Tell de Solenhac
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Tillo; francès: Théau, Till, Tilloine; neerlandès: Thilman, Tielmann 610 (Gregorià)  Saxònia (Alemanya) |
| Mort | 702 (Gregorià) (91/92 anys) prop de Solenhac (Alta Viena, Llemosí) |
| Sepultura | Abadia de Solenhac (restes destruïdes en 1569); crani a l'església d'Izegem (Flandes) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Benedictins |
| anacoreta | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 7 de gener |
| Iconografia | Amb hàbit benedictí, amb un bàcul i una copa d'oli |
| Patró de | Solenhac, Kortrijk (Bèlgica) |
Tell de Solenhac, Till o Til·ló (Saxònia, ca. 610 - prop de Solenhac, Alta Viena, Llemosí, 702) fou un religiós i anacoreta. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia
Saxó de naixement, fou capturat cap al 622 per bandolers o tropes de Clotari II, i venut a la Gàl·lia Belgica, actual Flandes, on fou alliberat i batejat per Eloi de Noyon. Aquest l'envià a l'abadia de Solenhac (Alta Viena, Llemosí), on es formà i visqué com a monjo entre 632 i 640. Cridat de nou per Eloi, ara bisbe de Noyon fou ordenat sacerdot i rebé l'encàrrec d'evangelitzar els saxons de la regió de Tournai i altres zones, especialment Izegem, prop de Kortrijk, encàrrec que feu entre 640 i 659.
A la mort d'Eloi, el 659, Tell va tornar a Solenhac i va viure-hi a Brajac (Alta Alvèrnia) fent-hi vida eremítica; amb el temps, a l'eremitori va sorgir un altre monestir. Els habitants de la regió l'anomenaven Pau, ja que el comparaven a Sant Pau de Tebes. Cap al 697, se'establí en una ermita propera l'abadia de Solenhac, on després s'originà Vigen. Hi morí, ja amb noranta anys, cap al 702.
Veneració
Fou sebollit a Solenhac, a la cripta de l'església abacial. Les seves restes foren cremades pels calvinistes en 1569, conservant-se'n només algunes relíquies en un bust reliquiari de Solenhac. A Izegem es conservava el crani, donat per l'arquebisbe de Llemotges el 1886, però la relíquia fou robada el 1996 i avui es conserva a la casa del degà de l'església.
És conegut com a Théau, Till o Tilloine en francès, Tilman, Thill, Thielman o Filman en flamenc i alemany, i Hillonius a Alemanya.
Bibliografia
- Saint Tillo d'Izegem, en Belgique, et de Solignac en Auvergne.
