Samuïl Xatunovski

Samuïl Xatunovski

Biografia
Naixement	(ru) Самуил Осипович Шатуновский 13 març 1859 (Julià) Velyka Znamianka (en)
Mort	27 març 1929 (70 anys) Odessa
Causa de mort	Càncer d'esòfag
Sepultura	Odessa
Dades personals
Formació	Universitat d'Odessa
Tesi acadèmica	Алгебра как учение о сравнениях по функциональным модулям  (1917 )
Activitat
Camp de treball	Teoria de Galois, àlgebra i lògica matemàtica
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat d'Odessa
Alumnes	Sofia Ianóvskaia
Obra
Estudiant doctoral	Sofia Ianóvskaia i Grigori Fihtenholz

Samuïl Xatunovski (25 de març del 1859 - 27 de març del 1929) fou un matemàtic rus d'origen jueu.

Vida i Obra

Va néixer a Velika Znamianka, Ucraïna, en una família jueva pobra, i fou el fill número 9 de la parella. Va acabar l'educació secundària a Kherson, Ucraïna, després va estudiar durant un any a Rostov, Rússia, i es va traslladar a Sant Petersburg per cursar els estudis universitaris. Allí va estudiar en diverses universitats tècniques. L'enginyeria no va atreure Xatunovski i es va dedicar a les matemàtiques, i assistí de manera voluntària a les classes de Pafnuti Txebixov. Xatunovski no va poder completar el programa de la universitat a causa de falta de diners. Més tard va tractar d'obtenir un títol universitari a Suïssa, però no ho va aconseguir per la mateixa raó.

Després de tornar de Suïssa, va viure en petites ciutats de Rússia, guanyant-se la vida fent classes particulars. Mentrestant, va escriure els seus primers articles matemàtics i va enviar-ne alguns a la Universitat d'Odessa. La qualitat dels articles va ser reconeguda; Xatunovski va ser admès a la universitat, va rebre el suport financer que necessitava, va obtenir el títol sota la tutela dels professors Ivan Śleszyński i Veniamín Kàgan i va ser designat com a membre del personal el 1905. El 1917, va esdevenir professor^[1] i va continuar treballant a la Universitat d'Odessa per la resta de la seva vida.^[2]

Xatunovski es va centrar en diversos temes d'anàlisi matemàtica i àlgebra, com teoria de grups, teoria de nombres i geometria. Independentment de Hilbert, va desenvolupar una teoria axiomàtica semblant, tot i que amb una base molt més intuitiva. Per exemple, ell va ser el primer matemàtic en plantejar dubtes en l'aplicació del principi del tercer exclòs a conjunts infinits (1901).^[3] Treballà també en els camps de la geometria, l'àlgebra, teoria de Galois i l'anàlisi. No obstant això, la major part de la seva activitat es va dedicar a la docència a la Universitat d'Odessa i a escriure llibres i materials d'estudi associats. ^[4]

Xatunovski va morir el 1929 de càncer d'estómac l'endemà passat del seu setantè aniversari. Tot i el dolor intens associat a la seva malaltia, va mantenir el seu habitual sentit de l'humor i va continuar donant classes gairebé fins al dia de la seva mort. Va ser recordat pels seus alumnes i col·legues pel seu enfocament original dels problemes matemàtics i la capacitat per popularitzar les idees matemàtiques més complexes.

Referències

Bibliografia

• Dym, Harry; Gohberg, Israel; Kravitsky, Naftaly. «Biography of M.S. Livšic». A: Harm Bart, Thomas Hempfling, Marinus A. Kaashoek (eds.). Israel Gohberg and Friends: On the Occasion of his 80th Birthday (en anglès). Birkhäuser, 2008, p. 163-169. ISBN 978-3-7643-8733-4. 
• Schumann, Andrew «On the history of logic in the Russian Empire (1850–1917)» (en anglès). Czasopismo Techniczne. NP, Nauki Podstawowe, Vol. 7, 2014, pàg. 185-194. ISSN: 2081-2671.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Samuïl Xatunovski» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Youschkevitch, A.P.; Grigorian, A.T. «Shatunovsky, Samuil Osipovich». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 29 juliol 2018]. (anglès)
• Rikun, Ina. «Shatunovsky Samuil Osipovich (1859-1929)». Odessa Memory, 2018. [Consulta: 29 juliol 2018]. (rus)