Waikato

Waikato

Localització
37° 30′ 00″ S, 175° 20′ 00″ E / 37.5°S,175.33333333333°E / -37.5; 175.33333333333
Reialmes	Nova Zelanda
Capital	Hamilton
Conté la subdivisió	Hamilton, Hauraki, Matamata-Piako, Otorohanga, Rotorua, South Waikato, Taupo, Thames-Coromandel, Waikato, Waipa, Waitomo
Població humana
Població	468.800 (2018) (18,31 hab./km²)
Geografia
Superfície	25.598 km²
Limita amb	Regió d'Auckland Bay of Plenty Manawatu-Wanganui region Taranaki Hawke's Bay
Organització política
• President	Alan Livingston
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+12:00
ISO 3166-2	NZ-WKO
Lloc web	waikatoregion.govt.nz

Waikato és una de les setze regions de Nova Zelanda, localitzada al centre nord-oest de l'illa del Nord. Amb una població de 496.700 habitants (juny 2020),^[1] és la quarta regió més poblada del país. La ciutat principal i capital és Hamilton, on es localitza la Universitat de Waikato.

La regió fa frontera al nord-oest amb Auckland, a l'est amb Bay of Plenty, al sud-est amb Hawke's Bay, al sud amb Manawatu-Wanganui i al sud-oest amb Taranaki.

Etimologia

El nom de la regió prové del maori i significa «aigua corrent».^[2]

Geografia

A l'oest de la regió es troba el mar de Tasmània. L'àrea costanera en gran part és formada per valls i turons, conegudes localment com les muntanyes Hakarimata, tot i que al nord no s'hi troben tants turns degut a la desembocadura del riu Waikato. La costa es caracteritza per tenir tres grans badies naturals: la badia de Raglan, la badia d'Aotea i la badia de Kawhia. L'àrea que envolta la badia de Raglan és coneguda per les seves platges de sorra negra volcànica i per les seves bones condicions per a fer surf.

A l'est dels turons costaners es troben la gran plana d'inundació del riu Waikato. Aquesta part té un clima humit i temperat, i el sòl en gran part es fa servir per agricultura. En les ondulades planes de Waikato es troba la gran part de la població regional.

Al nord de la regió per Te Kauwhata es produeixen dels millors vins neozelandesos. S'hi troben bastants llacs petits per aquesta part, el més gran dels quals és el llac Waikare.

A l'est el sòl forma pendents i boscos a les muntanyes Kaimai i les muntanyes Mamaku. Les parts altes del riu Waikato s'utilitzen per produir hidroelectricitat, gràcies en part a uns quants llacs artificials al sud-est de Waikato. El llac artificial més profund i més aviat creat és el llac Karapiro, ara un centre internacional per a rem. El riu neix al llac Taupo, el llac més gran del país. Prop del llac es troba un volcà amb el mateix nom, el volcà Taupo.

Clima

Economia

Waikato té la quarta economia regional més gran de Nova Zelanda després d'Auckland, Canterbury i Wellington. El producte interior brut (PIB) de la regió entre l'abril de 2006 i març de 2007 s'estimava de ser en els 15.606 milions de dòlars estatunidencs, comparat amb uns 12.493 milions de dòlars entre l'abril de 2003 i el març de 2004.

Entre el 2000 i el 2004, el creixement econòmic de Waikato fou més baix que el creixement econòmic nacional. Però, entre el 2004 i el 2007, el PIB de Waikato va incrementar en un 5% anualment comparat amb un 3,2% de mitjana nacional. Aquest creixement econòmic més ràpid es pot atribuir a la indústria làctia i la indústria de serveis, facilitats per l'aproximació a Auckland, la ciutat més important econòmicament de Nova Zelanda.

Donada la geografia i el clima de Waikato, l'economia regional es basa principalment en l'agricultura, especialment la indústria làctica. Aquesta indústria ha estat l'activitat agricultural més important des del segle xix. Per la regió petites cooperatives de la indústria làctica es trobaven al segle xx. Cap als finals del segle xx, es van veure aquestes cooperatives fusionant-se per a crear-ne de més grans, el qual acabà amb la formació de la companyia neozelandesa Fonterra el 2001. El 2007, la indústria làctica aportava uns 2 mil milions de dòlars (13%) al PIB regional. La indústria de serveis contribuïa uns 1,2 mil milions de dòlars (8%) al PIB regional el 2007.

