar un cop d'estat.[10][11] Machar va negar-ho i va esclatar la lluita entre el Moviment d'Alliberament del Poble del Sudan (SPLM) i SPLM-IO. El gener del 2014 es va arribar al primer acord d'aturada al foc. Els combats van continuar i seguits per diversos acords de cessament del foc. L'agost de 2015 es va signar un acord de pau[12] i Machar va tornar a Juba el 2016 sent nomenat vicepresident.[13]

Després de nous combats a Juba,[14] el SPLM-IO va fugir cap a la propera i pacífica regió equatoriana. Kiir va substituir Machar com a vicepresident primer amb Taban Deng Gai, dividint l'oposició.[15]L'agost de 2018, va entrar en vigor un altre acord de repartiment de poder.[16] El 22 de febrer de 2020, els rivals del Sud-Sudan Salva Kiir i Riek Machar van arribar a un acord d'unitat i van formar un govern de coalició.[17]

Referències

  1. ↑ Schlee i Watson, 2009, p. 44.
  2. ↑ Arcuil, 2006.
  3. ↑ Edgerton, 2004, p. 128.
  4. ↑ 4,0 4,1 Rone, 2003, p. 15.
  5. ↑ Johnson, 2003, p. 202.
  6. ↑ 6,0 6,1 Rone, 2003, p. 16.
  7. ↑ Miraya FM.
  8. ↑ SoSaNews 13 July 2011.
  9. ↑ Sudan Tribune 15 July 2011.
  10. ↑ Koos, Carlo; Gutschke, Thea «South Sudan's Newest War: When Two Old Men Divide a Nation». GIGA Focus International Edition, 2, 2014 [Consulta: 1r setembre 2016].
  11. ↑ Kulish, Nicholas «New Estimate Sharply Raises Death Toll in South Sudan». The New York Times, 09-01-2014 [Consulta: 2 febrer 2014].
  12. ↑ «South Sudan country profile». BBC.
  13. ↑ «South Sudan rebel chief Riek Machar sworn in as vice-president». bbcnews.com, 26-04-2016 [Consulta: 30 abril 2016].
  14. ↑ «South Sudan's Riek Machar in Khartoum for medical care». aljazeera, 23-08-2016 [Consulta: 23 agost 2016].
  15. ↑ «Top rebel commander killed in clashes in Upper Nile». Radio Tamazuj. Arxivat de l'original el 9 gener 2017. [Consulta: 6 gener 2017].
  16. ↑ «South Sudan's warring leaders agree to share power, again». Washington Post, 25-07-2018 [Consulta: 1r agost 2018].
  17. ↑ «South Sudan rivals strike power-sharing deal». BBC News, 22-02-2020 [Consulta: 28 febrer 2020].

Bibliografia

  • Riek Machar. «South Sudan: A history of political domination: A case of self-determination».
  • «Angelina Teny says will not accept "rigged" and "untrue" election results». Sudan Tribune, 25-04-2010. Arxivat de l'original el 13 d’agost 2019.
  • Arcuil, John «South Sudan Riek Machar, What a leader!». Sudan Tribune, 08-05-2006 [Consulta: 5 juliol 2011]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2006-09-27. [Consulta: 18 agost 2012].
  • Edgerton, Robert. Africa's Armies: From Honor to Infamy. Basic Books, 2004. ISBN 0-8133-4277-5. 
  • Feyissa, Dereje. Playing Different Games: The Paradox of Anywaa and Nuer Identification Strategies in the Gambella Region, Ethiopia. Berghahn Books, 2011. ISBN 0-85745-088-3. 
  • Johnson, Douglas Hamilton. The root causes of Sudan's civil wars. Indiana University Press, 2003. ISBN 0-253-21584-6. 
  • Kirkus Reviews. «Emma's War [Hardcover] Review».
  • Little, David. Peacemakers in action: profiles of religion in conflict resolution. Cambridge University Press, 2007. ISBN 0-521-85358-3. 
  • Manyang, Mayom. «Sudan SPLM leadership Bio-data and profiled». Sudan Tribune, 25-12-2005. Arxivat de l'original el 29 de juliol 2011.
  • Miraya FM. «Riek Machar confirms a Final Peace agreement to be signed soon», 24-11-2008. Arxivat de l'original el 2012-08-29.
  • «OIL-CAUSED REALIGNMENT OF SOUTHERN REBEL FORCES AND ESCALATION OF WAR, LATE 1999». Human Rights Watch.
  • «Peace from within». Sudan Update.
  • Rone, Jemera. Behind the red line: political repression in Sudan. Human Rights Watch, 1996. ISBN 1-56432-164-9. 
  • Rone, Jemera. Sudan, oil, and human rights. Human Rights Watch, 2003. ISBN 1-56432-291-2. 
  • Schlee, Günther; Watson, Elizabeth E. Changing identifications and alliances in North-East Africa: Sudan, Uganda and the Ethiopia-Sudan borderlands. Berghahn Books, 2009. ISBN 1-84545-604-1. 
  • SoSaNews. «S.Sudan: The Newly Appointed Ministers Or Caretakers», 13-07-2011.
  • Sudan Tribune. «South Sudan flag finally raised before 192 nations at UN in New York», 15-07-2011. Arxivat de l'original el 29 de juliol 2011.
Registres d'autoritat