Tomás Allende y García-Baxter

Tomás Allende y García-Baxter

Biografia
Naixement	4 febrer 1920 Madrid
Mort	10 febrer 1987 (67 anys)
President Telefónica
1976 – 1981
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977 – Virgilio Oñate Gil → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre d'Agricultura Govern d'Espanya
29 octubre 1969 – 12 desembre 1975 ← Adolfo Díaz-Ambrona Moreno – Virgilio Oñate Gil →
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 ← Adolfo Díaz-Ambrona Moreno Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 – Luis Mombiedro de la Torre → Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964 ← Francisco Norte Ramón Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Diputat al Congrés dels Diputats
Dades personals
Formació	Universitat de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, militar, advocat
Partit	Falange Espanyola de les JONS
Carrera militar
Rang militar	alferes provisional
Premis (1976)  Fill Adoptiu de Guadalajara (1973)  Gran Creu del Mèrit Aeronàutic (1969)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1966)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1966)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica

Tomás Allende y García-Baxter (Madrid, 4 de febrer 1920 - 10 de febrer de 1987) fou un advocat i polític espanyol, ministre d'agricultura durant els darrers anys del franquisme.^[1]

Biografia

Era descendent de Tomás Juan Allende y Alonso^[2] (n. en 1848), un dels impulsors industrials de l'empresa carbonífera de Sabero, senador per Lleó en 1896 i oncle de la fotògrafa Bàrbara Allende Gil de Biedma, més coneguda com a Ouka Leele. Esra casat amb María Leticia Milans del Bosch i tingué nou fills.

Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Madrid. Va lluitar voluntari com a alferes provisional en la Guerra Civil Espanyola.^[3] Durant la dictadura franquista va ser Procurador en Corts des de 1955, en diverses ocasions pel terç familiar i conseller nacional,^[4] i se l'ha considerat el primer i únic polític que va defensar i va guanyar una interpel·lació a les Corts de Franco en relació a la reforma agrària. Fou el primer president de la Germanor Sindical de Pagesos i Ramaders. Com a president de la Cambra Sindical Agrària i del Sindicat Provincial de Ramaderia de Guadalajara, va passar a presidir la Cambra Oficial Sindical Nacional de Pagesos i Ramaders, a l'octubre de 1962, cessant al desembre de 1965, per ser nomenat subcomissari del Pla de Desenvolupament per a l'agricultura.

Fou Ministre d'Agricultura des de 1969 fins a desembre de 1975, en quatre governs successius. Com a ministre, reestructurà els organismes agraris autònoms i va crear l'Institut Nacional de Reforma i Desenvolupament Agrari (IRYDA), concentrant en l'ICONA diverses entitats relacionades amb el patrimoni forestal, caça, pesca i parcs nacionals i va transformar el Servei Nacional del Blat en Servei Nacional de Productes Agraris.

Juntament amb les carteres d'Exteriors, Comerç i Indústria va ser un dels primers impulsors de l'entrada d'Espanya en la CEE. La seva presència governamental en els últims gabinets de Franco, va coincidir amb l'anomenat "govern dels tecnòcrates" alguns dels quals se situaven en l'òrbita de l'Opus Dei.

Deixà la política activa en 1976, quan fou nomenat president de Telefònica, càrrec que ocupà fins a 1981. De 1981 a 1983 fou president d'Intelsa i candidat d'Alianza Popular al Senat d'Espanya per la província de Guadalajara a les eleccions generals espanyoles de 1977.

Referències

Enllaços externs

• Notícies sobre Tomás Allende y García-Baxter a El País

Càrrecs públics
Precedit per: Adolfo Díaz-Ambrona Moreno	Ministre d'Agricultura 1969- 1975	Succeït per: Virgilio Oñate Gil