Districtes

Waikato se subdivideix en onze districtes:

Districte	Localització	Capital	Població	Àrea	Densitat
Ciutat de Hamilton		Hamilton	148.200	94 km²	1.576,6/km²
Districte de Hauraki		Paeroa	18.750	1.186 km²	15,8/km²
Districte de Matamata-Piako		Matamata	32.000	1.755 km²	18,2/km²
Districte d'Otorohanga		Otorohanga	9.350	2.063 km²	4,5/km²
Districte de Rotorua[nota 1]		Rotorua	68.700	2.614 km²	26,3/km²
Districte de South Waikato		Tokoroa	22.700	1.814 km²	12,5/km²
Districte de Taupo[nota 1]		Taupo	34.300	6.955 km²	4,9/km²
Districte de Thames-Coromandel		Thames	27.000	3.193 km²	8,5/km²
Districte de Waikato		Ngaruawahia	64.700	4.506 km²	14,4/km²
Districte de Waipa		Te Awamutu	46.200	1.473 km²	31,3/km²
Districte de Waitomo[nota 1]		Te Kuiti	9.540	3.551 km²	2,7/km²

Demografia

Segons el cens de 2006 Waikato tenia una població de 382.716 habitants, un creixement de 24.990 habitants (7,0%) des del cens de 2001. Hi havia 140.982 llars habitades, 26.004 llars no habitades i 1.617 llars en construcció.^[6]

De la població de Waikato, 187.857 (49,1%) eren homes i 194.856 (50,9%) eren dones. La regió tenia una edat mediana de 35,6 anys, 0,3 anys menys que la mediana nacional de 35,9 anys. Les persones majors de 64 anys formaven el 12,4% de la població, comparat amb el 12,3% nacionalment; les persones menors de 15 anys formaven el 22,9% de la població, comparat amb el 21,5% nacionalment.^[6]

L'etnologia de Waikato era (amb figures nacionals en parèntesis): 70,4% europeus (67,6%); 21,0% maoris (14,6%); 5,0% asiàtics (9,2%); 3,3% illencs pacífics (6,9%); 0,7% de l'Orient Pròxim, Llatinoamèrica o Àfrica (0,9%) i 11,5% d'altres ètnies (11,1%).^[6]

Waikato tenia un atur de 5,2% per persones majors de 14 anys, més que la figura nacional de 5,1%. El sou anual mitjà de persones majors de 14 anys era (en dòlars neozelandesos) de 24.100$, comparat amb 24.400$ nacionalment. D'aquestes, un 43,4% tenien un sou anual de menys de 20.001$, comparat amb un 43,2% nacionalment; mentre que un 17,1% tenien un sou anual d'igual o de més de 50.000$, comparat amb un 18,0% nacionalment.^[6]

Ciutats i pobles

La ciutat més gran de Waikato és Hamilton, amb una població urbana de 209.300 habitants (juny de 2012). Altres centres urbans de la regió inclouen Tokoroa, Te Awamutu, Cambridge i Taupo amb poblacions respectives de 13.300, 15.550, 16.950 i 22.800.

La regió també inclou altres viles com ara Huntly, Matamata, Morrinsville, Ngaruawahia, Otorohanga, Paeroa, Putaruru, Raglan, Te Aroha, Te Kauwhata, Thames, Tirau, Tuakau, Turangi, Whangamata i Whitianga.

Política

Política regional

El consell regional de Waikato va ser format com a part de reformes neozelandeses de governs locals i regionals el novembre de 1989. La seu del consell regional es troba a Hamilton. L'actual president del consell regional és Peter Buckley.^[7]

El consell regional de Waikato està format per 12 consellers de 8 circumscripcions.^[7]

Política nacional

Nacionalment, Waikato es localitza en 8 circumscripcions electorals generals i en 3 circumscripcions electorals maoris de la Cambra de Representants de Nova Zelanda.^[8]

Educació

A Hamilton es localitza la Universitat de Waikato, una de les vuit universitats neozelandeses. Aquesta universitat tenia uns 12.000 estudiants el 2011.^[9] La universitat fou establerta el 1964 i el seu rector és l'ex-primer ministre Jim Bolger.

A més, a Hamilton també s'hi troba l'Institut de Tecnologia de Waikato. Té uns 16.000 estudiants i té campus a Thames, Te Kuiti i Otorohanga.^[10]

Esport

Waikato té tres equips de rugbi a 15 professionals: King Country, Thames Valley i Waikato. Waikato participa en l'ITM Cup mentre que King Country i Thames Valley participen en la Heartland Championship —la primera i segona divisió del rugbi a 15 neozelandès, respectivament. Aquests tres equips, juntament amb Bay of Plenty i Counties Manukau, formen part de la franquícia de rugbi Chiefs. Els Chiefs participen en el Super Rugby i l'han guanyat en una ocasió, el 2012 en la final contra els Sharks.

De Waikato prové el Waikato FC, un equip de futbol que juga en el Campionat de Futbol de Nova Zelanda. Pel Waikato FC han jugat futbolistes com ara Marco Rojas, Aaron Scott, Ryan Thomas i Rory Turner.

Notes

Referències

Vegeu també

• Illa del Nord
• Champagne Pool

Enllaços externs

• Pàgina web oficial del consell regional de Waikato(anglès)
• Pàgina web oficial turística de Waikato Arxivat 2018-03-05 a Wayback Machine.(anglès)