Trastorn per estrès agut
| Tipus | trastorn d'ansietat, trastorns relacionats amb l’estrès i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | psiquiatria i psicologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | QE84 |
| CIM-10 | F43.0 |
| CIM-9 | 308.3 |
| DSM | 308.3 |
| Recursos externs | |
| MeSH | D040701 |
| UMLS CUI | C0029488 i C0236816 |
| DOID | DOID:6088 |
El trastorn per estrès agut (TEA) és un trastorn d'ansietat, caracteritzat per una reacció psicològica i fisiològica després d'haver experimentat un esdeveniment traumàtic —ja sigui real o una amenaça— com ara una mort, una lesió greu o violència sexual. Malgrat que comparteix una gran part dels símptomes amb el Trastorn per estrès posttraumàtic, a diferència d'aquest els símptomes solen iniciar-se immediatament després de l'esdeveniment traumàtic, i tenen una durada d'entre 3 dies i un mes. Si no es tracta adequadament, és probable que evolucioni cap a un trastorn per estrès posttraumàtic.
Criteris diagnòstics
Segons el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), el trastorn per estrès agut es caracteritza per:
- Exposició a la mort, lesió greu o violència sexual, ja sigui real o amenaça.
- Símptomes intrusius associats a l'esdeveniment traumàtic (com records involuntaris, malsons, reaccions dissociatives…).
- Estat d'ànim negatiu.
- Símptomes dissociatius (com despersonalització/desrealització o amnèsia psicògena).
- Evitació persistent als estímuls associats a l'esdeveniment traumàtic.
- Símptomes d'alerta (com irritabilitat, hipervigilància, alteracions del son…).
La durada dels símptomes cal que sigui superior a tres dies i inferior a un mes; i que impliqui un malestar significatiu o un deteriorament en l'àmbit social o laboral.[1]
Referències
- ↑ Diagnostic and statistical manual of mental disorders : DSM-5. (en anglès). 5th ed. Arlington, VA: American Psychiatric Association, 2013. ISBN 978-0-89042-554-1.
