Tomás Allende y García-Baxter

Infotaula de personaTomás Allende y García-Baxter
Biografia
Naixement4 febrer 1920 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 1987 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
President Telefónica
1976 – 1981
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977 – Virgilio Oñate Gil →
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre d'Agricultura Govern d'Espanya
29 octubre 1969 – 12 desembre 1975
← Adolfo Díaz-Ambrona MorenoVirgilio Oñate Gil →
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
← Adolfo Díaz-Ambrona Moreno
Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 – Luis Mombiedro de la Torre →
Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
← Francisco Norte Ramón
Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Espanyola de les JONS Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militaralferes provisional Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1976)  Fill Adoptiu de Guadalajara
  • (1973)  Gran Creu del Mèrit Aeronàutic
  • (1969)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil
  • (1966)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros
  • (1966)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola
  •  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica Modifica el valor a Wikidata

Tomás Allende y García-Baxter (Madrid, 4 de febrer 1920 - 10 de febrer de 1987) fou un advocat i polític espanyol, ministre d'agricultura durant els darrers anys del franquisme.[1]

Biografia

Era descendent de Tomás Juan Allende y Alonso[2] (n. en 1848), un dels impulsors industrials de l'empresa carbonífera de Sabero, senador per Lleó en 1896 i oncle de la fotògrafa Bàrbara Allende Gil de Biedma, més coneguda com a Ouka Leele. Esra casat amb María Leticia Milans del Bosch i tingué nou fills.

Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Madrid. Va lluitar voluntari com a alferes provisional en la Guerra Civil Espanyola.[3] Durant la dictadura franquista va ser Procurador en Corts des de 1955, en diverses ocasions pel terç familiar i conseller nacional,[4] i se l'ha considerat el primer i únic polític que va defensar i va guanyar una interpel·lació a les Corts de Franco en relació a la reforma agrària. Fou el primer president de la Germanor Sindical de Pagesos i Ramaders. Com a president de la Cambra Sindical Agrària i del Sindicat Provincial de Ramaderia de Guadalajara, va passar a presidir la Cambra Oficial Sindical Nacional de Pagesos i Ramaders, a l'octubre de 1962, cessant al desembre de 1965, per ser nomenat subcomissari del Pla de Desenvolupament per a l'agricultura.

Fou Ministre d'Agricultura des de 1969 fins a desembre de 1975, en quatre governs successius. Com a ministre, reestructurà els organismes agraris autònoms i va crear l'Institut Nacional de Reforma i Desenvolupament Agrari (IRYDA), concentrant en l'ICONA diverses entitats relacionades amb el patrimoni forestal, caça, pesca i parcs nacionals i va transformar el Servei Nacional del Blat en Servei Nacional de Productes Agraris.

Juntament amb les carteres d'Exteriors, Comerç i Indústria va ser un dels primers impulsors de l'entrada d'Espanya en la CEE. La seva presència governamental en els últims gabinets de Franco, va coincidir amb l'anomenat "govern dels tecnòcrates" alguns dels quals se situaven en l'òrbita de l'Opus Dei.

Deixà la política activa en 1976, quan fou nomenat president de Telefònica, càrrec que ocupà fins a 1981. De 1981 a 1983 fou president d'Intelsa i candidat d'Alianza Popular al Senat d'Espanya per la província de Guadalajara a les eleccions generals espanyoles de 1977.

Referències

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. Madrid, Villa y Corte. Carrera de San Jerónimo y Plaza de Canalejas
  3. Tomás Allende y García Báxter, ex ministro de Agricultura Necrològica a El País, 11 de febrer de 1987
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats

Enllaços externs

  • Notícies sobre Tomás Allende y García-Baxter a El País


Càrrecs públics
Precedit per:
Adolfo Díaz-Ambrona Moreno
Ministre d'Agricultura
Escut de l'estat espanyol

1969- 1975
Succeït per:
Virgilio Oñate Gil
  • Vegeu aquesta plantilla
XIIè Govern de Francisco Franco (29 d'octubre de 1969 – 9 de juny de 1973)
Cap de l'Estat
Vicepresident del Govern
Ministres
Tomás Garicano Goñi (Governació) • Alberto Monreal Luque (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • Gregorio López-Bravo de Castro (Afers Exteriors) • Antonio María de Oriol y Urquijo (Justícia) • Juan Castañón de Mena (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Adolfo Baturone Colombo (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Enric Fontana Codina (Comerç) • Federico Silva Muñoz/Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Vicente Mortes Alfonso (Habitatge) • José Luis Villar Palasí (Educació) • Alfredo Sánchez Bella (Informació i Turisme) • Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) • Laureà López Rodó (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals)
(← XI FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIII FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
XIIIè Govern de Francisco Franco (11 de juny de 1973 – 3 de gener de 1974)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresident de govern
Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) •
Ministres
Carlos Arias Navarro (Governació) • Antonio Barrera de Irimo (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • José María Gamazo y Manglano (Presidència) • Laureà López Rodó (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Agustín Cotorruelo Sendagorta (Comerç) • Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • José Utrera Molina (Habitatge) • Julio Rodríguez Martínez (Educació) • Fernando de Liñán y Zofio (Informació i Turisme) • Cruz Martínez Esteruelas (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals)
(← XII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIV FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
XIVè Govern de Francisco Franco (3 de gener de 1974 – 11 de març de 1975)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Ministres
Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfredo Santos Blanco (Indústria) • Nemesio Fernández-Cuesta Illana (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • Pío Cabanillas Gallas/León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • José Utrera Molina (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals)
(← XIII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XV FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
XVè Govern de Francisco Franco (11 de març – 12 de desembre de 1975)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Ministres
Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • José María Sánchez-Ventura y Pascual (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfonso Álvarez Miranda (Indústria) • José Luis Cerón Ayuso (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • Fernando Herrero Tejedor / José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals)
(← XIV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← I PRECONSTITUCIONAL)