Tristán Álvarez de Toledo y Gutiérrez de la Concha

Infotaula de personaTristán Álvarez de Toledo y Gutiérrez de la Concha

Tristán Álvarez de Toledo, de Xaudaró, a Gedeón, 11-02-1906 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 febrer 1869 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1926 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Alhama de Múrcia (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
5 maig 1907 – 15 setembre 1923
Circumscripció electoral: Província de Granada, senador vitalici
Governador civil de Barcelona
8 desembre 1905 – 10 juny 1906
← Julio Fuentes y Forner – Francisco Manzano Alfaro →
Diputat a Corts
24 abril 1899 – 30 març 1907
← José Álvarez de Toledo y Acuña – Tiburcio-Ángel Pérez Castañeda Triana, 1st Marqués de las Taironas (en) Tradueix →
Circumscripció electoral: Jaca
Diputat a Corts
22 abril 1898 – 16 març 1899
Circumscripció electoral: Boltanya
Diputat a Corts
22 abril 1896 – 24 abril 1898
← Vicente Quiroga Vázquez – Vicente Quiroga Vázquez →
Circumscripció electoral: Quiroga
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  Gran Creu de l'Orde de Carles III Modifica el valor a Wikidata

Tristán Álvarez de Toledo y Gutiérrez de la Concha, XVI duc de Bivona (Nàpols, 8 de febrer de 1869 - Alhama de Murcia, 23 de març de 1926) fou un aristòcrata i polític espanyol, diputat al Congrés dels Diputats, senador i governador civil de Barcelona durant el regnat d'Alfons XIII d'Espanya.[1][2]

Era fill de José Álvarez de Toledo y Acuña, XV Duc de Bivona, i Jacinta Gutiérrez de la Concha y Fernández de Luco. A la mort del seu pare en 1898 va heretar el títol.[3] Membre del Partit Liberal Fusionista, fou elegit diputat pel districte de Quiroga a les eleccions generals espanyoles de 1896,[4] pel de Boltaña a les eleccions generals espanyoles de 1898[5] i pel de Jaca a les eleccions generals espanyoles de 1899, 1901, 1903 i 1905.[6] De 1907 a 1910 fou senador per Granada i de 1910 a 11923 senador vitalici.[7] Fou director general de correus en 1903 i governador civil de Barcelona entre desembre de 1906 i juny de 1906. Durant el seu mandat va contractar Joan Rull i Queraltó com a confident.[8]

Es casà amb la pintora Clara Lengo y Gargollo, filla del també pintor Horacio Lengo y Martínez de Baños. Malalt del cor, els darrers anys de la seva vida es va retirar a la seva fincaEl Azaraque a Alhama de Murcia, on va morir sense descendència.[9]

Referències

  1. ↑ Tristán Álvarez de Toledo a geneall.net
  2. ↑ Tristán Álvarez de Toledo y Gutiérrez de la Concha a geneanet.org
  3. ↑ Tristán Álvarez det Toledo a la Fundación Medinaceli
  4. ↑ 39. Elecciones 5.4.1896 ALVAREZ DE TOLEDO Y GUTIERREZ DE LA CONCHA, TRISTAN, Índex Històric del Congrés dels Diputats
  5. ↑ 40. Elecciones 27.3.1898 ALVAREZ DE TOLEDO Y GUTIERREZ DE LA CONCHA, TRISTAN, Índex Històric del Congrés dels Diputats
  6. ↑ ALVAREZ DE TOLEDO Y GUTIERREZ DE LA CONCHA, TRISTAN, Índex Històric del Congrés dels Diputats
  7. ↑ ÁLVAREZ DE TOLEDO Y GUTIÉRREZ DE LA CONCHA, TRISTÁN. DUQUE DE BIVONA al web del Senat
  8. ↑ 1902-1909 L'origen del lerrouxisme i el seu enfrontament amb el catalanisme i l'anarquisme català, Josep A. Carreras, a llibertat.cat
  9. ↑ Clara Lengo a mujeres pintoras
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats pel districte de Boltaña (1876 - 1923)
Juan Cavero Llera (1876)  · Ramón Lacadena Laguna (1879-1886/1893)  · Antonio Albar Anglada (1891/1896/1899)  · Tristán Álvarez de Toledo y Gutiérrez de la Concha (1898)  · Pablo de Alzola Minondo (1899)  · Domingo Gascón Guimbao (1901-1903)  · Lorenzo Rodríguez de Gálvez y Bonilla (1905)  · Pío Vicente de Piniés y Bayona (1907)  · Luis Fatás Montes (1910-1918)  · Francisco Bastos Ansard (1919-1923)
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats pel districte de Jaca (1876 - 1923)
Joaquín Martón Gavín/Pedro de la Casa Navarro (1876)  · Manuel Gavín Estaún (1879-1893)  · José Álvarez de Toledo y Acuña (1896-1898)  · Tristán Álvarez de Toledo y Gutiérrez de la Concha (1899-1905)  · Tiburcio Pérez de Castañeda (1907)  · Valentín Gayarre y Arregui (1910) Pío Vicente de Piniés y Bayona (1914-1916/1920)  · Máximo Escuer Velasco (1918-1919)  · Rafael Sánchez Guerra (1923)