The Late George Apley
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Joseph L. Mankiewicz |
Protagonistes | Ronald Colman Vanessa Brown Richard Haydn Charles Russell Richard Ney Peggy Cummins V.V. Brown Edna Best Francis Pierlot Helen Freeman Corle Kathleen Howard Mae Marsh Mildred Natwick Nydia Westman Paul Harvey Wyndham Standing Diana Dill |
Producció | Fred Kohlmar |
Guió | Philip Dunne i George S. Kaufman |
Música | Cyril J. Mockridge |
Fotografia | Joseph LaShelle |
Distribuïdor | 20th Century Studios |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1947 |
Durada | 98 min |
Idioma original | anglès |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | comèdia romàntica |
Lloc de la narració | Boston |
The Late George Apley és una pel·lícula nord-americana dirigida per Joseph L. Mankiewicz el 1947. Està basada en la novel·la de John P. Marquand del mateix títol de la que Marquand i George S. Kaufmanen en van fer una adaptació.[1][2] Tracta d'un personatge de la classe alta de Boston que és forçat a adaptar-se a un món que canvia. És protagonitzada per Ronald Colman.
Argument
George Apley és un membre rellevant de l'elit de Boston, extremadament confiat en la superioritat i les tradicions de la seva ciutat natal. Tanmateix, el seu món còmode i previsible es gira al revés quan descobreix, esmaperdut, que tant el seu fill com la seva filla s'han enamorat de gent no-bostonians. Tot i així, malgrat molts mals pensaments, George es penedeix dels seus errors convertint-se en un home més obert.
Repartiment
- Ronald Colman com a George Apley
- Vanessa Brown com a Agnes Willing, núvia del fill d'Apley
- Richard Haydn com a Horatio Willing, el cosí de George
- Charles Russell com a Howard Boulder, una visita que s'enamora de la filla d'Apley
- Richard Ney com a John Apley, el fill de George
- Percy Waram com a Roger Newcombe, el germà de George
- Mildred Natwick com a Amelia Newcombe, la germana enèrgica de George
- Edna Best com a Catherine Apley, la muller de George
- Nydia Westman com a Jane Willing
- Peggy Cummins com a Eleanor Apley, la filla de George
Recepció
El crític del The New York Times, Bosley Crowther en va fer una valoració dura, dient que era poc curosa.[3] Ben Sachs del Chicago Reader fou menys sever, i declarà que "La pel·lícula porta els orígens literaris en la seva màniga; virtualment tota l'acció és diàleg conduït,..." I lloa la habilitat de Mankiewicz en els diàlegs.[4]
Referències
- ↑ The AFI Catalog of Feature Films: The Late George Apley
- ↑ Broadway production of The Late George Apley November 23, 1944-November 17 1945; Lyceum Theatre. Accés el 15 de setembre de 2016
- ↑ Bosley Crowther «The Screen in Review; ' The Late George Apley' Based on Novel by Marquand, New Bill at Radio City Music Hall -- Ronald Colman Is Starred'». , 21-03-1947.
- ↑ Ben Sachs «The Late George Apley». .