Tsimshian
![]() | Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
Tipus | ètnia ![]() |
---|---|
Població total | 8.500 ![]() |
Llengua | tsimshian i anglès ![]() |
Religió | Església Reformada, anglicanisme, presbiterianisme, metodisme i animisme ![]() |
Part de | Primeres Nacions ![]() |
Geografia | |
Estat | Canadà i Estats Units d'Amèrica ![]() |
Els tsimshian són una tribu chimnesyan (grup na-dené), segons terminologia de John Wesley Powell, el nom de la qual volia dir "gent del riu Skeena" i que es dividia en tres tribus: Niska (dividida en els grups Kithatch o Gitrhatin, Kitgigenik o Gitwinksilk, Kitwinshilk i Kitanwilksh), Gitsan, Gyttkshan o Kitsan, i Coast Tsimshian. Ocupava Mainland i les illes als voltants dels rius Skeena i Milbanke Sound, entre Colúmbia Britànica i Alaska. Els Niska vivien als marges del Nass, els Tsimshian al baix Skeena i a New Metlakatla (Annette Island, Alaska) i els Kitsan a l'alt Skeena. Llur territori té uns 20.000 km².
Demografia i divisió interna
El 1910 eren uns 2.100 individus, augmentaren a 7.000 el 1962, d'ells uns 800 a Alaska, i el 1992 hi havia uns 15.000: 5.000 niska (dels quals 2.500 parlaven la llengua materna) uns 5.000 kitsan i 1.500 tsimshian a Alaska i uns 1.435 parlants a la Colúmbia Britànica. El 2000 hi havia 21.818 indis.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Tsimshianic_langs.png/220px-Tsimshianic_langs.png)
Segons el cens dels Estats Units del 2000, hi havia 2.177 tsimshian purs, 388 barrejats amb altres tribus, 663 barrejats amb altres races i 132 amb altres races i altres tribus. En total, 3.360 individus. Segons el cens del Canadà del 2000, hi havia 18.414 individus, i es dividien en els consells tribals:
- GITKSAN-WET'SUWET'EN, que comprèn les reserves Gitanmaax (2.004 h), Gitanyow (696 h), Gitwangak (1.045 h), Glen Vowell (358 h) i Kispiox (1.338 h). En total, 5.441 individus.
- OWEEKENO-KITASOO-NUXALK (Tsimshian), que comprèn les reserves Kitasoo (501 h), i fora del consell les de Kitkala (1.638 h), Kitsela (492 h), Kitsumkalum (633 h), Lax-kw'alaams (2.917 h), Metlakatla (715 h), Hartley Bay (653 h). En total, 7.549 individus
- NISGA’A NATION, que comprèn les reserves Gitlakdamix (1.696 h), Gingolx (1.842 h), Gitwinksihlkw (358 h), Laxgalt'sap (1.532 h). En total, 5.428 individus.
Costums
Es dedicaven a la pesca i a la cacera. Pescaven salmó i eulaixó, molt valorat pel seu oli, amb el qual preparaven un menjar molt apreciat per les tribus de la zona. A l'hivern vivien en grans cases de fusta sovint pintades i esculpides. Els niska i els costaners es dividien en quatre clans (corb, àliga, llop i Gispuwudwada "balena assassina d'os"), i els kitsan en tres. També se sotdividien en nissagues, amb descendència per línia materna. Cada nissaga tenia la seva pròpia zona de cacera i de pesca, camps de baies, casa o cases, crestes heràldiques amb les proeses de la família i els seus propis cabdills. Generalment hi havia independència social i unitat de cerimònies. Els grups locals es componien de diverses nissagues, cadascuna amb un relatiu rangle sobre les altres, i el cap de clan de més rangle era reconegut com a cap de la tribu.
Són força coneguts per llur art, escultura i pintura dels pals totèmics fets de planxes de cedre, similars a les de les tribus de la cultura del Nord-oest (tlingit, haida, nootka i kwakiutl). Com totes elles, també celebraven el potlacht quan nomenaven un cabdill, celebraven la construcció d'una casa o un pal totèmic o concedien nous privilegis. Endemés, sembla que practicaren antigament el canibalisme ritual.
La seva religió era força personal, creien en forces de la natura que donaven poder a l'home per guarir els problemes si es portava bé, i que cada home tenia un esperit guardià. Apreciaven als bessons com a xamans, que podien curar i eren poderosos. També tenien societats secretes.
Idioma
La seva llengua es caracteritzava per la profunda separació dels verbs transitius i intransitius, per les formes gramaticals diferents si l'objecte era present o absent i per la formació del plural a base d'una altra arrel. Endemés, tenien set classes de numeració:
- Si no refereix a cap objecte determinat
- Si es numera animals i coses planes
- Per a divisions de temps i coses rodones
- Per a éssers humans
- Per a coses llargues
- Per a canoes
- Per a mesures
Història
Es van mantenir aïllats dels europeus fins al 1862, malgrat que entre el 1700 i el 1800 hi arribaren algunes expedicions angleses, espanyoles, franceses o russes. Fins i tot la Companyia de la Badia de Hudson hi fundà al seu territori els establiments de Fort Simpson el 1831 i Fort Essington el 1835. El 1862 s'hi establiria la missió anglicana de Metlaketla dirigida per William Duncan (1833-1918), arribat al territori el 1857. Però en constituir-se el Territori de la Colúmbia Britànica es va construir la Grand Trunk Pacific Railway a Prince Rupert i es va trobar or a Klondike (Alaska), cosa que va portar al territori molts colons blancs. Per això el 1887 uns 823 tsimshian s'establiren a Metlakatla (Alaska).
En literatura cal destacar el contador d'històries Robert Frederiksen (Ravenspeaker).
Bibliografia
- WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America, Paidós Studio, nº 104 Barcelona
- Article Tsimshian a ENCYCLOPAEDIA BRITANNICA, Ed. E.B. Inc, 1970
- Article Tsimshian a THE NEW ENCYCLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia
- Article Tsimshian a ENCYCLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983
- Article Tsimshian a ENCICLOPEDIA ESPASA CALPE, Barcelona 1925
- Enllaç en anglès sobre la llengua a [1] Arxivat 2007-05-01 a Wayback Machine. i d'art a [2]